Societat

JORDI BASCOMPTE RIQUELME

INTENDENT CAP DE LA DIVISIÓ D'INVESTIGACIÓ CRIMINAL (DIC) DELS MOSSOS D'ESQUADRA

“Hi ha crims perfectes però no pas per mèrit dels assassins”

“Ara per ara la incidència dels delinqüents en sèrie a Catalunya encara és molt reduïda i no cal crear una unitat d'anàlisi de la conducta”

“Els Mossos no recorrem a vidents”

Els cadàvers no parlen, però
sí que aporten una informació
molt valuosa
Un bon investigador no es pot deixar portar per la frustració i la ràbia; s'ha d'investigar amb el cap fred
No treballem mai amb vidents, tot i que a vegades s'hi ofereixen. Ja m'agradaria tenir una bola màgica, però no existeix

L' intendent Jordi Bascompte forma part de la primera promoció del cos dels Mossos d'Esquadra. Després de passar per destinacions diverses, actualment és el cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC). Tot i que ell deixa el mèrit als investigadors que trepitgen el carrer i amb modèstia afirma que en realitat només investigaven un homicidi, va ser qui va dirigir l'operació que va permetre als Mossos desemmascarar un dels assassins en sèrie més prolífics d'Europa: el camioner Volker Eckert.

A Catalunya, els darrers anys es registra un assassinat cada 4 o 5 dies aproximadament. Això és un índex acceptable?
No m'agrada fer els càlculs per freqüència temporal de dies. Dit així sona malament i, per exemple, aquest estiu hem estat 25 dies sense cap homicidi a Catalunya. A mi m'agrada més avaluar la criminalitat per taxa per 100.000 habitants; això dóna que la mitjana dels darrers 10 anys va ser d'1,15 assassinats per 100.000 habitants. La mitjana del 2011 va ser d'1,02 i el 2010 va ser d'1,20. Si agafes l'índex del 2010 a Catalunya i el compares amb altres països, veus que a Alemanya va ser de 0,84; a Anglaterra, d'1,16, i a França, d'1,07, però a l'Estat espanyol va ser de 2,24; és a dir, el doble, i als Estats Units de 4,21.
I pel que fa al nivell de resolució, en quina posició estan els Mossos?
Entre el 2008 i el 2012 tenim comptabilitzades 364 persones que han mort assassinades; hem resolt 326 casos i ens en queden 38 per resoldre. Això dóna que hem aconseguit un 89,56% de resolució. Aquí sí que estem per sobre dels Estats Units i de la resta d'Espanya. Mira el 2008: de 62 casos en vam resoldre 55 (89%); el 2009, de 81 crims se'n van esclarir 75 (93%); el 2010, de 96 se'n van aclarir 85 (89%); el 2011, de 75 se'n van resoldre 65 (87%), i al llarg d'aquest 2012, de 50 n'hem resolt 46 (92%). Nosaltres no podem evitar que es mati, però treballem per resoldre'ls.
Però alguns d'aquests casos que doneu per resolts acaben sent crims sense càstig perquè no hi ha detenció del sospitós o a vegades acaben en absolució als jutjats...
Nosaltres donem el cas per resolt quan creiem que hem trobat el culpable i el presentem com a tal al jutjat. Però això no és una ciència matemàtica i és difícil que un jurat popular declari culpable un sospitós. Més que no pas que ho faci un tribunal professional.
Aquests casos que els queden pendents els abandonen amb el temps?
No, mai. Tenim 20 anys per resoldre'l abans que prescrigui el delicte. Ara s'ha creat una unitat específica, la unitat central d'homicidis i agressions sexuals, que té com a principal objectiu els casos pendents, intentar reactivar-los a través d'una altra mirada a l'expedient. Ara encara està en fase embrionària.
Un crim sense resoldre és una victòria del criminal o un fracàs de la policia?
Això no es pot plantejar com a blanc o negre. La investigació criminal és com la feina del metge: ell sempre vol sanar, però no sempre es pot. Un fracàs de la policia no ho és perquè sempre es fan tots els possibles. Victòria del criminal no es pot considerar perquè si no es desemmascara pot ser per mil motius però no per mèrits seus.
Quina explicació té que aproximadament el 40% de les víctimes i dels autors dels homicidis siguin estrangers?
Parlem d'estrangers perquè van néixer fora de Catalunya, però normalment són ciutadans de ple dret i no sé si els podem catalogar com a estrangers. El que sí que s'ha d'admetre que algunes persones provinents de segons quins països tenen interioritzada la violència com un aspecte quotidià a les seves vides.
Suposo que l'èxit més important de la seva carrera va ser descobrir l'assassí en sèrie Volker Eckert, que va sembrar les carreteres de Catalunya i Europa de cadàvers de prostitutes.
Encara que jo fos qui presentés el cas de la detenció, el mèrit de la investigació no és meu sinó dels investigadors de carrer. I també és de justícia dir que nosaltres investigàvem un crim, el de Miglena Petrova, i que un cop trobat Eckert, el material que guardava (fotos, perruques, flocs de cabells...) va permetre descobrir que havia assassinat moltes dones.
El crim perfecte existeix?
No existeix entès des del punt de vista que un criminal és capaç de perpetrar-lo. Però hi pot haver mil circumstàncies o factors que facin que es converteixi en un crim perfecte o impossible de resoldre. Si no existeix, o no es troba, un vincle o lligam entre la víctima i l'homicida es fa molt difícil lligar caps. I hi ha altres factors externs que s'alien amb el delinqüent. Per exemple, en el cas de l'assassinat de la dependenta de Palafrugell, el fred que feia la nit del crim va fer que no hi hagués gent al carrer i el vent, que ningú sentís res i vés a saber si el vent no es va endur de terra algun indici que podia ser clau... Però són circumstàncies externes. No hi ha cap criminal amb prou sang freda per dominar tots els factors i les circumstàncies externes.
Què és més important per a la investigació criminal: la ciència o la paciència?
La ciència, els mitjans tècnics, són eines imprescindibles per ajudar l'investigador, però també és veritat que els dots de l'investigador compten molt. Això ha de ser un tàndem. Avui dia és tan important la ciència com l'investigador. No tothom pot ser un bon investigador d'homicidis; has de tenir un grau molt alt de resistència a la frustració. Has de ser pacient, constant i no deixar-te portar per la ràbia. S'ha d'investigar amb el cap fred.
La fredor de l'investigador, però, pot topar amb les expectatives de les víctimes. Per exemple, la família de l'espardenyera assassinada al desembre a Banyoles i la de la dependenta morta a Palafrugell fa prop de quatre anys sovint es queixen que no se'ls informa.
És veritat que les víctimes requereixen i mereixen un bon tracte. Pot ser que ara faci temps que no hi contactem, però normalment ens ocupem de tenir-hi relació. S'ha de ser empàtic amb les víctimes, però hem de mantenir el cap fred per a la investigació.
Creu que amb l'experiència d'ara es podrien resoldre alguns dels crims que als Mossos els va tocar investigar als inicis del desplegament i que estan en la llista dels no resolts, com per exemple el del vigilant del Water World de Platja d'Aro i el d'El Chiqui, a Blanes?
No descarto que casos que llavors no vam poder resoldre, ara, amb l'experiència i el que ha evolucionat la tècnica, es podrien resoldre. L'ADN ha permès resoldre molts casos que havien quedat pendents. Ara s'agafa l'empremta genètica i s'inclouen als arxius tots els detinguts per delictes de caire violent, i això suposarà tenir una base de dades molt valuosa.
Quan s'acaben els recursos, heu acudit mai a vidents?
Mai, els Mossos no demanen mai l'ajuda de vidents.
Ni en casos de desaparicions?
No, mai.
Si ho féssiu, m'ho reconeixeria?
Els Mossos com a cos no ho han fet ni ho faran mai. Si algú ho ha fet a títol personal no ha estat una consulta dels Mossos. És cert que a vegades al departament han arribat propostes de vidents o mèdiums que asseguren que poden parlar amb els morts i que s'hi ofereixen, però els rebutgem. Ja m'agradaria a mi tenir una bola màgica i poder-li consultar totes les incògnites, però això no existeix.
Més difícil que un homicidi és resoldre una desaparició?
Les desaparicions, les de llarga durada, s'investiguen com un homicidi. Partim de la base que alguns desapareguts han estat víctimes d'homicidi. Per exemple: el cas dels dos cunyats desapareguts als Pallaresos. Sempre s'ha investigat com un homicidi i, tot i que no s'han trobat els cossos, s'ha detingut i empresonat Ramon Laso. No disposar del cadàver és un problema, perquè tot i que els cadàvers no parlen et donen una informació molt important. Però la informació més rellevant sempre la trobes a l'escenari dels crims. L'investigador ha d'anar a l'escena; el que hi descobrirà és irrepetible i importantíssim. L'escenari és clau, més que no pas el que et pot aportar el cadàver. Les inspeccions als llocs dels fets són una de les coses que trobo a faltar ara que com a comandant de la DIC ja no he d'assumir.
La Policía Nacional ha optat per crear una unitat d'anàlisi de la conducta per entendre el comportament criminal en casos de delinqüents en sèrie. A Catalunya, d'assassins en sèrie també en tenim: Joan Vila, Remedios Sánchez, Josep Talleda, Volker Eckert, Ramon Laso... S'ha plantejat crear una unitat d'aquesta mena als Mossos?
Ara per ara, la incidència d'aquests criminals en sèrie a Catalunya es pot considerar que és pecata minuta i no ens sembla que hi hagi necessitat de tenir una unitat especialitzada en anàlisi de la conducta.
Beneficien o perjudiquen la investigació policial real sèries d'investigació de ficció com ara la famosa CSI?
Ens les hem d'agafar des del vessant positiu perquè serveixen com a eines de divulgació i donen a conèixer i fins i tot elogien la feina dels investigadors. Com que tothom ja està ben instruït en la matèria, et trobes que vas a l'escenari d'un crim i l'amo de la casa o l'inquilí et diu on hauries de mirar, on pots trobar empremtes... El problema és que a vegades donen al ciutadà falses expectatives i la gent s'acaba creient que les coses són tan fàcils com a la televisió i que nosaltres premem un botó i automàticament ja ens surt el nom, l'empremta i la foto del sospitós a la pantalla. I a la vida real les coses no són tan fàcils i ni de bon tros van tan de pressa. Ja ho voldríem, però no és així.
Els dolents de debò, els delinqüents organitzats, com ara els grans estafadors que operen per internet, van un pas al davant de la policia en qüestió de tecnologia?
Sí. Els dolents de veritat tenen bons mitjans i estan a l'última moda en tecnologia. Com que tenen diners disposen dels millors mitjans. Nosaltres hem de lluitar amb el que tenim. Això és una guerra contra la delinqüència. Guanyes algunes batalles i en perds d'altres.
Guanyeu moltes batalles lluitant contra els delictes que giren a l'entorn de la prostitució?
A l'entorn de la prostitució, que no és il·legal, hi trobem xarxes delictives de tràfic de persones, falsificació, tràfic de drogues, homicidis... Nosaltres hem fet nombroses operacions des del 2008 (em mostra i llegeix un dossier de les nombroses detencions de bandes de proxenetes i rufians que majoritàriament explotaven prostitutes de carretera).
Però deu passar que, com diuen en castellà, a rey muerto, rey puesto, i allà on operaven els proxenetes detinguts se'n posen d'altres...
Nosaltres hem de treballar contra aquesta delinqüència. L'eradicació és una utopia, però es poden fer coses. Hem d'actuar com un corcó i resistint a la frustració. Però mentre la prostitució sigui un negoci per als malfactors que hi ha al darrere, no s'eradicarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.