Hi ha 31 corporacions locals a favor de la sobirania fiscal
Els ajuntaments de Riudecanyes i Llorenç del Penedès ja paguen impostos a l'Agència Tributària de Catalunya
Vint-i-dos municipis de la demarcació de Tarragona han aprovat mocions de suport a una recaptació pròpia
El pagament dels impostos a l'ATC es pot fer per via telemàtica
El 2015 els ajuntaments han ingressat a l'ATC 6,3 milions
Trenta-una corporacions locals de la demarcació de Tarragona (entre ajuntaments, consells comarcals i una entitat municipal descentralitzada) ja han manifestat el seu suport explícit a la sobirania fiscal –primer pas cap a la consecució d'una hisenda catalana pròpia–. Els consistoris de Riudecanyes, Vilaplana, Llorenç del Penedès, Marçà, Móra d'Ebre i Montblanc (on, segons el seu alcalde, Josep Andreu, ho han suspès de manera temporal mentre esperen parlar amb l'oficina de Tarragona) estan fent efectiu aquest suport amb l'ingrés a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) de l'IRPF i/o l'IVA. Aquesta forma de pagament, que és del tot legal, ara per ara té un caràcter simbòlic, ja que després els diners són transferits a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT).
Segons l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), hi ha, però, a més a més dels consells comarcals de l'Alt Camp i del Baix Ebre i de l'entitat municipal descentralitzada Jesús, fins a 22 municipis més que de moment han aprovat mocions a favor de la sobirania fiscal: des de Reus, Prades, Alcover, Valls i Sant Jaume dels Domenys, fins a Benifallet, Deltebre, Roquetes, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, per citar-ne només alguns.
A Riudecanyes van començar a ingressar els seus impostos a l'ATC el gener d'aquest any, per liquidar l'últim trimestre del 2014. Per al seu alcalde, Josep Maria Tost, li correspon a l'Ajuntament anar al davant en iniciatives com aquesta. “El que hem de fer és donar exemple i que aquesta exemplaritat serveixi perquè altres institucions, empreses o particulars segueixin el mateix camí”, comenta.
El fet que, ara per ara, l'ATC no pugui administrar directament aquests impostos no treu gens de valor a la iniciativa: “La vida està plena de gestos simbòlics”, defensa l'alcalde. “De fet, no deixem de pagar impostos, sinó que només ho fem d'una altra manera. En cap moment estem fent res il·legal”, afegeix Tost, que té clar que és una manera més de defensar l'Estat propi.
En una línia semblant s'expressa Jordi Marlès, alcalde de Llorenç del Penedès. En aquest municipi de 2.306 habitants van decidir en un acord de ple del 6 de maig del 2013 ingressar els seus impostos a l'ATC “una mica per tot plegat, per l'asfíxia econòmica que els catalans estem patint, pel que està passant en la relació Catalunya-Espanya...”
A Llorenç del Penedès, municipi que forma part de l'AMI, estan “encantats de la vida de contribuir a la sobirania fiscal”, però tot i que “la idea i la intenció hi és”, Marlès reconeix que a causa de problemes tècnics és complicat fer l'ingrés a l'oficina de Tarragona de l'ATC amb normalitat. “No podem anar amb un esclop i una espardenya”, exclama. Aquest batlle reclama més agilitat per poder fer els tràmits, encara que es faci per via telemàtica, ja que “no tothom té una delegació de l'agència a tocar de casa”.
L'Ajuntament de Llorenç del Penedès està ingressant a l'ATC uns 60.000 euros anuals d'IRPF (de sous de treballadors). L'IVA el dipositen directament a l'AEAT, ja que és l'únic municipi del Baix Penedès on la companyia d'aigües és municipal. Això els suposa un gran volum de facturació i dificultats per tancar l'IVA amb certa antelació.
En una fase inicial, alguns ajuntaments van tenir alguns problemes fruit del retard amb què es feia efectiva la transferència de l'ATC a l'AEAT. Aquest problema, però, en bona part ha quedat solucionat gràcies a la possibilitat de fer el pagament telemàtic, que es va posar en marxa fa uns mesos. L'oficina virtual de l'ATC ofereix la possibilitat de presentar i fer el pagament a l'instant dels impostos models 111 (IRPF, retenció als treballadors), 115 (IRPF, retenció de lloguers) i 303 (IVA).
Si s'ingressen els diners per internet, s'aconsella fer-ho abans del dia 15 de cada mes, tenint en compte que el dilluns 20 de juliol, per exemple, era la data límit per presentar les liquidacions corresponents al segon trimestre del 2015.
Amb què comptem
L'ingrés dels impostos a l'ATC el poden fer tant particulars i empreses com també corporacions locals (ajuntaments, consells comarcals, consorcis...). Entre els mesos de gener i juny d'aquest any, 69 administracions han ingressat l'IRPF a l'agència catalana, de les quals 16 també hi han dipositat l'IVA. En aquest primer semestre, l'ATC ha ingressat de part de les corporacions locals 6.360.806 euros, quasi el 90% de l'import total (vegeu gràfic).
Perquè aquestes xifres continuïn augmentant, el 30 de juny passat l'AMI i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van presentar conjuntament la campanya Construïm Estat. Paguem a Catalunya, en què van recordar que a més dels municipis que ja fan efectiu el pagament d'una part dels tributs a l'ATC hi ha 171 ens locals que han aprovat mocions a favor de la sobirania fiscal. Sobre aquest tema –fins ara l'ACM no havia participat en cap acte de suport explícit–, l'entitat municipalista, que en aquest moment aplega 918 ajuntaments, vol llançar un missatge clar: “Després de les eleccions del 24 de maig hi ha uns 600 ajuntaments que estan governats per forces polítiques favorables a la independència, per tant hi ha marge per créixer i animem que n'hi hagi molts més que s'adhereixin a aquesta iniciativa.”
Les mateixes fonts de l'ACM destaquen la importància de pagar els tributs mitjançant l'ATC: “Si sabem l'import de tot el que recapten els ajuntaments i què suposa, en un futur estat independent tindrem més clar de què disposem.” El missatge final és de tranquil·litat: “S'està fent una cosa legal, els diners no es deixen de pagar sinó que només s'utilitza un canal diferent.”
Amb la denúncia sempre a punt
Fer el pagament dels impostos que gestiona l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) mitjançant l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no és cap delicte, però hi ha qui s'entossudeix a fer-ho creure així. Segons dades de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), fins a 106 ajuntaments i consells comarcals han estat denunciats per la delegació del govern espanyol per haver impulsat la sobirania fiscal. Dels 121 contenciosos presentats per la delegada del govern, María de los Llanos de Luna, i que els jutjats han acabat desestimant, arxivant o no admetent a tràmit, 80 feien referència precisament a la sobirania fiscal. D'aquests 80, 22 fins i tot han tingut sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És el cas, per exemple, de Llorenç del Penedès, Roquetes, Sant Joan de Vilatorrada, Font-rubí, la Jonquera, Ribes de Freser...
La persecució de la delegada del govern a qualsevol acció promoguda des de l'àmbit municipal relacionada amb la independència té un abast molt més gran. Segons dades de l'AMI, fins ara per no penjar la bandera espanyola a l'ajuntament han estat denunciats 102 municipis; 53 per haver pagat la quota anual de l'AMI; 46 per haver-se declarat “territori català lliure i sobirà”; l'Ajuntament de Vic fins i tot per haver cedit un local a l'AMI, i el de Girona per haver contractat trens per a la manifestació de l'11 de setembre del 2012. En total, fins a 309 recursos i requeriments. D'aquests, però, a part dels 80 que es van desestimar relacionats amb la sobirania fiscal, també van quedar arxivades o no van ser admeses a tràmit 26 denúncies per declaracions de “territori català lliure i sobirà”, 13 denúncies pel pagament de la quota a l'AMI, i una per no tenir penjada la bandera espanyola. Per contra, els jutges han donat la raó als advocats de l'Estat 41 vegades: 17 per no haver penjat la ‘rojigualda', 8 per sobirania fiscal, 8 per declaracions de “territori català” i 8 pel pagament de les quotes a l'AMI. Aquesta associació actualment reuneix 710 ajuntaments i 39 consells comarcals, diputacions i altres ens locals.
