Medi Ambient
Paisatge de cine, carretera d'anunci
La poc transitada LV-4241, al Solsonès, és l'escenari d'una filmació cada mes, sobretot d'espots de nous models de vehicles
Traçats molt diversos i paisatges espectaculars, clau per a les productores
La Diputació cobra 300 euros per manteniment i talls de trànsit
L'ens provincial ha rebut una vintena de sol·licituds en el darrer any i mig
La carretera del coll de Jou, a la comarca del Solsonès, amagava un gran secret. És un dels indrets més utilitzats per les productores de cinema i publicitat per rodar determinats exteriors.
La via és de titularitat provincial i la Diputació de Lleida ja ha atès una vintena de peticions de rodatges entre el 2012 i aquest any, és a dir, un projecte audiovisual cada mes.
Es tracta de la desconeguda carretera local LV-4241, que connecta Solsona amb Sant Llorenç de Morunys i que arriba al límit amb la demarcació de Barcelona, ja a prop de Berga. I forma part dels catàlegs de paratges cinematogràfics a causa de la seva varietat paisatgística i pel fet que la mateixa via té llargues rectes i, també, revolts molt pronunciats i canvis de rasant, característiques que permeten una gran varietat de perspectives.
L'espectacularitat del traçat permet de veure penya-segats, precipicis a peu de carretera, frondosos boscos, extensos camps de cereals, ermites i restes de construccions antigues o el llac que forma l'embassament de la Llosa del Cavall, a Sant Llorenç de Morunys. El tram més ocupat per aquests rodatges és el que està situat entre Solsona i el coll de Jou, de 23 quilòmetres, segons l'ens provincial.
Aquesta varietat d'imatges és la que atreu les productores que realitzen els espots publicitaris i els catàlegs fotogràfics de determinats productes, sobretot nous models de vehicles.
Segons portaveus de la Diputació de Lleida, agències de publicitat que treballen per gairebé totes les marques han passat per aquesta carretera. No obstant això, totes han evitat i vetat prendre imatges dels rodatges que hi duen a terme, atesa l'estricta confidencialitat que imposen les marques automobilístiques per preservar el secret dels nous models, que pocs mesos després es presentaran i es posaran a la venda.
A finals de 2012, el ple de la Diputació va aprovar una taxa per tal de cobrar a aquestes agències una quantitat fixa de 300 euros per rodatge o sessió fotogràfica. La mesura no farà rica la institució ni busca augmentar ingressos. Es tracta de sufragar les despeses que comporta l'ús de la carretera local, de les mesures de seguretat que s'han d'establir per aquestes feines i pel fet d'haver de tallar el trànsit en algun tram, segons va explicar Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida. Reñé va recordar que el rodatge pot comportar problemes de mobilitat als usuaris de la carretera. No obstant això, el president de la corporació provincial va qualificar la taxa de 300 euros de “preu simbòlic”.
Tot i això, l'activitat publicitària genera pocs mal de caps, ja que aquesta via té una minsa densitat de trànsit, ja que uns 45.000 vehicles la usen a l'any, és a dir, poc més d'un centenar de cotxes al dia.
Aquesta carretera del Solsonès és un dels exteriors més sol·licitats, però en els darrers anys hi ha hagut un increment en la utilització d'altres indrets lleidatans per gravar anuncis per a la televisió o espots que després es difonen mitjançant les xarxes socials.
La Seu Vella, l'aeroport de Lleida-Alguaire, l'estany d'Ivars o el pont atirantat de la capital de Ponent són altres espais que han servit d'escenari o plató per a projectes cinematogràfics o publicitaris. Destaca també la posada en funcionament del centre de producció audiovisual Magical, del parc tecnològic de Lleida. Es tracta d'un nou complex, amb l'equipament de darrera generació en vídeo i so, incloent-hi el 3D, i que poc a poc va acollint també diferents produccions cinematogràfiques, com curts i documentals.
El projecte de major envergadura que es farà aviat al Magical és part del rodatge de Segon Origen, l'adaptació cinematogràfica del Mecanoscrit del segon origen, de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que havia de dirigir Bigas Luna i que produeix Carles Porta.