El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina
El pla d’expropiacions i l’enderroc de l’edifici Venus, al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, ja són definitius, segons la Generalitat. El Consorci de la Mina –format per la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona– ha aprovat aquest dijous el pla que preveu enderrocar el bloc el 2028. L’enderrocament de l’edifici Venus es va posar damunt de la taula el 2001, han passat més de vint anys, durant els quals els veïns han denunciat una degradació evident de l’edifici. El projecte afecta 244 habitatges de protecció oficial i 15 locals i és el procés d’expropiació més important que s’ha fet a Catalunya. Un total de 105 veïns compleixen els requisits del pla per ser reallotjats i els altres tenen dret a una indemnització o a un lloguer social per a famílies vulnerables. L’import total inicial del pla de gestió aprovat el febrer del 2021 és de 30,8 milions d’euros (MEUR). El projecte d’expropiació es va aprovar inicialment l’abril del 2023 i durant aquest any s’ha estat explicant als veïns, que hi han fet les seves al·legacions. L’import total de valoració dels béns i drets del projecte d’expropiació és de 19 milions d’euros.
Ahir, una de les activistes de fermes de la transformació de l’edifici de Venus, Paqui Jiménez, explicava que esperen que aviat es faci una reunió informativa amb els veïns. La més gran preocupació dels veïns adrianencs és que, en cap cas, ningú es quedi desprotegit. “Es vol negociar cas a cas. Imagina un pis a la Mina que no baixa dels 120.000 o 150.000 euros! I els veïns? Per poc que hagin de posar al final, pensa-hi: qui donarà crèdits a persones grans, i a persones que perceben un ajut? Una opció és que l’Administració es faci càrrec i sigui, per dir-ho així, co-propietària.” De fet, aquesta co-propietat forma part dels acords d’avui.
El president i la vicepresidenta del Consorci del barri de la Mina, Carles Campuzano i Filomena Cañete –alcaldessa de Sant Adrià–, s’han mostrat “contents” i “satisfets” de l’aprovació definitiva del pla, que permet desencallar la situació de l’edifici Venus. “És un dia molt significatiu per a la ciutat i per al barri de la Mina”, ha afirmat Cañete. “És important en la història de la Mina i de Sant Adrià”, ha agregat Campuzano, conseller de Drets Socials, després de la reunió de la Junta de Govern del Consorci, a la seu del departament.
El Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM) del barri de la Mina es va aprovar el 2009, tot i que el primer projecte que preveia l’enderrocament de l’edifici Venus és del 2001. Ara bé, el Consorci no va executar mai el pla per les desavinences amb els veïns sobre la taxació dels pisos i per la impossibilitat de les famílies de pagar els 40.000 euros que els demanaven per accedir als nous habitatges, mentre les condicions d’insalubritat en què vivien s’agreujaven.
En els últims anys, i veient que continuaven en l’oblit, algunes famílies han impulsat procediments judicials per reclamar una indemnització pel retard de l’enderroc. El 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va pronunciar sobre la primera demanda veïnal i va condemnar el Consorci a executar el PERM.
L’actual pla d’expropiacions millora el que es va aprovar el 2009 per poder fer efectiu l’enderrocament de l’edifici amb garanties de reallotjament per a les famílies que hi viuen. Tots els veïns de Venus tenen dret a reallotjament, a indemnització o al lloguer social per a famílies vulnerables. “Hi ha situacions molt singulars i casuístiques molt diferents”, ha fet notar Cañete, que ha destacat que l’enderrocament de Venus i la transformació del barri han de “generar oportunitats”. Així, el lloguer social s’oferirà a totes les famílies vulnerables que no compleixin requisits per a un reallotjament o indemnització independentment de la situació contractual de la seva llar, per evitar situacions d’exclusió.
De moment, hi ha 31 veïns que han notificat la voluntat d’acollir-se a la indemnització prevista en el pla i el Consorci està en disposició de començar a pagar-les de manera immediata i també de fer els primers 30 reallotjaments.
Des de Drets Socials destaquen, com a millores del pla, que s’ha augmentat la valoració dels habitatges per calcular les indemnitzacions, que han passat de 79.340 euros (tres habitacions) i 98.851 (quatre) a 97.450 i 121.514 respectivament.
També s’aplica el Decret d’habitatges per a afectats urbanístics (Haus), tal com reclamaven els veïns. Així, s’ofereix la possibilitat d’aplicar el criteri m² per m² en cas de reallotjament. Si per contra no s’apliqués, el veí hauria de pagar uns 90.000 euros, que és la diferència entre el valor de l’habitatge nou de substitució amb les mateixes habitacions i m² que a Venus i la indemnització pel pis on viuen ara.
Si les famílies no poden assumir el cost dels impostos de compravenda, que poden oscil·lar entre els 10.000 i els 16.000 euros, l’administració se’n farà càrrec a canvi d’una petita part proporcional de la propietat del nou immoble –situació que es podrà revertir si els veïns compren la part de la Generalitat–. També augmenta la indemnització per despeses de trasllat fins a 1.500 euros i s’estableix una indemnització per pèrdua de possessió per a als veïns que no són propietaris, de 6.846 i 8.529 euros segons les habitacions i que es descomptarà de la indemnització del propietari.
Pel que fa a la reclamació patrimonial que han presentat 38 veïns, el Consorci de la Mina segueix el criteri de la comissió jurídica assessora, que reconeix el dany moral però estableix que la responsabilitat del manteniment i conservació de qualsevol edifici correspon també als veïns. La comissió jurídica ha fixat la quantitat de la indemnització en 5.000 euros per a cada reclamant.
El Consorci també ha concretat vuit actuacions per transformar el barri, un pla amb el nom ‘La Mina amb futur’. Una de les actuacions que ja està en marxa és la construcció de 70 pisos de protecció oficial per reallotjar famílies de l’edifici Venus. També destaca la ubicació d’una seu administrativa de la Generalitat en el marc de la política de compra de la Direcció General de Patrimoni, similar a l’operació que es va fer a la Zona Franca. En aquest cas, però, és un projecte plantejat a mitjà termini, amb l’horitzó del 2030, però si s’acaba portant a terme, seria la primera vegada que el Govern situaria part del seu nucli dur d’activitat fora de Barcelona.
També a mitjà termini, es planteja la construcció d’una escola bressol. D’altra banda, en els terrenys que ara ocupa Venus, el Consorci posa sobre la taula la proposta d’un segon centre educatiu al barri. En un altre espai, proposa una plataforma de serveis per a la gent gran, amb pisos i un centre de dia.
El Consorci també preveu la promoció de 250 pisos nous en tres parcel·les de la Generalitat al voltant de la Rambla de la Mina en polítiques públiques d’habitatge i remodelar el casal cívic amb fons europeus Next Generation. Completa el pla un centre internacional de lluites olímpiques, un projecte liderat per la Federació Catalana de Lluita i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
