Any de moviments socials, a Olot

El nou govern d’Olot (Junts per Catalunya) ha hagut de rectificar les ordenances i rebaixar l’increment previst inicialment per a l’IBI i les deixalles del 14% al 4% amb retallades en diversos àmbits, excepte en educació i serveis socials. La rectificació en si no és la notícia més significativa de l’any, sinó que ho és el seu simbolisme i la tempesta política i en alguns àmbits ciutadans desfermada per aquest tema. Ha estat un capítol en què hi ha hagut la suspensió d’un ple, protestes ciutadanes i una recollida de signatures inclosa. Ha estat també un capítol simbòlic, perquè ha estat la primera pedra de toc de l’àmplia majoria absoluta aconseguida per l’equip liderat per Josep Berga en les últimes eleccions municipals. I és que, en aquest sentit i en l’àmbit polític, els portaveus dels grups de l’oposició –ERC, la CUP i el PSC– han posat l’accent precisament en aquest aspecte, retraient que la voluntat de col·laboració anunciada per l’alcalde en el ple d’investidura havia quedat en paper mullat.

Sempre amb l’Espai Cràter al centre, les crítiques s’han reconduït cap a la nova proposta de pressupost, bàsicament, al risc de crear tensió en la tresoreria, la poca inversió en centres educatius i la confecció amb una participació real de la gent de projectes importants com els pressupostos. Al final el pressupost aprovat ha estat de 37,9 milions, un 7% més que l’actual, amb 4,9 milions d’inversions.