Urbanisme

S’AGARÓ

Ensesa i Gubert ‘torna’ a guardar el camí de ronda a s’Agaró

Els actes del centenari de la urbanització de s’Agaró, que va començar a prendre forma a l’estiu de 1924 amb l’estrena de Senya Blanca, el primer xalet construït sobre els plànols de l’arquitecte Rafael Masó i propietat dels promotors, la nissaga industrial Ensesa, arrenquen amb amb l’estrena de l’exposició interpretativa que han bastit amb plafons divulgatius al llarg del camí de ronda i l’homenatge a Josep Ensesa i Gubert, en forma d’una nova escultura figurativa i realista elaborada a partir de l’escaneig en tres dimensions d’una fotografia de l’impulsor del conjunt. L’han ubicat a la plaça del mirador del sender, a pocs metres de l’icònic templet de columnes dissenyat per Francesc Folguera al bell mig de l’itinerari.

Uns dos centenars de persones han assistit a la descoberta de l’escultura, promoguda per l’associació S’Agaró 100, que ha dissenyat tota una agenda d’activitats per reivindicar el “llegat” de l’associació entre Ensesa i Gubert, Masó i un seguit d’arquitectes hereus de la idea original, en els terrenys que havien caigut en les seves mans a cavall de Sant Feliu de Guíxols i el litoral de Platja d’Aro. La urbanització mai es va apartar de l’esperit original de ciutat jardí, com recordava una de les seves nétes, Virgínia Ensesa, presidenta de l’entitat impulsora del memorial i assistida per altres dos néts, Lluís i Xavier Sibils Ensesa, per rescatar les arrels d’un “urbanisme sostenible”, però també conjugat amb l’esclat del turisme amb les seves diverses facetes: arts, música, cinema o esports, com a ingredients d’un còctel que va contribuir a consolidar a casa nostra, però també internacionalment, la destinació de la Costa Brava.

Per Virgínia Ensesa, en l’escultura realitzada en bronze i amb suport de l’empresa fonedora Benito-Urban –de la família Carandell–, han intentat reproduir la imatge d’un Josep Ensesa i Gubert “de debò”, en la plenitud d’uns quaranta anys de vida –la dècada de 1930– en què la urbanització començava a rutllar i preparava els desafiaments posteriors, com ara la construcció del camí de ronda que ja duia el seu nom, una de les grans atraccions turístiques de la Costa Brava, i que va pagar de la seva butxaca, amb els beneficis de la comercialització dels xalets, però sacrificant algunes de les parcel·les per obrir-hi accessos i deixar-hi espais lliures per al gaudi de la ciutadania. “Visionari, creador i determinat”, resumia la seva néta entre les qualitats que resumeixen la imatge escanejada, pensatiu i amb la mirada perduda en un horitzó que l’escultura permet que torni a observar, quatre dècades després de la seva mort, al 1980.

Suports institucionals

La Generalitat, que obrirà el Palau Robert barceloní a una exposició històrica sobre el conjunt a finals de juny, s’ha adherit als actes, de la mateixa manera que la Diputació de Girona, que acollirà la mostra a la tardor a la Casa de Cultura de Girona. El seu president, Miquel Noguer, destacava l’aposta dels hereus de la nissaga Ensesa per fer “una commemoració oberta a tothom” i contribuir a la interpretació d’una de les peces cabdals per consolidar la política turística actual del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, i que “perdura al llarg del temps”.

Per la seva part, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, veu bé la iniciativa per “recuperar la memòria local”, en un dels llocs emblemàtics del seu litoral, i organitzaran una mostra paral·lela: Llum càmera, s’Agaró, per recordar aquest estiu el passat i present cinematogràfics de la destinació en films internacionals, amb primeres estrelles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MOBILITAT

Trànsit reposarà radars vandalitzats, entre altres un que no vol Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO
Europa

El linx ibèric ja no és una espècie en perill d’extinció, però continua “amenaçada”

Medi ambient

La platja contaminada de Sant Adrià de Besòs seguirà tancada

Sant Adrià de Besòs
Educació

Concentració de docents al Consorci d’Educació a Barcelona: “Volem continuïtat”

Barcelona
SALUT

Concentració a Mataró per exigir la continuïtat del servei de pediatria a l’Hospital

Mataró
Educació

Barcelona enllestirà la reordenació de l’FP el 2030

Barcelona
OLOT

Els veïns del barri del Morrot demanen els expedients del Pla Parcial

OLOT
Societat

Mor Francesc Bosch, el premianenc amant dels pessebres

canvi climàtic

Onades de calor extrem arreu del món

barcelona