Lleida inaugura un monument en record de les víctimes del camp de concentració de la Seu Vella
Era un dels tres que va establir el règim franquista a la ciutat i va tenir 7.000 republicans presoners
“No és una qüestió de revenja, és una qüestió de dignitat, de justícia i de respecte”, diu l’alcalde Pueyo
En un dels murs d’accés al conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida, passada la Porta del Lleó, s’hi ha disposat un monument escultòric en record a les víctimes del camp de concentració que la catedral va tenir en funcionament entre els anys 1938 i 1940, per on es calcula que van passar uns 7.000 republicans. La portaveu de la Plataforma Memorial Seu Vella, Magda Ballester, destaca que aquest monument permet “recuperar una part de la memòria col·lectiva i continuar avançant cap al futur”.
L’obra es titula Sequera i ha estat dissenyada per Olga Kurylyshyn i Sheila Salse, dues alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Es tracta d’una escultura feta amb acer amb forma de font, però que només tindrà aigua en cas de pluja. D’aquesta manera, vol simbolitzar “la set que van passar els presoners” i evitar que aquells fets caiguin en l’oblit.
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, celebra que aquest memorial “garanteixi el record i el respecte” de les persones que van perdre “la salut, la vida i la llibertat” a un dels tres camps de concentració que el franquisme va establir a la ciutat. “Hem de recuperar els noms i els fets, no és una qüestió de revenja, és una qüestió de dignitat, de justícia i de respecte per a les víctimes” explica l’alcalde
En la inauguració de l’espai, familiars dels represaliats han deixat flors i hi han desplegat una bandera republicana i una estelada al peu del memorial. També hi era Gerard Pamplona, l’investigador de la Universitat Pompeu Fabra que va posar en evidència l’existència del camp de concentració al temple i ho va documentar en un llibre que va activar el teixit associatiu de la ciutat per pressionar a les institucions i fer realitat el memorial. Segons Pamplona, el monument posa a Lleida al mapa de les polítiques de “memòria històrica, recuperació i dignificació de les víctimes de les dictadures” i “reforça l’aposta per un tipus de ciutat que reconegui el seu passat i això dona força a la societat”
