Salvem Castell: 25 anys

El 12 de juny del 1994 es va celebrar el referèndum de Castell, que va propiciar la preservació d’aquest paratge de Palamós. Ara, 25 anys després, i amb moviments populars novament en actiu, com SOS Costa Brava, es fa encara més evident la importància d’aquella entitat que s’ha convertit en un referent. Avui Castell, que inclou un jaciment ibèric, forma part del Pla Especial Castell-Cap Roig.

A principis dels anys noranta, el llavors pla general d’ordenació urbana de Palamós preveia en aquest sector de Castell la construcció de 100 cases unifamiliars i un hotel a la plana i, al sector del paratge, enmig dels pins, 180 habitatges més. També s’hi preveia, fins i tot, un camp de golf. Rafel Bonillo, que en va ser el portaveu, recorda més de dues dècades després que “quan es va fer públic el projecte d’urbanitzar Castell tot un seguit de gent, la majoria dels quals no ens coneixíem, ens vàrem reunir i a partir d’aquell moment es va començar a treballar”. Bonillo remarca que el treball va ser de conscienciació. La recollida de 13.124 signatures va ajudar a visualitzar que la societat era contrària a aquest projecte constructiu, hereu de l’esclat immobiliari a la Costa Brava entre els anys seixanta i setanta del segle passat, especialment pel que fa a les urbanitzacions. L’objectiu era clar: Castell havia de ser no urbanitzable, s’havia d’incloure dins una figura de protecció, com ara un pla especial, i havia de tenir un pla de gestió. No va ser fàcil. Especialment per les tensions polítiques.

L’equip de govern de Palamós, amb majoria de CiU, i liderat pel llavors alcalde Josep Ferrer, havia d’anar amb peus de plom, políticament parlant. En altres paraules: Ferrer i el seu equip estarien sols si no es donava suport a la urbanització. I, de ben segur, fessin el que fessin, no acontentaria gaire gent. Ferrer va optar per una sortida que va agafar amb el pas canviat a tothom: la celebració d’un referèndum, en el qual els promotors i la mateixa societat podrien parlar i decidir. I el 12 de juny es va celebrar: el 69,81% van votar en contra d’urbanitzar i el 26,25% a favor, i amb una altra dada rellevant com és la de la participació, que es va situar en un 56,50%.

La batalla judicial

Només tres dies després, en un ple extraordinari i per unanimitat, es va aprovar la modificació del pla general d’ordenació urbana i, en conseqüència, la requalificació del sector de la plana i del paratge. Però la història no acaba aquí. Avui fa 25 anys del referèndum, però la preservació es va dirimir als tribunals. No va ser fins vuit anys després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per un costat, i, finalment, i ja sense possibilitat de més recorregut, el Tribunal Suprem (TS) van forçar que Urbanisme de la Generalitat aprovés definitivament la requalificació dels terrenys, aprovada pel ple. Castell va quedar protegit el 2002. Els propietaris, però, tampoc en van sortir malparats; el 1999 la Generalitat va comprar els terrenys del paratge per 2.400 milions de pessetes i, finalment, el 2002 va adquirir la plana per dotze milions d’euros. “Una operació discutible –destaca Bonillo– perquè aquesta compra es va fer com si es tractés de terrenys urbanitzables, quan ja no ho eren.”