“Ciudad Juárez m'ha ensenyat a viure”

Abans d'anar a Nova York vaig estar nou anys cobrint la frontera a Texas. Però ja vivint a Nova York la meva relació amb Ciudad Juárez era molt forta; hi venia cada dos mesos més o menys per investigar temes de narcotràfic pel meu compte. Ciudad Juárez m'ha ensenyat a viure. Fa quinze anys, quan vaig trepitjar-la per primer cop, em va atrapar. Com a periodistes el nostre deure és explicar les històries que s'han d'explicar, perquè si no, ens convertim en còmplices de genocidis i massacres.

A Nova York havia d'assistir a moltes festes com a part de la meva feina a la revista People i veia els morts i la sang en la coca que es consumia tranquil·lament i que costava tantes vides a Juárez. Era tan dur que vaig decidir que havia d'explicar aquelles històries per conscienciar els consumidors, que engreixen un negoci il·legal. Molta gent no menja carn perquè no mataria cap animal, però en canvi no té remordiments a l'hora de prendre coca, que costa tants morts. L'única por que tinc és no poder fer el que sento que he de fer, i aquesta és la raó per la qual vaig tornar a Ciudad Juárez, on s'està produint el major genocidi de la història contemporània a Llatinoamèrica.

Al matí treballo en temes més d'anàlisis i després vaig a cobrir els morts per trobar fonts, per seguir les històries dels familiars. A Ciudad Juárez el mort és un número. Les autoritats mexicanes criminalitzen el fet que hi hagi persones que treballen per als narcos; jo no, perquè el narcotràfic força els pobres a fer el treball que les autoritats no han sabut crear. Per mi, els verdaders narcos són aquests empresaris que blanquegen els diners i polítics corruptes, però aquests ningú els toca.

Són històries entrellaçades com un trencaclosques i escrites amb el ritme de les metralletes i bales, amb el llenguatge de Juárez; he respectat la riquesa de l'idioma popular. És necessari per explicar les històries amb veracitat i amb noms i cognoms per respectar la memòria dels morts i dels que sobreviuen. És important que deixin de ser números per ser persones com tu i jo.

Hi ha hagut més de 8.300 assassinats, i potser quan acabem aquesta entrevista dues o tres persones més s'hauran afegit a la llista. Però, més que els morts, el que em fa por és la negació de les autoritats mexicanes i la guerra contra el narcotràfic, que en realitat és una guerra pel control del negoci. Al final hi haurà un acord polític i en el futur ens haurem de preguntar per què hi va haver tants morts en una societat acostumada als cadàvers, i sobretot uns nens immunes als morts. Més que els morts, em preocupa els que queden.

Amb molt d'agraïment. És una feina que faig amb passió sense guanyar ni un duro, perquè em mantinc de col·laboracions. És com un acte de justícia amb el que està passant. Perquè no només projecto la meva veu, sinó també la idea que Ciudad Juárez existeix. I també em serveix com a escut de protecció, perquè jo sóc molt crítica amb l'anomenada guerra contra el narcotràfic del president Calderón, i si algun dia em volen fer alguna cosa, com més reconeixements tingui... Perquè les pressions han augmentat moltíssim.