Quantificaran el perjudici públic causat pel soci privat d’Agissa
Girona, Salt i Sarrià de Ter encarregaran una auditoria externa de la gestió de l’aigua entre el 1992 i el 2012
Si els incompliments són importants, demanaran rescindir-la abans
“Ens volem pronunciar amb cautela sobre aquesta qüestió”
“La concessió actual acaba el 31 de desembre del 2020”
Girona SA, el soci privat i majoritari de la companyia Agissa –que s’encarrega de la gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter–, “no ha actuat ni lleialment ni honestament amb la part pública de l’empresa ni tampoc amb la ciutadania”. És una de les afirmacions expressades ahir per l’alcaldessa de la capital gironina, Marta Madrenas, que va anunciar que es quantificarà quin possible perjudici econòmic ha ocasionat el soci privat als tres ajuntaments amb representació a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter SA (Agissa). Aquest pas arriba després que s’hagin posat damunt la taula els resultats de diversos informes municipals i, recentment, també s’ha acabat elevant a definitiva una auditoria financera en què es recullen presumptes irregularitats en la gestió de la societat (en aquest cas, són conclusions d’una anàlisi dels anys 2014 i 2015).
El contingut d’aquesta auditoria és fruit del treball efectuat per les àrees d’intervenció dels tres consistoris amb participació en l’empresa de gestió mixta. En vista dels indicis d’irregularitats, els representants municipals de Girona, Salt i Sarrià han acordat ara que encarregaran una altra auditoria, que en aquesta ocasió serà elaborada per una companyia externa. Es pretén que s’hi concreti amb xifres exactes quin seria el greuge econòmic causat als ajuntaments durant el període en què aquesta gestió ha estat compartida, però en què la part privada hi ha estat certament al capdavant (entre el 1992 i el 2012).
Possibles conseqüències
La previsió que es formularà una auditoria externa es va donar a conèixer públicament ahir, en una compareixença en què va participar un representant de cada ajuntament: Madrenas; el primer tinent d’alcalde de Salt, Àlex Barceló, i l’alcalde de Sarrià, Narcís Fajula. Tot i que van insistir que es volen pronunciar amb cautela sobre aquesta qüestió, també van avançar que, en funció de quins siguin els resultats de l’autoria externa, es demanarà si hi ha base legal per rescindir abans d’hora la concessió amb la part privada per incompliments. Cal recordar que, el 2013, es va fer una pròrroga de la concessió actual, que acaba el 31 de desembre del 2020.
La participació del soci privat (Girona SA) en l’empresa mixta és del 80%. I els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià (que constitueixen la representació pública) participen en un 20% global del capital social: un 14% Girona, un 4% Salt i un 2% Sarrià.
En el supòsit que el lligam amb el soci privat es pogués finalitzar abans del desembre del 2020, la intenció és trobar un model completament públic de gestió de l’aigua. Els tres ajuntaments aposten per dur de manera municipalitzada un servei que el 1976 va passar a mans privades (Girona SA) i que des del 1992 estava a càrrec de la societat mixta Agissa. Aquesta situació va canviar fa un any, quan el jutjat d’instrucció 2 de Girona (que investiga les presumptes irregularitats al capdavant d’Agissa) va decidir apartar l’empresa privada Girona SA de la gestió de la societat mixta. Una gestió que, des d’aleshores, el jutjat que porta el cas va donar als tres ajuntaments.
Reunions informatives
Madrenas (CiU), Barceló (ERC) i Fajula (ERC) van dir que un dels motius pels quals han acordat encarregar una auditoria externa que analitzi totes les actuacions dutes a terme entre els anys 1992 i 2012 és la voluntat de tenir un informe “imprescindible” en el camí emprès per tal que els ajuntaments puguin assumir la gestió pública de l’aigua. El punt en què es troba la situació i les futures accions es van traslladar ahir en dues trobades. En la primera, l’alcaldessa de Girona es va reunir amb els portaveus dels grups municipals de la ciutat. I, en l’altra, hi van participar Barceló, Fajula, Madrenas i l’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC).
La CUP-Crida per Girona subratlla que la informació que han aportat els tres ajuntaments dona la raó a la CUP, que el 2015 va dur el cas a la fiscalia en vista dels indicis d’irregularitats i que avui actua com a acusació popular en el procés judicial. Els cupaires consideren que els consistoris “no es poden conformar tan sols recuperant el servei i posant terra al damunt del que ha passat fins ara”. “Cal arribar fins al final, aclarir exactament quins han estat els perjudicis causats i que s’assumeixin les responsabilitats penals que toquin”, hi afegeixen.
LES FRASES
Es detecta un dèficit d’inversions i de reposicions a la xarxa de distribució
G. Pladeveya
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va requerir uns informes a l’àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament, el contingut dels quals va revelar ahir. Va especificar que, segons els criteris tècnics, Agissa no hauria dut a terme totes les inversions que pertocaven entre els anys 1992 i 2012. “S’ha detectat una falta d’inversions que l’empresa hauria d’haver fet. En aquesta qüestió, hi ha una diferència de criteris. La part privada de la societat [Girona SA] considera que diverses d’aquestes actuacions sí que són inversions, i per a nosaltres, en canvi, no ho són. A partir d’aquí, caldrà veure en cada cas qui té la raó”, va manifestar.
Aquest punt s’espera que sigui un dels que es dirimeixin en l’auditoria externa que s’encarregarà per acreditar quin va ser el grau de compliment de la companyia d’aigües. “A part d’aclarir si hi va haver un cert dèficit d’inversions, ens servirà per saber si els criteris que hem utilitzat en aquest peritatge han estat els correctes”.
Un segon informe tècnic posa en relleu un altre presumpte greuge, ja que “es creu que també hi ha un dèficit en les partides de reposició que l’empresa estava obligada a fer”, argumenta Madrenas. La falta de reposició en parts de la xarxa de distribució s’hauria produït, segons l’alcaldessa, en “força quilòmetres” –la xarxa fa uns 442 km aproximadament.
L’auditoria tècnica del servei del 2014 concreta, per exemple, que el 35,6% de la xarxa en baixa –des dels dipòsits de capçalera fins a les llars– estava formada per canonades de fibrociment que contenen, en més o menys quantitat, fibres d’amiant, prohibit a l’Estat espanyol des del 2002. Arran d’aquesta situació, en l’auditoria externa es calcularà el valor de les reposicions no materialitzades i, paral·lelament, se sol·licitarà a l’empresa un inventari actualitzat de totes les instal·lacions.
L’auditoria definitiva de la gestió dels anys 2014 i 2015 es portarà als plens de Girona, Salt i Sarrià per tal de donar-ne compte i aprovar-la, i també està publicada des d’ahir en el portal de transparència de l’Ajuntament de Girona.
D’altra banda, els consistoris retreuen a la part privada una actitud “obstruccionista” quan se li requeria informació i conclouen que la gestió del servei està “funcionant perfectament” des que la porten els tres ajuntaments, que volen ser “el màxim de transparents i rigorosos” en la manera de treballar i “evitar així la desinformació”.
