Societat

Fent memòria sobre els 15 anys dels Castellers del Riberal

Sant Joan 1996, érem uns quants airenovencs entaulats al fogar rural de Bao, celebrant la Festa nacional dels Països Catalans. Fèiem un balanç d'un any de l'entitat:

Érem de 100 a 150 socis. Proposàvem cursos de català, iniciació a la sardana, teatre per a mainatges i per a adults. Els socis tenien en general de 4 a 12 anys i la major part dels altres superaven els 40. A la pregunta, com atreure els 15-30 anys?, en Josep Serra va proposar la creació d'una colla castellera. De castells no en sabíem res, només les poques actuacions que havíem pogut veure. El Josep va explicar que havia de funcionar, l'activitat necessàriament reuniria gent de totes les edats i si més no, crearíem l'esdeveniment.

Uns dies més tard trucàvem a Tarragona i a Valls, per profans com nosaltres les dues ciutats representaven el bressol del món casteller i érem segurs de trobar l'ajuda necessària. Des de Tarragona se'ns va respondre que a la Jonquera hi havia una colla nova, una colla que ens podria assessorar. És així que vam contactar amb en Jordi Puigsegur, fill del president dels Castellers de l'Albera.

La realitat és que el Jordi va ser la persona més adient del món. La idea d'ajudar a la creació d'una colla a la Catalunya Nord el va engrescar, i ell va decidir son pare, la resta de la colla de l'Albera i nos van engrescar.

Octubre 1996 els Castellers de l'Albera venien a Bao per a fer una demostració, el novembre teníem faixes i fèiem el primer assaig. Els primers assaigs érem: les famílies Serra, Pougault Pla, Renyé Pla, Pi, la Mireia Parra, el Sebastià Girard i el Jordi que venia sempre que podia. Fèiem els assaigs al Fogar Rural els dissabte entre dues sardanes ja que aprofitàvem el curs d'iniciació a la sardana per a tenir pinya. D'aquest grupet d'una dotzena de persones naixien simultàniament la colla castellera i la colla de gralles, dues activitats que canviarien Aire Nou. Del novembre 96 al gener 97, tancats al fogar havíem reeixit a reclutar unes poques persones. Però amb poca gent aixecàvem pilars de 3 nets i apreníem a fer poms.

El 26 de gener del 1997, en el marc de la Sant Vicenç, Festa Major de Bao, érem 20 nordcatalans en camisa blanca i texans, 20 acompanyats dels Castellers de l'Albera i vam protagonitzar una actuació al peu de la Platana.

Aquesta hora de castells la recordi com un moment surrealista.Me vaig trobar anomenat cap de colla, sense avís previ de ningú, només per iniciativa dels Castellers de l'Albera. Recordi que un d'ells m'acompanyava tota l'estona per a explicar-me com se tancava una pinya i les paraules a dir per a fer pujar i baixar la construcció. Recordi també que el mateix dia vam reclutar i vam reclutar gent que vam posar al tronc del primer castell: un 3 de 5 amb pinya, segurament el castell més llarg de tota la història. La veritat és que el pilar de 4 no va tenir massa problemes, era hesitant, no sabíem massa com agafar, on posar mans i peus, però va enlairar-se i gràcies a la pinya de l'Albera se va coronar amb tranquil.litat.

Del mateix dia no recordi res més tret d'aquesta joia que vam compartir i de la presència d'uns Marrecs de Salt. Aquest dia iniciàvem un nou camí, un camí que donaria una altra envergadura a Aire Nou. La simple entitat de poble agafava una dimensió nacional. Els castells nos permetien d'actuar a moltes places dels Països Catalans, un camí d'èxits amb el creixement progressiu de la colla. Hem fet pilars i castells a la Plaça de la Font de Bao, però també al Canigó, a la Porta dels Països Catalans, a Palma, Maria, Agost; al peu del monument de Guardamar, a Barcelona a Rius i Taulet, però també Plaça Sant Jaume per la Mercè, a Montserrat, a València, i a més de 100 altres places catalanes. Amb els castells ens hem fet conèixer arreu del territori català, nos hi sem manifestat a favor dels nostres drets i en contra de perjudicis i injustícies.

Els castells nos han permès fer intercanvis i nos han iniciat a una manera ben catalana de fer la festa. Si avui toquem gralla, piquem percussions, fem correfocs, construïm falcons, fem ballar Hamlet, ... ho devem a la gent que va donar l'empenta quan no era del tot evident.

Aquest 22 de gener celebrarem aquests 15 anys i serem uns quants a recordar el Josep, l'home sense el qual el 22 de gener només celebraríem sant Vicenç.

Hervé Pi



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Entra en erupció el volcà Aso, al sud-oest del Japó

Tòquio
Cooperació i Salut

Operació Boulembou

Palamós
societat

Colau reacciona a les crítiques per la brutícia de la ciutat activant un pla especial de neteja

Suport virtual a pacients de càncer de mama, a Olot

OLOT

La taxa de residus s’apuja un altre cop a Castell-Platja d’Aro, un 24% per als habitatges i un 20% als industrials

CASTELL-PLATJA D’ARO
MONTSERRAT JIMÉNEZ
Professora d'història de la UAB

“La bruixa és un cap de turc per a les frustracions col·lectives”

Cerdanyola del Vallès

Els bombers qualifiquen de “risc baix” el foc al cotxe de la Urbana

barcelona
girona

Més facilitats i nous perfils per fer un voluntariat

Impuls per a la reforma de la Casa de Cultura

girona