Societat

L'escolarització en català a la Catalunya del Nord fa 35 anys

La xarxa de La Bressola i el col·legi de secundària Comte Guifré ofereixen educació amb immersió en llengua catalana

L'escola Arrels també proposa un model immersiu, mentre que altres escoles aposten pel model bilingüe

  • Ensenyament en català a la Catalunya Nord.
  • Video: L'oferta pública i privada

L'any 1976 es va inaugurar al barri de Sant Galdric de Perpinyà la primera escola de La Bressola. Avui, trenta-cinc anys després, ja són més d'una trentena els centres on és possible aprendre català a la Catalunya del Nord, tant al sistema privat com al públic i amb models diferents, des de l'ensenyament només de llengua catalana fins a la immersió lingüística.

El gros del sector privat correspon a La Bressola, que actualment té una xarxa de set escoles d'ensenyament maternal i infantil, dues a Perpinyà –als barris de Sant Galdric i el Vernet– i la resta a les localitats del Soler, Nils, Prada, Càldegues i Sant Esteve del Monestir, i un col·legi d'ensenyament secundari de primer cicle –equivalent a sisè de primària i primer, segon i tercer d'ESO– al Soler. Joan Pere Le Bihan, director general de La Bressola, considera totalment demostrat que “estudiar en català no perjudica gens el coneixement del francès”.

També dins d'aquest sector privat hi ha el col·legi Comte Guifré, situat al centre de Perpinyà, nascut el 1991 amb la intenció de “donar continuïtat als estudis en català dels alumnes de La Bressola i Arrels”, segons afirma Cristià Martínez, director pedagògic del centre. Tant La Bressola com el col·legi Comte Guifré practiquen la immersió lingüística en català.

Pel que fa al sector públic, l'escola Arrels és una excepció dins l'ensenyament nationale, ja que, segons explica Elena Gual, directora de l'establiment, “el 1994 va esdevenir escola pública amb immersió dins l'ensenyament públic”, l'únic a tot França que practica la immersió lingüística en una llengua diferent del francès.

Línies bilingües

L'oferta pública té també un seguit d'escoles i col·legis en què s'inclou algun tipus d'ensenyament en català, des de la inclusió d'una assignatura en aquesta llengua fins al model de línia bilingüe amb paritat horària, és a dir, amb la meitat d'hores d'ensenyament en català i l'altra meitat en francès.

Pel que fa a la secundària, tant als col·legis com als liceus –ensenyament equivalent a quart d'ESO i primer i segon de batxillerat– de Ceret, Prada i l'Aristides Maillol de Perpinyà, és possible estudiar català i una assignatura més, normalment la d'història i geografia, un fet que al principi va ser tot un “esdeveniment”, segons Lluc Bonet, professor de català al liceu Aristides Maillol, ja que història “és una assignatura vertebral per a la constitució de l'estat com a nació”.

Quantitativament, reben estudis en català un 20% dels alumnes sobre el total de la Catalunya del Nord, tot i que només un 5% forma part de programes bilingües i d'immersió. Un 80% d'escolars amb algun tipus d'estudis en llengua catalana va al sector públic.

LA XIFRA

13.750
alumnes
de la Catalunya del Nord fan algun tipus d'ensenyament en català, aproximadament un 20% del total.

Pendents del finançament

La mateixa estructura de les escoles privades que fan immersió lingüística en català a França fa que depenguin en gran mesura del finançament públic. L'Estat francès hi col·labora a través dels ministeris d'Educació i Treball i d'institucions territorials com ara la regió Llenguadoc-Rosselló i el Consell General dels Pirineus Orientals. Així mateix, també reben aportacions de la Generalitat de Catalunya.

Totes aquestes institucions viuen –assenyala Joan Pere Le Bihan– un moment de “retallades enormes”, que afecten directament La Bressola. Cal tenir en compte que la vicepresidència de la Generalitat, a tall d'exemple, va aportar 2,9 milions d'euros per a la construcció del col·legi de secundària del Soler durant el segon tripartit.

Per la seva banda, Cristià Martínez recorda que, en el mateix període, el mateix departament va “primer retallar i després suprimir la subvenció” al col·legi Comte Guifré, tot i que l'actual govern “ha garantit el seu suport”.

Per compensar els dèficits de finançament, tant La Bressola com Comte Guifré són oberts a l'aportació econòmica de particulars per mitjà de l'Associació d'Amics de la Bressola i l'Associació d'Amics Comte Guifré.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona