Urbanisme

JORDI TORT

TINENT D’ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE DE GAVÀ

“No podem dir que el pla sigui agressiu per al medi natural”

“El 85% del sòl del pla de Ponent serà sòl públic, i del 15% que es destina a habitatge, el 40% serà també públic”

“El pla respecta el corredor biològic i tota la zona boscosa, que no desapareixerà. És més, el 73% de l’espai quedarà millorat”

Jordi Tort és al capdavant de la planificació territorial de l’Ajuntament de Gavà des del juny. Diplomat en empresarials i amb diversos postgraus, és regidor pel PSC des del 2015.

Aquest pla ha generat polèmica per la previsió de 4.896 pisos.
Ni nosaltres ni la Generalitat considerem que sigui un macropla. Vam rebre una carta del Departament de Territori fa dos anys que ens deia que a Gavà feien falta 10.000 habitatges. Els habitatges que hi pot haver a Ponent són menys de la meitat. A més, l’afectació sobre el medi natural és ben poca, perquè el 85% del sector són equipaments o zones verdes. L’edificabilitat es concentra al 15% del sector, en espais que han estat manipulats pels humans, com ara una fàbrica, vivers i la carretera C-245. No podem dir que sigui agressiu per al medi natural; de fet, va rebre un premi a Madrid pel tracte del medi natural i la preservació del corredor biològic de la riera dels Canyars, que és un tema que ens preocupa.
Només s’han construït 279 pisos protegits al sector de Can Ribes. El pla s’està executant més lentament del previst?
La crisi econòmica del 2008 ha aturat el procés. Moltes de les empreses i particulars, perquè molts veïns de Gavà eren propietaris de terrenys, es van veure superats per la crisi i van vendre les parcel·les. S’ha aturat la demanda de poder construir i comprar pisos, perquè la gent no tenia capacitat de fer-ho. Això va portar a aturar-se el pla. També s’ha reconvertit el sistema de propietaris.
Com està ara aquest sistema?
Abans, les immobiliàries més grans de Catalunya tenien propietats aquí. Moltes van fer fallida i les seves propietats van anar a la Sareb, que les va vendre a un propietari que té entorn del 50% de la propietat. És l’empresa Kronos. De fet, l’empresa propietària és Gavà Development i Kronos és el seu soci.
Gavà Development és privada?
Sí, i em refereixo a la meitat del sòl privat. Després hi ha un 40% del sòl que és públic, que és de l’Ajuntament i de l’empresa municipal Gavanenca de Terrenys Immobles, que és on es faran els habitatges públics de protecció oficial. Pel que fa al sòl dels equipaments i els terrenys que seran zones verdes, això passa a ser públic. El 85% del pla de Ponent serà sòl públic, i del 15% que es destina a habitatge, el 40% serà també públic. A Gavà ja es veu que no hi ha oferta de lloguer, i molt poca per sota dels 2.000 euros mensuals. Els de 1.200 euros per 70 m² desapareixen en 24 hores. Els que hem construït a Can Ribes estan entre 580 euros i 750 mensuals.
En quant temps creu que podria estar executat tot el pla?
És un pla que ha de fer-se de manera progressiva, en funció de la demanda. Està dividit en dues etapes, amb un nombre similar de pisos. La primera etapa creiem que es podrà fer en els propers sis o vuit anys, comptant que dels 2.200 previstos ja se n’han fet prop de 300. Si continua havent-hi demanda, hauríem de mirar de quina manera es fa la segona etapa. Sempre, amb el 40% de pisos públics, i d’aquests, dos terços de lloguer.
Quins equipaments es preveuen i en quin estat es troben?
Dels dos primers equipaments que estan previstos, un és imminent perquè la Generalitat ja ha posat a licitació les obres. Es tracta del CAP 3, que ens permetrà tenir especialitats que ara no tenim a Gavà, com ara radiologia. Suposem que durant el 2024 s’iniciarà l’obra. Després tenim la masia de Ca n’Horta, l’estructura de la qual hem consolidat i a l’entorn de la qual es farà la nova piscina municipal cap al 2025 o 2026. El pla preveia també una caserna de bombers, que ja s’ha fet.
S’hi preveu un complex de quatre piscines, oi?
Per ara és la proposta que ha guanyat al concurs d’idees en què han participat diferents despatxos d’arquitectes, cosa que no significa que el projecte final sigui exactament aquest. La nostra intenció és que hi hagi una piscina esportiva que pugui ser utilitzada tot l’any, i la resta amb un format lúdic. Quan passem dels 32 graus no tenim la possibilitat d’obrir les actuals piscines municipals com a refugis climàtics, i la ciutadania ens reclama fa temps una piscina descoberta.
En el context de sequera és el moment de plantejar un complex així?
Per a mi és un argument bastant demagògic, havent-hi, a més, tantes piscines privades en aquesta zona. El problema que tenim en aquest país és que la gestió de l’aigua és molt deficient. L’Agència Catalana de l’Aigua només recupera el 10% de l’aigua que es fa servir, i l’aigua regenerada podria servir per omplir piscines, entre altres usos. Però sembla que tota la política de l’aigua a Catalunya va fiada al fet que plogui. Hem tingut converses amb experts en temes d’aigua, que també treballen per a l’ACA, que ens diuen que l’aigua que consumim podria regenerar-se pràcticament al 99%. Caldria una inversió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1.500 milions que es podria afrontar per etapes.
Aquest pla està denunciat al jutjat per les entitats ecologistes. Parlen de vulneració de la normativa mediambiental i d’afectació al connector biològic entre el Garraf i el delta del Llobregat.
El que està denunciat no és el pla parcial del pla de Ponent sinó el projecte d’urbanització. Els plans parcials tenen uns terminis per fer denúncies i al·legacions, i en aquells terminis es van resoldre totes favorablement. El pla de Ponent està aprovat de manera definitiva per la Generalitat. El projecte d’urbanització també, i ara estem esperant que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat s’hi pronunciï i quan ho faci, que entenem que serà de manera positiva, continuarem les obres. El pla respecta el corredor biològic i tota la zona boscosa, que no desapareixerà. És més, el 73% de l’espai quedarà millorat, perquè ara està en mans privades i passarà a mans públiques, i per això tindrem l’obligació de gestionar que l’espai estigui digne. A mi se’m fa difícil entendre un posicionament contrari respecte d’aquest tema. Òbviament hi ha gent que ho pot fer, però no és majoritari. La prova és que el PSC ha guanyat còmodament les eleccions municipals des del 2006 amb el desenvolupament del pla al seu programa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES