Festes populars i fires

Ceràmica del món

La Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d'Argentona, que coincideix amb la festa major de Sant Domènec i la Festa del Càntir, segueix ampliant la seva participació d'arreu del món convidant ceramistes de Moldàvia

Argentona està de festa, i grossa. La vila maresmenca està a punt de viure un dels seus caps de setmana més intensos amb l'arribada de la festa major de Sant Domènec –del 3 al 6 d'agost–, la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa -del 4 al 6 d'agost– i la Festa del Càntir –4 d'agost–, que cada any reuneixen milers de curiosos amb ganes de diversió, festa al carrer i cultura popular.

Des de la seva recuperació l'any 1951, la Festa del Càntir se celebra sempre el dia de Sant Domènec i acull els actes de més tradició, com la renovació del vot del poble per part de l'alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, la benedicció i venda del càntir de l'any (enguany és el càntir de pescador o de barca de les Illes Balears) i els jocs de força i enginy a l'entorn de l'aigua i el càntir –no es pot perdre la gran aixecada de càntirs, un dels actes més populars de la diada. Aprofitant l'èxit d'aquesta celebració, des de l'any 1991 la vila celebra també una Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa de gran nivell i amb uns vuitanta artesans de tot el món que exposen i venen els seus productes.

Aquest 2012 s'espera una de les fires més internacionals, ja que el certamen segueix ampliant la seva participació mundial; convidant en aquesta edició ceramistes de Moldàvia. Rússia, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica i Marroc es mantenen com a participants tradicionals, sense deixar de banda els artesans de Catalunya i Espanya, fidels seguidors de la trobada. Amb tot, el carrer Gran i els del seu voltant seran l'escenari d'una fira que mostrarà terrissa tradicional i popular, amb 25 expositors, ceràmica artística, amb 35 participants, i la reproducció de ceràmica antiga i altres, amb 15 firaires. Una de les novetats més destacades d'aquest any és la introducció de les demostracions musicals amb instruments de fang que l'artista francès Ivan Levasseur interpretarà a la plaça de l'Església durant els tres dies de la fira (d'11 a 14.00 h i de 18 a 21.00 h). L'autor, que a més de músic és ceramista, ha fet una interessant recerca d'instruments musicals de cultures d'arreu del món, explorant a fons les possibilitats de les peces sonores de vent, de corda i de percussió, extraient les màximes possibilitats del xiulet, del timbre d'un so i les seves variacions. En el seu espectacle El so de terra, tot va lligat a la matèria i la forma: tornejat, modelat i altres processos d'elaboració del fang i recerca de les possibilitats acústiques de les diferents argiles. Els seus instruments, fets de ceràmica, són autèntiques escultures per crear sons. Una oportunitat única per descobrir les increïbles possibilitats que la ceràmica ofereix com a matèria primera per als instruments musicals. Altres propostes de la fira són tallers i demostracions de terrissa, la Mostra de Cinema sobre ceràmica al centre parroquial i la gran trepitjada de fang, que cada any clou el certamen.

Visita al museu

La fira i la festa són l'excusa perfecta per visitar el Museu del Càntir de la localitat, organitzador de la mostra. Únic en la seva especialitat, conserva i difon una important col·lecció de més de 4.000 atuells per a l'aigua, la gran majoria càntirs de terrissa tradicional, que mostren un recorregut de quasi tres mil anys de creació de la humanitat, des de l'edat de bronze fins a l'art contemporani, amb diversos exemplars de Pablo Picasso. A més de la col·lecció permanent, el museu dedica una planta a exposicions temàtiques sobre el món del càntir i una sala a exposicions temporals d'artistes actuals. Aquests dies hi haurà l'exposició Al taller. Rosa Amorós, una ceramista d'avantguarda que té obra en museus i col·leccions de l'Estat espanyol i d'altres països com Hongria i Alemanya; Els càntirs tradicionals de les Illes Balears, coincidint amb el fet que el càntir de l'any és de Mallorca –a la Casa Gòtica–; i la nova exposició temàtica Càntirs valencians de fantasia, atuells figuratius amb molta personalitat i abundància a les terres valencianes.

Per la seva banda, la repicada de campanes i el llançament de coets des de la plaça de l'Església marcaran l'inici oficial de la festa major el divendres 3. El pregó anirà a càrrec dels Diables d'Argentona, que enguany commemoren el seu 20è aniversari.

Les Illes Balears, a la 62a Festa del Càntir

J.P.

Des que es va recuperar la festa, l'any 1951, és costum reproduir cada any un model de càntir tradicional, que molts col·leccionistes i aficionats guarden any rere any –hi ha exemplars de gairebé totes les tipologies de càntirs, així com de molt variada procedència i tècniques ceràmiques–. Aquesta 62a edició ha escollit un càntir de pescador o de barca de les Illes Balears. Amb forma quasi cònica i una àmplia base per tal d'obtenir la màxima estabilitat possible quan el càntir està a la barca, no presenta cap decoració especial ni va vidrat, per tal de garantir que l'aigua sigui fresca. El terrisser encarregat de la seva reproducció ha estat Miquel Albertí, de sa Teulera de Llucmajor, Mallorca.

Més informació

J.P.

Dies i horaris de la fira. Del 4 al 6 d'agost, de 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.00 h.

Ubicació. Està ubicada a l'aire lliure, al circuit urbà format per carrer Gran, plaça de Vendre, c. Torras i Bages, plaça de l'Església, carrer Lladó i carrer Bernat de Riudemeia.

Preus. Entrada gratuïta i zona de pàrquing vigilada.

Com arribar-hi. Per autopista C32 (Barcelona-Mataró) sortida 99. Per autovia C60 (Mataró-Granollers), sortida Argentona centre. Transports públics: amb tren fins a Mataró i autobús Mataró-Argentona.

Més informació.

Tel. (0034) 93 797 27 32

www.museucantir.org



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.