Un espigó de mig quilòmetre fixarà la sorra a Sant Antoni
Una tercera part serà submarina i es construirà a es Monestrí
Costes preveu reforçar amb un segon espigó la platja de Palamós, davant la caseta dels socorristes, per evitar aportacions de sorra al port
Un gran espigó de 500 metres de llargada a es Monestrí ha de protegir la platja de Sant Antoni de Calonge dels temporals de mar que malmeten el passeig i van retirant la sorra de la platja. Aquest és el projecte que està redactant la direcció general de Costes, segons explica l'alcalde, Jordi Soler, i que ha de solucionar de manera definitiva aquesta problemàtica. Amb aquest projecte es vol mantenir la sorra que cíclicament és arrossegada pels corrents marins fins a Palamós i que té una incidència negativa en el calat del port. Precisament va ser l'Ajuntament de Calonge qui va pagar un estudi batimètric encarregat a la Universitat de Cantàbria. L'alcalde explica que bona part de l'estructura, aproximadament uns 300 metres, tot i que no és una dada exacta, serà totalment submarina. El projecte, en fase de redacció, tindria una durada d'uns dos anys.
Un espigó a Palamós
Un dels problemes que té la platja de Sant Antoni és que s'ha de regenerar cada any, a començament d'estiu, amb sorra que s'extreu de Torre Valentina, on per contra se n'acumula força. Aquestes, però, són solucions molt temporals i pensades per a la temporada turística perquè, més d'hora que tard, el mar es torna a endur tota la sorra.
El projecte preveu un espigó a Palamós, davant la caseta dels socorristes La combinació de tots dos, segons l'alcalde, ha de servir per evitar que la sorra que perd la platja de Sant Antoni vagi al port de Palamós i, en conseqüència, evitar l'aportació a aquest i la necessitat d'haver-lo de dragar.
L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, creu que la solució que s'ha adoptat serà bona per aconseguir “estabilitzar la platja de Sant Antoni i equilibrar el repartiment de sorra al litoral de la badia de Palamós”.
Suport popular
La proposta de mantenir els actuals espigons de la platja de Sant Antoni va obtenir el suport majoritari dels veïns que van assistir a la jornada participativa que es va fer el 2013. Més de seixanta persones es van inscriure en aquesta jornada, al llarg de la qual es van proposar dues alternatives per solucionar els problemes que causen els temporals a la façana marítima de Sant Antoni. Les dues opcions proposen la construcció de dos espigons, una part dels quals aniria submergida.
La gran diferència entre una proposta i l'altra era mantenir o desmuntar els actuals espigons en forma de T, que deixaran de tenir una utilitat pràctica. La majoria de les persones que van assistir a la jornada de participació van donar suport a la proposta de mantenir els espigons actuals.
LA FRASE
La solució per a la zona zero
El temporal de gregal del 22 de gener va tornar a deixar la zona central del passeig de Sant Antoni totalment afectada. Com és habitual va ser necessari per prevenció tancar-la al trànsit. La força de les onades va projectar sorra sobre el passeig, a molts pocs metres del característic bar restaurant Can Simón.
Hi intervenen dos factors clau: d'una banda, i segons l'estudi batimètric que es va fer, els espigons ja no són eficients, precisament per l'acumulació de sorra a la part davantera. Amb els anys el nivell de la sorra ha anat augmentant fins a set metres i l'onada supera amb facilitat l'estructura, la qual no la trenca. D'altra banda, en aquest punt la força de les onades es veu projectada des de la zona de la Llosa, una formació rocallosa submergida al mig de la badia de Palamós, que fa que encara s'amplifiqui la força i que aquesta passi entre els espigons, fins a arribar al passeig.
