Societat

La contraportada

Què se n'ha fet d'aquells colors?

En les dècades dels seixanta i setanta del segle passat va tenir un gran seguiment a la diòcesi de Girona el Moviment de Cursets de Cristianitat

Em va sorprendre que el conjunt vocal Port Bo de Calella tingués en el seu repertori la cançó De colores... i la cantés al Musicant de Campllong. Aquesta és una tonada antiga, amb un missatge ingenu: “De colores se visten los campos en la primavera, de colores son los pajaritos que vienen de fuera...” (Sempre s'ha cantat en castellà). Una melodia que és l'himne del Moviment de Cursets de Cristianitat.

Aquest moviment, que pretenia “recristianitzar”, va tenir un gran seguiment a la diòcesi de Girona, en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat. Homes i dones de tota condició s'apuntaven a un curset, consistent en un recés de tres dies al santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Era una sotragada forta per als esperits, en la qual hi tenia a veure la psicologia, un missatge cristià franc, alegre i ple de coratge, allunyat del dogmatisme vaticà... així com la convivència amb persones fins a aquell moment desconegudes, i que en pocs moments passaven a ser companys d'un viatge cap a l'eternitat. En foren impulsors els joves d'Acció Catòlica i un grup reduït de capellans –mossèn Niega i mossèn Pujadas, entre altres– que s'hi varen llançar de ple. S'organitzaven cursets cada quinze dies, en trobades separades per sexes, que culminaven amb una clausura, un acte al qual hi acudien autocars colgats d'altres cursillistes que volien animar els nous. Després se celebraven Ultreies, terme extret dels pelegrinatges, i es distribuïen en “reunions de grup” per parlar de tot, però en particular dels “moments a prop de Crist” esdevinguts aquella setmana... Es va fundar una escola de professors laics, amb molta gent jove, que dedicava part del seu temps a fornir d'ensenyants els cursets.

El millor encert fou que no es dirigien només a persones habituades a anar a missa, sinó a la gent de bona voluntat, per allunyats que estiguessin del missatge cristià. No li varen faltar crítics i detractors, fins i tot des de la pròpia Església. Era un moviment purament espiritual, que en cap moment va tenir estructures patrimonials, mentre que al mateix temps creixia l'Opus Dei, dedicat a consolidar-se amb esglésies, escoles i propietats, que han servit per arrelar uns llaços que van més enllà d'un missatge a l'esperit. Els membres de l'Opus sempre s'han mirat els de cursets com una genteta ingènua i inofensiva.

Els corrents laïcistes de les dècades posteriors van fer minvar aquell moviment sobretot quan l'Església va tornar a tancar-se en si mateixa. Però la gent que va passar per un curset n'ha conservat sempre el record de l'alenada d'aire fresc que se'n desprenia.

Una anècdota il·lustradora: en una Ultreia es discutia llargament sobre les proves de la virginitat de la Verge Maria. Un botiguer cursetista va alçar la veu: “Escolteu, voleu dir que hem de perdre temps polemitzant sobre la virginitat d'una dona que va existir fa dos mil anys, amb els problemes que tenim avui dia?!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pandèmia fa caure fins a un 50% el diagnòstic de patologies freqüents a l’atenció primària, segons un estudi

Barcelona

Barcelona planteja tancar les botigues de conveniència que venguin alcohol fora de l’horari permès o a menors

Barcelona

Es frena la tendència a la baixa de la pandèmia

Barcelona

La nova colada, més fluïda, avança cap al mar

La Palma

Salut constitueix el Comitè Científic Assessor de la Covid-19, presidit per Magda Campins

Barcelona

Baixen a 220 els grups escolars confinats

Barcelona

Aposta per valorar el peix local i els pescadors

palamós

“Han fet que es perdi del tot el respecte a la policia”

barcelona

Del botellot als plats pel cap

barcelona