Urbanisme

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

El debat i la votació del reglament i el cens de la consulta sobre la reurbanització del barri de Montolivet, que s’havia de celebrar el 15 i 16 de juny, no es va mantenir a l’ordre del dia del ple d’Olot, davant de les queixes dels veïns, que ahir a la tarda es van manifestar a les portes de l’ajuntament abans de la sessió. Els veïns, que van accedir a la sala de plens, van fer la lectura d’un manifest en què mostraven la seva oposició al projecte de l’Ajuntament i, després de la intervenció de tots els portaveus, van celebrar que s’hagués posposat la votació, perquè votar no a l’actual projecte significa, segons ells, deixar de fer unes obres que són necessàries en un barri construït fa 75 anys i, si guanya el sí, executar-les d’una forma que no té, sempre segons el seu criteri, el suport dels veïns. Cal tenir en compte que l’associació de veïns es manté neutral.

En concret, els veïns denuncien que no s’ha incorporat quasi cap de les seves propostes al projecte, entre altres coses, que no se soterra el cablejat telefònic, no es resolen les zones d’aparcament, que no és sostenible i no respon al canvi climàtic –poc verd i mot d’asfalt que, a més, és poc porós–, i que incrementa el risc d’inundacions d’habitatges a les zones més baixes –el barri està construït a la falda del volcà que li dona nom–. En el manifest també remarquen que no els convé una reurbanització, sinó una reforma, cosa que permetria que les contribucions especials fossin més raonables –ara són del 25% del s 11,5 milions del cost total–. “És un projecte de barri ric, i som un barri de treballadors. Va ser concebut inicialment com a cases barates i hem mantingut i volem mantenir aquesta personalitat”, va sentenciar una de les portaveus en el ple.

L’alcalde, Pep Berga (Junts), va traslladar als veïns que consensuaran els propers passos a seguir, i els va convidar a participar-hi designant els seus representants, que s’afegiran als de l’associació de veïns, que fins ara i, tal com va remarcar, han estat els seus interlocutors. Berga, a més, va recordar que el projecte s’ha fet a petició dels veïns i que s’hi treballa des del 2019. A més, va dir que volen saber l’esperit general de tots els afectats, ja que la zona afectada va més enllà del barri i inclou 854 persones empadronades. Josep Quintana (ERC), també en el govern, es va mostrar a favor de respectar les reivindicacions dels veïns i de dedicar més temps i participació en la concreció del projecte.

Jordi Gasulla (CUP) va lamentar que l’equip de govern hagi volgut fer un procés participatiu sobre un projecte ja fet, un projecte que, segons ell, ha costat 7.000 euros i que s’ha fet sense consens, i va alertar que els veïns no tenen la capacitat d’afrontar les contribucions, tot i les vuit quotes fixades. Josep Guix (PSC) va dir que no estava d’acord amb la consulta i va proposar buscar més recursos públics per rebaixar les contribucions dels veïns. Finalment, Daniel Plana (Vox) va indicar que entenia els veïns, però va remarcar que s’han queixat perquè “se’ls toca la butxaca”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Olot

Més de 7.000 euros de l’Oncotrail per a l’hospital

Olot

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya
La monarquia
Lluís Simon

‘Tornen’ els Borbons