Urbanisme

Milers de pisos al peu del turó

El pla de Ponent, que planeja 4.896 habitatges a Gavà, avança amb la construcció d’equipaments

El pla d’urbanització del polèmic projecte està denunciat al jutjat pels col·lectius ecologistes de la ciutat

L’Ajuntament defensa que genera habitatge públic per a la ciutat i que conserva el connector biològic

L’Ajuntament deixa clar que es protegeix “de manera estricta” el patrimoni natural
També està sent polèmic el complex de quatre piscines pel context de sequera i per la ubicació

Probablement, pocs plans urbanístics són presentats, segons qui els defensi, com un projecte pioner en l’aplicació de criteris mediambientals i alhora com un depredador del medi natural. És el que passa amb el pla de Ponent, que preveu la construcció de fins a 4.896 pisos a Gavà, 20 equipaments i cinc grans parcs a la zona situada entre els turons del Calamot i Caçagats. L’Ajuntament ho planteja com un projecte essencial per al futur de Gavà, que permet sobretot la creació d’habitatge protegit, ja que el parc total ha de destinar el 40% a aquesta modalitat. El cert és que, des que es va aprovar, el 2006, només s’han construït 279 pisos de protecció oficial, perquè la crisi immobiliària del 2008 va aturar la construcció de promocions privades. El pla, però, continua vigent tot i l’oposició social i ecologista que va generar des del principi, amb actuacions en marxa com ara la propera construcció d’un centre d’atenció primària i els treballs exploratoris per a una nova estació de rodalies.

El projecte va ser aprovat de forma definitiva per la Generalitat i no pot ser impugnat. Sí que ho està, però, el pla d’urbanització, que ha estat denunciat al jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona per Ecologistes en Acció en nom de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el pla de Ponent, que agrupa, a més d’Ecologistes en Acció, associacions locals com ara la Unió Muntanyenca Eramprunyà i Quercus. La demanda es va presentar el novembre del 2022. L’Ajuntament va presentar una causa d’inadmissibilitat que es va resoldre dijous passat a favor dels denunciants, pel que el recurs continua endavant i el consistori haurà de presentar l’escrit de resposta a la demanda, segons va anunciar la plataforma la setmana passada.

El pla de Ponent beu d’un projecte anterior, anomenat popularment de Carat per la urbanització que es va preveure al pla de Queralt. Aquest es va dissenyar i tramitar entre el 1989 i el 1993. Segons el pla general metropolità, el pla de Queralt era una zona urbanitzable no programada amb una superfície de 280 hectàrees entre Gavà i Castelldefels. Important com a connector biològic per a la fauna que transita entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, i amb zones de valor ecològic, com els turons del Calamot i del Caçagats. Però una zona, alhora, molt degradada per les ruïnes sobretot d’una antiga fàbrica que va abandonar l’activitat sense restaurar la zona. L’empresa Vértix va adquirir el 40% de les 220 hectàrees urbanitzables, i la resta estava repartit entre diferents propietaris. Segons recorden des d’Aturem el pla de Ponent, durant la tramitació del projecte ja van sorgir veus en contra, moltes des de la mateixa associació de propietaris, i enfrontaments entre la Generalitat i l’Ajuntament.

El 1991 es va aprovar, de forma inicial, un pla que preveia 2.800 habitatges, un hotel, un camp de golf, una zona esportiva i educativa, edificis d’oficines i comercials i equipaments per a gent gran. Poc després es constituïa una coordinadora d’entitats contra el pla de Carat. El 1993 es va aprovar la modificació del PGM en aquest sector, però no es va edificar mai com estava previst. La crisi econòmica va ser potent aquell any, i el projecte rebia dures crítiques de les entitats.

Protecció del connector

En els anys posteriors l’Ajuntament va aprovar un pla de protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Gavà que va comportar la protecció d’una àmplia franja al costat de la riera de Canyars, que passa pel pla de Queralt i desemboca al mar. Es consagrava així la seva funció de corredor ecològic, un disseny que es manté en l’actual pla de Ponent.

Aquell planejament primigeni, del qual ja s’han complert 30 anys, va desembocar en l’actual pla de Ponent. El 2001, l’Ajuntament de Gavà va tornar a posar sobre la taula el projecte d’urbanitzar el pla de Queralt, rebatejat llavors com el pla de Ponent. Es va preveure un increment de l’edificabilitat, dels 400.000 m² que preveia el pla de Carat a 500.000 m². Això suposava pràcticament doblar el nombre de pisos, que serien més petits. En aquell moment es va plantejar un total de 4.750 habitatges, dels quals un 30% protegits. Les xifres finalment han canviat: un màxim de 4.896 pisos, i un 40% de protecció oficial. També ha canviat la distribució de les peces.

Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció i d’Aturem el pla de Ponent, explica que en el planejament del pla de Carat “hi havia menys pisos però més grans, i es pavimentava la riera, la tancaven i la canalitzaven. Arran de les crítiques, l’Ajuntament al cap de deu anys va intentar millorar-ho ambientalment i va decidir concentrar l’edificació més enganxada a Gavà i Castelldefels i deixant una mica de corredor central”. El pla del 1993 era molt agressiu amb el medi natural, segons Grau, que destaca la contundent edificació que es preveia a la part plana. No estava previst construir als turons “perquè hi ha pendents, però el que era pla quedava totalment sepultat” sobre el ciment. La reformulació aprovada el 2006 respectava més l’orografia del terreny i la riera dels Canyars, però amb un increment substancial d’habitatge. “El fet que hi hagi més pisos vol dir més població, més cotxes, més mobilitat, més sorolls... Per a nosaltres no és una millora substancial, perquè se segueix perdent la naturalitat de l’entorn”, diu.

Per a les entitats ecologistes, el sector té un alt valor en tant que connecta el massís del Garraf i el delta del Llobregat, a través de la costa. Tot i que es respecti l’entorn més proper de la riera dels Canyars, la pressió edificatòria i humana, i també la de vehicles, alteraria la natural circulació de la zona d’espècies d’amfibis i mamífers com els cabirols, les fagines i les genetes, i fins i tot d’aus tan protegides com l’àguila cuabarrada, que sobrevola la zona en cerca d’aliment. L’impacte mediambiental és la base del contenciós presentat pel col·lectiu opositor, que assegura que el projecte vulnera disset normatives.

L’Ajuntament fa una lectura radicalment contrària. El consistori deixa clar que no s’edificarà ni al turó del Calamot, ni al de Caçagats ni a la riera de Canyars. Que es protegeix “de manera estricta” el patrimoni natural. Que es mantenen les funcions de connector biològic i paisatgístic entre l’espai agroforestal del Garraf i el delta. El tinent d’alcaldia de Planificació Territorial i Desenvolupament Econòmic Sostenible de Gavà, el socialista Jordi Tort, assenyala que “l’afectació sobre el medi natural és ben poca, perquè el 85% del sector són equipaments o zones verdes”. L’habitatge ocupa el 15% del planejament, i d’aquest, el 40% és protegit. Tort defensa que una de les grans virtuts del pla és la construcció de pisos assequibles. De moment, només s’han construït dues promocions a Can Ribes, un dels quatre barris que configuren el pla de Ponent --els altres tres, sobre el paper, són els de Ca n’Horta, Canyars Sud i Canyars Nord--. Són, respectivament, 143 i 136 pisos en règim de propietat la primera i de propietat i lloguer la segona. Tort destaca un fet que és obvi quan es fa una consulta ràpida als portals immobiliaris: l’oferta de lloguer a Gavà és escassa i cara, com també és elevat el preu del de propietat. Si ens fixem en el lloguer, al portal Idealista només apareixen tres habitatges per sota dels 1.000 euros mensuals. I menys de 20 per sota dels 2.000 euros mensuals. Al barri de Gavà Mar el preu del lloguer arriba als 15.000 euros mensuals. Res a veure amb els preus del lloguer del pisos protegits, que oscil·len entre els 560 euros i els 750, segons destaca el tinent d’alcaldia. La voluntat del consistori, segons Tort, és que del total de pisos públics que s’hi facin, dos terços siguin en règim de lloguer i un terç, de compravenda.

El representant dels ecologistes posa en qüestió aquestes afirmacions. D’una banda, recorda que la construcció de l’habitatge va acompanyada de la construcció de vials, pel que la zona urbanitzada acabarà sent del 40%. D’una altra, defensa que el creixement propi de la ciutat no necessita prop de 5.000 pisos, i que el projecte està pensat en clau metropolitana.

Protestes ciutadanes

L’oposició al pla de Ponent s’ha escenificat amb protestes ciutadanes al llarg dels anys. L’última va aplegar unes 200 persones a mitjans de gener. Van fer una manifestació que va transcórrer pels llocs més sensibles del pla de Ponent on ara mateix s’estan movent coses: l’emplaçament d’un complex de piscines, a tocar de la masia de Ca n’Horta, i la nova estació de Renfe –el més imminent és la construcció del tercer CAP, les obres del qual haurien de començar aquest any–. La ubicació del CAP no està ben valorada pel col·lectiu opositor: “Els dos CAP actuals estan infrautilitzats i es vol construir el tercer a 800 metres d’un d’ells, quan tens Gavà Mar sense serveis sanitaris”, critica Grau. També està sent polèmic el complex de quatre piscines que l’Ajuntament té previst en el pressupost d’aquest any, tant pel context de sequera com perquè la seva ubicació, ara als afores del municipi, implicarà un augment de la mobilitat en cotxe. Per al tinent d’alcaldia de Planificació Territorial, és un argument demagògic referir-se la sequera per qüestionar unes piscines que serviran de “refugi climàtic” quan el problema real, segons Tort, és que “la gestió de l’aigua és molt deficient” per part de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El complex que s’ubicarà a tocar de la masia de Ca n’Horta provoca també suspicàcies pel que fa al destí d’aquesta. Evelí Villuendas, que pertany a Salvem el Calamot-Aturem el pla de Ponent i a l’agrupació local d’ERC, explica que la masia es remunta al 1365, amb una era del 1700 dedicada a feines agràries. Va passar per diverses mans fins que l’Ajuntament la va adquirir fa uns 30 anys. Només s’hi han fet obres de consolidació, en espera de decidir-ne el destí. Els ecologistes proposen que es dediqui a equipament d’educació ambiental o d’interpretació de l’entorn, i que es defugi la temptació de dedicar-lo a un restaurant per donar servei a les piscines. L’Ajuntament nega que aquest sigui el destí de la masia.

Conservar el patrimoni
El pla de Ponent preveu la creació de cinc nous parcs, el més gran dels quals ocuparà 66 hectàrees a la zona central de la nova àrea. Serà el que connectarà el massís del Garraf amb la zona deltaica. Els altres quatre tindran entre 5 i 37 hectàrees. El projecte preveu –i les entitats ho reclamen– la dignificació i integració del patrimoni existent en l’àmbit: el poblat ibèric del Calamot, la vil·la romana de Can Valls del Racó, els jaciments de Can Roca i Can Rosés, el complex miner del turó de Caçagats i les masies de Can Ribes, Ca n’Horta i Can Rosés.

Una nova estació per al sector

Rosa M. Bravo

Tot i que no apareix en el pla de Rodalies 2020-2030, ja s’ha desbrossat el terreny i s’han començat a fer les primeres prospeccions per explorar el terreny on s’ha de construir una nova estació de Renfe a la zona del pla de Ponent. El novembre del 2022, la llavors ministra de Transports i anterior alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, va anunciar la construcció d’una nova estació per atendre l’esperat augment de la demanda per l’execució del pla de Ponent. Sánchez va explicar que la previsió és que aquesta infraestructura entri en servei el 2027 i sigui utilitzada per 3.200 usuaris al dia. Encara no ha sortit a concurs la redacció del projecte constructiu. L’estació es construirà entre les actuals de Gavà i Castelldefels, a dos quilòmetres de cadascuna d’aquestes, a l’anomenat sector dels Joncs, separat del pla de Ponent per la carretera C-245. La construcció de l’estació ha generat també crítiques dels que consideren que no és necessària, tenint-ne dues tan a prop, i que és millor dedicar els diners que costaria a millorar la xarxa actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Èxit del Festival Aprenentatges de Llagostera

llagostera
Alp

Masella tanca la temporada després de cent trenta dos dies

Alp

Vallcarca obre al públic els jardins de Margaret Michaelis

Barcelona

Canviar el punt de col·locació dels marcapassos pot evitar complicacions posteriors

Barcelona
Administracions

La discoteca Chic de Roses reobre i la precinten per incomplir la normativa

roses

La sortida 13 de la ronda de Dalt quedarà tancada per obres a Esplugues

Cornellà de Llobregat

Vidreres estrenarà un nou Espai Jove

vidreres

Una trentena d’escoles de Lleida fan pedagogia contra el malbaratament alimentari

cERVERA

L’Ajuntament compra quatre edificis per construir-hi el nou CAP Barceloneta

Barcelona