La revisió urbanística de Banyoles comença amb la complexa zona de Canaleta i la ronda del Monestir

L'ordenació d'aquesta àrea de 245.000 m² està pendent des del 1984

És tan complicat que cap ajuntament se n'ha sortit, fins ara. En el pla general del 1984 la zona es va declarar urbanitzable i es va repartir en tres sectors (UP5, NP4 i UP8) que no s'han arribat a desenvolupar mai. L'actual equip de govern (CiU i PSC), en canvi, ha decidit abordar-ho de manera conjunta. «S'ha de mirar globalment perquè és més funcional, més pràctic; pensem que és la connexió del centre amb els barris de l'est i un corredor entre el nord i el sud de la ciutat», argumenta el primer tinent d'alcalde, Jordi Bosch, Barraca (PSC). L'estudi, que s'acaba d'adjudicar de manera inicial a l'equip de l'arquitecte Esteve Corominas, determinarà aspectes tan rellevants com els índexs d'edificabilitat, els usos, la mobilitat i les cessions de sòl per a equipaments públics.

L'oposició no ho veu bé

El fet que Canaleta-Monestir es tracti separadament del nou pla general –l'equip de govern defensa que és més pràctic perquè serà la principal dificultat de la revisió urbanística– ha estat durament criticat per l'oposició. ERC apunta que, precisament perquè és la zona més complicada, hauria de tractar-se dins del nou POUM. «No té cap mena de sentit, és incongruent», manifesta la portaveu republicana, Eulàlia Turró, per a la qual l'única explicació seria que l'equip de govern tingui «compromisos adquirits» que el condicionen. La regidora d'ICV, Núria Langa, coincideix amb Turró que caldria tractar tota la ciutat de manera global, i es manifesta preocupada pel procés participatiu: de moment, ja no li han acceptat la proposta de crear un consell assessor per debatre i seguir el POUM.

El creixement serà aquí

L'Ajuntament preveu que el nou pla general servirà per a les tres dècades vinents, un període durant el qual es calcula que hi haurà un creixement demogràfic de fins a 25.000 habitants (Banyoles en té ara uns 19.000). Sobre el mapa, l'àrea de Canaleta i la ronda del Monestir és el territori per on pot créixer la ciutat, juntament amb la zona de menys extensió a tocar de Miànigues. Equipaments públics com ara escoles, instituts, una biblioteca nova, un nou ambulatori o l'estació d'autobusos podrien tenir-hi lloc. Però carrers, edificis i zones de lleure hauran de deixar respirar els elements de gran valor històric i natural que hi ha, com són les hortes i els recs. Una plataforma ciutadana demana des de fa temps una protecció específica per a aquests elements, ja que els considera un patrimoni que dóna personalitat a Banyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 500 insercions de catèters a l’Hospital d’Olot en quatre anys

OLOT
sanitat

En marxa les sis noves consultes externes del CAP Sitges

Sitges

Distintiu Biosphere per a la platja i l’oficina de turisme de Torre Valentina

CALONGE I SANT ANTONI
SOCIETAT

Comencen les afectacions de trànsit per la Fórmula 1

Barcelona

La Diputació de Barcelona destina 1,3 milions a tenir platges més “segures i saludables”

Mataró
societat

Els pobladors del Pirineu central al neolític inicial ja menjaven làctics i derivats del porc

Barcelona

L’Ajuntament defineix dotze espais del municipi com a refugis climàtics

SALT
infraestructures

Els enllaços de la C-17 amb polígons de Granollers i Lliçà de Vall, a punt d’estrena

Granollers
societat

Arrenca el judici contra l’acusat de violar una menor a Igualada el 2021 i intentar matar-la

Barcelona