Societat

URGELL

La marededéu segrestada de Rocallaura reapareix

L'esclat popular contra el rector, que ha amagat la imatge del segle XIV durant setmanes, feia témer aldarulls a l'aplec anual

Públicament, l'arquebisbat de Tarragona se n'ha rentat les mans

Set-cents anys després, la marededéu del Tallat va tornar a aparèixer ahir al matí. Aquest cop no ha estat en una cova i davant d'uns pastors com diu la tradició, sinó al cambril de l'església de Sant Llorenç i enmig dels aplaudiments i els plors dels veïns de Rocallaura. En aquest poble de mig centenar d'habitants del sud de l'Urgell –depenent de l'Ajuntament de Vallbona de les Monges– la tensió ha anat creixent els darrers dies a causa de la desaparició de la imatge. Fins al punt que diumenge passat van haver d'intervenir els Mossos d'Esquadra per posar pau entre el veïnat i el mossèn del poble, Pere Ramon Martori, que havia amagat la talla el mes de maig passat.

La marededéu del Tallat és de veneració centenària als pobles d'aquesta zona de l'Urgell i la Conca de Barberà. De mida petita i amb algunes incrustacions de pedres precioses, “més enllà del valor patrimonial, té un fort valor sentimental. Al segle XIX i durant la darrera Guerra Civil va ser salvada de saquejos pels vilatans”, explica Ramon Bergadà, alcalde de Vallbona. Fa 32 anys, el rector va fer una crida perquè algú l'acollís a casa davant possibles robatoris. La família de Cal Miquel s'hi va oferir i fins ara només en sortia per anar a l'església en moments puntuals de l'any, com el 15 d'agost i l'aplec anual al santuari del Tallat, que es fa aquest cap de setmana. El mes de maig passat i després d'una peregrinació, Martori va comunicar a la família que la talla la custodiaria ell personalment en un lloc secret. A partir d'aquí i fins ahir, se'n perd el rastre.

Ramon Benet, alcalde de la pedania, ha explicat: “Sempre ens ha dit que era per motius de seguretat, però això no té cap fonament perquè mai hi ha hagut problemes. A més, no ens deia on estava.” Els ànims del veïnat es van encendre fins a sol·licitar en assemblea la declaració de Martori persona non grata al poble i la seva dimissió com a rector. Públicament, l'arquebisbat de Tarragona s'ha negat a fer cap declaració, al·legant que és “un conflicte entre el rector i els veïns”. Martori tampoc ha volgut fer comentaris. Fonts molt properes al cas, però, han assegurat que, durant aquests mesos, la marededéu estava en mans de l'arquebisbat de Tarragona.

Duel amb l'arquebisbat

L'enfrontament entre l'Església, el consistori i els veïns va arribar, però, a un punt perillós diumenge passat. Després de la missa, alguns veïns van increpar durament el rector, i li van exigir que els tornés la marededéu. Martori es va refugiar al seu cotxe durant dues hores, al llarg de les quals va caldre la intervenció dels Mossos. Malgrat això, l'arquebisbat ha continuat silenciós, però l'aplec d'aquest diumenge vinent al santuari, presidit pel prior de Poblet, feia preveure un esclat popular. Finalment, s'ha arribat a un acord in extremis i amb la mediació “dels Mossos que temíem per la seguretat durant la celebració”, ha admès Benet.

Sense entrar en detalls, Benet va llegir ahir un comunicat on s'assegura el retorn de la imatge a l'església de Sant Llorenç. Ara és guardarà “en un lloc segur, que en tot moment coneixeran l'Ajuntament i l'arquebisbat, fins que s'habilitin les mesures de seguretat al temple”. També assegura que la marededéu serà present a l'aplec diumenge i “per sempre” al santuari del Tallat. Les negociacions amb l'Església continuaran al setembre. Per curar-se en salut, l'Ajuntament consultarà i, si és el cas, batallarà per la propietat legal de la talla.

LA FRASE

Rocallaura ha retrocedit 60 anys, quan el clero manava la societat civil
Ramon Bergadà
ALCALDE DE VALLBONA DE LES MONGES
LA CRÒNICA

Sense explicacions

Eva Pomares

L es aparicions i desaparicions de verges i sants formen part de la cultura catòlica, però els veïns de Rocallaura mai s'haurien imaginat que, aquest estiu, en viurien una que voreja el delicte. De fet, el consistori ha acudit a denunciar el rector per robatori, però no ho ha pogut fer. El problema és establir a qui pertany legalment la centenària talla: a l'Església o al poble que l'ha venerat durant segles. A ulls dels veïns, està clar. Als de Déu, no ho sabem. I als de l'arquebisbat de Tarragona, s'intueix però no se sap, perquè la batalla de la comunicació l'han perduda per golejada. No obstant això, ahir molts es preguntaven per què l'arquebisbat havia callat i com era possible que un rector de poble hagués amagat durant setmanes una talla del segle XIV àmpliament coneguda i venerada sense el consentiment tàcit dels seus superiors eclesiàstics i amb un poble revoltat.

La tenacitat dels veïns i l'Ajuntament, la complicitat amb els mitjans de comunicació i la por d'incidents durant l'aplec de diumenge han forçat l'acord provisional amb l'arquebisbat. “Ha faltat comunicació; només que el mossèn hagués dit on era la imatge, no hauríem arribat fins aquí”, explicava una veïna a la sortida de la rebuda de la talla. “Estic molt indignada, tan sols vull dir que no es pot anar contra tot un poble”, afegia una altra. Moments abans i sota una pluja de crits de “fora, fora”, el rector sortia a pas ràpid de l'església sense obrir boca. “Al poble, ens hauràs de donar alguna explicació, no?”, li cridava la tercera. En va.

Després de cantar el Salve Regina i l'himne del Tallat, els fidels han besat i fotografiat la imatge. El segle XXI i amb les esglésies quasi buides els diumenges, la devoció a la Verge del Tallat ha quedat clarament constatada. Un triomf per a l'Església o una sonora derrota? El temps, que en termes de l'Església s'allargassa més que per a la resta, ho dirà. Potser també els tribunals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró