Societat
solidaritat
Els somriures d'Uganda
Una família d'odontòlegs catalans es desplaça aquest agost fins a Uganda per assistir un districte de 300.000 habitants amb un sol dentista
Emprenen el projecte en solitari després d'haver col·laborat des del 2009 amb una ONG dental al Senegal, el Camerun, Ghana i Ruanda
A Polinyà col·laboren amb els serveis socials municipals
L'ONG Petits Detallsha calculat que en un mes podran atendre, com a mínim, 700 persones
Enlairar-se a Barcelona amb poca roba i molts medicaments a la maleta i aterrar, al cap de poques hores, al districte de Luuka, a Uganda. I en el trajecte, deixar enrere la comoditat de la vida i la consulta de Catalunya per endinsar-se en un dels 25 països més pobres i subdesenvolupats del planeta. Els Tort Franch, una família de dentistes catalans que regenta una clínica a Polinyà on treballen al complet, han viatjat aquest agost a Luuka per prestar la seva ajuda, durant gairebé tot el mes, en aquest districte ugandès que, amb 300.000 habitants, només disposa d'un dentista. I com a única recompensa a l'esforç d'operar en un país amb una renda per càpita cinquanta vegades més baixa que la catalana, intentar que aquesta regió no perdi el somriure.
Ara bé, l'experiència dels pares i les dues filles que han impulsat el projecte, que han batejat amb el nom d'Ohana (família, en hawaià), els juga a favor. I és que lluny de tractar-se del primer voluntariat que fan, la família ja ha recorregut països com ara el Senegal, Ruanda i Ghana enrolada en l'ONG DentalCoop, especialitzada en odontologia.
La llavor solidària, però, va començar a florir a milers de quilòmetres de l'Àfrica negra. “Vam fer un viatge a l'Índia i vam decidir que havíem de fer alguna cosa” per ajudar els qui més ho necessiten, explica Kira Franch, odontòloga i mare de la família. I ràpidament se'ls va presentar l'oportunitat de dirigir un projecte d'aquestes característiques al Senegal, un repte que no van dubtar a acceptar i que els va canviar la vida. “El primer viatge va obrir-nos una nova cavitat al cor, que és la de la solidaritat”, reconeix el Miquel Tort, especialista en pròtesi i pare de la família, abans d'assegurar que des de llavors es mostren “il·lusionats” per continuar.
A
A més de permetre'ls l'accés a Uganda, segueix la Kira, l'ONG Petits Detalls també “ha organitzat sessions a quatre hospitals repartits en diferents punts [del districte]” on els han calculat que podran atendre fins a 700 pacients, més tots els que hi comencin a arribar quan corri la veu entre la població local. El volum de feina, però, no els espanta. I és que amb el record d'experiències anteriors, la Sandra assenyala que no es volen imposar “límits”, perquè no es pot posar el cartell de “vingui vostè demà” quan “et trobes cues i cues amb gent que deu haver caminat hores des del seu poblat [per poder venir]”.
Un dels principals obstacles que ha tingut la família en els anteriors voluntariats que ha realitzat han estat uns països molt mal preparats per oferir una assistència dental de qualitat. Per aquest motiu, tots reconeixen que treballar a l'Àfrica “és molt dur” i t'obliga a oferir un servei molt bàsic i limitat que acaba perjudicant el pacient. En aquest punt, recorden la història d'una nena ghanesa que es va apropar a l'hospital religiós on s'havien establert tot suplicant-los que, en cas de treure-li una dent, li omplissin el buit amb “alguna cosa”. “No s'ho mereixen”, denuncia la Kira, que assegura que ara l'objectiu és proporcionar “una odontologia digna” gràcies a un equip preparat per oferir assistència dental arreu del món i que han adquirit amb el que van aconseguint a través d'una campanya de recollida de diners impulsada des de les xarxes socials.
Quan tornin d'Uganda a finals d'agost, la labor social de la família Tort Franch no s'aturarà fins a l'any següent. I és que després de tornar del primer voluntariat van decidir que havien de ser conseqüents i arremangar-se també a casa seva, a Polinyà, on des d'aleshores atenen, de manera gratuïta, els pacients que els són derivats des dels serveis socials municipals. Una bona manera, conclou la Kira, de “tancar el cercle” solidari.
