Societat

L'instint de supervivència de l'excursionisme

La prohibició d'entitats i la crema de llibres van ser només el principi d'una repressió que va anar molt més enllà de la cultura i la llengua. La voluntat del règim d'anul·lar tota identitat catalana va arrasar casals de barri, casinos, locals recreatius i agrupacions de lleure infantil i juvenil. Qualsevol indici d'associacionisme a Catalunya era capgirat i posat en mans espanyoles, com va passar amb el moviment escolta català, absorbit pel Frente de Juventudes. La Institució Catalana d'Escoltisme, que agrupava la Germanor de Minyons de Muntanya i els Boy Scouts de Catalunya, es va prohibir el 1939 i amb ella una llarga trajectòria en l'educació en el lleure. Anys més tard, el moviment va trobar un paraigües en les Delegacions Diocesanes d'Escoltisme, que, segons l'historiador Pau Casanellas, “van donar cobertura legal als agrupaments confessionals i es van comprometre a protegir davant el règim també els que no ho eren”. Les entitats excursionistes catalanes van rebre un tracte similar: van quedar supeditades al Consejo Nacional de Deportes i, des del 1942, a la Federación Española de Montañismo, amb seu a Madrid. Durant la guerra molts excursionistes s'havien integrat a les milícies alpines per lluitar al Front d'Aragó, així que, el 1939, només quedaven 20 grups actius dels 236 que hi havia hagut durant la República. L'històric Centre Excursionista de Catalunya, sota una nova directiva presidida per Josep M. Blanc, va intentar mantenir les finalitats esportives i culturals emmarcades en uns nous estatuts que acataven la prohibició del català, però l'excursionisme no va deixar de sumar aficionats. L'historiador i geògraf Francesc Roma i Casanovas apunta que “la creació de nous centres excursionistes va ser dificultada pel nou règim”, però no van poder evitar “l'atomització del moviment”, que continuava creixent en l'àmbit local. El règim no tenia intenció d'anul·lar les activitats esportives, sinó que preferia integrar les entitats i “controlar la seva capacitat de crear una consciència col·lectiva contrària al nou règim”. Va donar el vistiplau a la recuperació d'entitats com ara el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), fundat el 1919 i refundat el 1941, el Centre Excursionista de Badalona, recuperat el 1951 o el Centre Cassanenc, convertit en Centro Recreativo durant el Franquisme. La repressió era estructural: els grups muntanyencs van perdre la seva històrica horitzontalitat per emmotllar-se a la jerarquia franquista, on les juntes eren addictes al règim i els delegats del govern assistien a les assemblees sense previ avís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“He canviat de feina, no podia més”

barcelona

Empitjora la salut mental dels sanitaris

barcelona
PILAR GISBERT MONT-ROS
mestra, educadora social i voluntària de Caritas

“El voluntariat no es fa per ocupar temps lliure”

girona

El certificat COVID digital de la UE

barcelona

Joan Perich i la caminada Isabel Vilà, premis Gavarres

MONT-RAS

Tensió fronterer creixent al canal de la Mànega

PARÍS

Molta participació en el disseny de la Garrotxa del futur

OLOT

Un pressupost de 2,5 milions per a Cornellà

CORNELLÀ DEL TERRI

Masella és l’estació amb més garantia de neu el 2030

Puigcerdà