Final de festa a l'engròs

D'una trobada gegantera com la que va tenir lloc ahir al parc del Migdia és de les poques vegades que es pot dir que ha estat una gran festa sense que et caigui la cara de vergonya per l'obvietat del joc de paraules. Hi havia gegants, és clar, i eren molt i molt grossos, com sabien apreciar perfectament les criatures, però és que a més feia un matí de ressol que tirava quasi més a final d'estiu que a principis de tardor, i hi havia tanta gent, tanta música de banda, tanta gralla jovial i tant de tambor marcant el pas dels cavallets, els capgrossos, els gegants, els bastoners, els ninots i els estendards, que si un no afirma rotundament que va ser una festa colossal és que, o bé no va ser-hi, o bé és també un gegant i s'ho mirava amb displicència des d'alguna altura celestial. Segons l'speaker que anava cantant el nom de les colles, diminut enmig de la gentada i amb una veu ofegada per la música d'ambient, la trobada havia reunit aquesta edició ni més ni menys que trenta-una colles geganteres de tot Catalunya, tantes com el nombre d'anys que fa que es convoca aquesta festa que guanya cada vegada més adeptes, en especial entre els que aprecien que per Fires es programi també alguna activitat fora de la Girona de pedra dura, i més des que disposa d'un parc tan poc aprofitat com el del Migdia, que ens dóna un aire quasi de ciutat normalitzada.

Trenta-una colles, doncs, vingudes des de Cassà, Figueres, Espolla, Lloret de Mar, Celrà, Anglès, Canet de Mar, Monistrol de Calders, Arenys de Mar, Capellades, Poblenou de Manresa, Talteüll, Banyoles, Serinyà, la Cellera, Catalunya Nord, i així, anar sumant, totes convidades per la Fal·lera Gironina, que venia disposada a compensar com fos el greuge de la pluja de l'any passat, que va obligar a suspendre ignominiosament tots els actes programats. Hi continua havent preferència per les figures monàrquiques i principesques, per les capes de vellut, els ceptres, les mantellines, les corones i les espases, però entre la seixantena llarga de gegants que ahir van desfilar en cercavila des del parc de les antigues casernes fins a la plaça del Mercat del Lleó, es detectaven alguns indicis que fins i tot la tradició pot tenir a veure amb el present, com la parella de turistes monumentals que exhibia la colla lloretenca,o la bruixa sexi dels de Figueres, segurament conscients que la maldat encobreix també una forma de bellesa, i en alguns casos també amb la fantasia més desbordada, com els faraons egipcis de l'agrupació cassanenca o els troglodites de la faràndula de Moià. L'imaginari infantil, per descomptat, hi tenia una presència destacada, amb homenatges a Teo o a Shrek, reservats per als capgrossos, que segons una enquesta no vinculant feta a peu de carrer resulta que fan més por a la mainada que no pas els gegants, que ben mirat van a la seva, potser perquè tota criatura sap que ha de desconfiar sempre de qualsevol tipus amb un cap descomunal i deforme que se li acosti saltironant i allargant-li la mà amb un sinistre: “Hola, maco!”