aDMINISTRACIONS
Declaració unànime per a la independència de Medinyà
Els cinc grups del ple aproven un acord perquè la Generalitat segregui el municipi de Sant Julià de Ramis
Tot i no reunir els preceptes legals, sostenen que hi ha 97 pobles més petits a la demarcació
Els cinc grups representats al ple de Sant Julià de Ramis van aprovar ahir al vespre un acord unànime per instar la Generalitat a segregar el nucli de Medinyà com un municipi independent, condició que va tenir fins al 1972.
Segons la llei d'ordenació territorial del 1998, els dos municipis sorgits d'una segregació haurien de tenir més de 2.000 habitants, distar més de tres quilòmetres entre ells i tenir capacitat autònoma per continuar prestant els mateixos serveis. En el cas de Sant Julià de Ramis –que té un cens de 3.346 habitants– i Medinyà –amb 851 veïns empadronats actualment–, l'alcalde, Narcís Casassa (PSC), admet que caldria una excepció legal similar a la de la segregació de la Canonja del municipi de Tarragona. Però les cinc forces del consistori defensen que per l'oferta de serveis i equipaments –repartits i sovint duplicats als nuclis– els habitants no notarien cap diferència i, fins i tot, podrien beneficiar-se'n.
Els representants dels grups polítics són conscients que remen contra corrent, ja que la Unió Europea recomana l'agrupació de municipis entre les primeres receptes d'austeritat. Però volen rebatre la doctrina de Brussel·les amb casos concrets.
En el dossier que trametran adjunt a l'acord del plenari, per exemple, recorden que a Medinyà es podria abaratir el rebut de subministrament d'aigua potable –té captacions pròpies– i la taxa de recollida d'escombraries –la població és menys dispersa que a Sant Julià–. El nucli també té escola bressol, de primària, consultori, oficina de correus, pistes esportives i un edifici social on podrien encabir la infraestructura bàsica d'un ajuntament.
El 98è municipi gironí
El full de ruta de Medinyà cap a la independència continuarà ara amb la defensa de la reivindicació davant tots els grups polítics del Parlament. Com a argument de pes, l'alcalde i els altres portaveus coincideixen que, tot i no arribar als 2.000 habitants, el poble ocuparia la posició 98 en el rànquing poblacional dels municipis gironins. És a dir que “n'hi ha 97 de més petits que subsisteixen sense problemes”, va detallar Casassa.
El portaveu de CiU, Jordi Pairó, que a més té el repte de convèncer els dirigents del seu partit al govern de la Generalitat, argumentava que “la segregació no generaria costos econòmics afegits”. Casassa també va avançar que lliuraran als diputats una proposta específica d'avantprojecte de llei.
Descarten una consulta
En cas que el Parlament o la Generalitat acabessin rebutjant la segregació, Sixte Galià (Entesa per Medinyà 1972) no creu que una consulta com la del 1995 fos l'alternativa –“seria tornar enrere”–. Pel que fa a l'opció possibilista d'una entitat municipal descentralitzada (EMD), un model que s'aplicarà a l'Estartit respecte a Torroella, Pairó la veia com a pas intermedi, però la “fita principal” és ser independents.
La llarga reivindicació de dues poblacions que “viuen d'esquena”
E.A.
No hi ha cap conflicte territorial entre els habitants de Sant Julià de Ramis i els de Medinyà. De fet, Pere Pujolràs, portaveu d'UdM –candidatura independent de Sant Julià– està totalment alineat amb les reivindicacions de Medinyà: “Des del 1999 hem tingut molt clar que érem dues realitats que havíem de conviure amb independència i bon veïnatge.” Però és la mateixa situació geogràfica el que fa “viure d'esquena”, en paraules de l'alcalde Casassas, els dos nuclis.
A Medinyà consideren que miren més cap al Pla de l'Estany i el nord del Gironès, mentre que a Sant Julià la inèrcia o, per exemple, la transició dels alumnes de primària cap als estudis secundaris els fan anar a l'institut a Sarrià de Ter.
Des de l'annexió a Sant Julià de Ramis, l'any 1972, la declaració conjunta defensa que el nucli “no ha perdut la identitat”. S'hi ha continuat fent festa major, cavalcada de Reis o festa de la gent gran pròpies. I sense rancúnies però amb indiferència, l'Ajuntament únic ha anat dotant els dos nuclis de serveis bàsics per evitar desplaçaments amunt i avall. L'elevat trànsit de l'N-II tampoc hi convidava.
Els primers moviments institucionals per forçar la segregació dels dos municipis van començar el 1995, amb una consulta popular promoguda pel consistori que va acabar amb 209 vots a favor i 40 de contraris, però amb l'abstenció dels altres 323 veïns de Medinyà, que va restar legitimitat al referèndum. Setmanes més tard, el Col·lectiu Pro Medinyà Independent va recollir firmes, però la Generalitat no les va considerar vàlides i, encara que la justícia va donar la raó a la plataforma, l'enduriment de les condicions legals per poder-se constituir en municipi –la llei 13/1998– els va tornar a aigualir l'aspiració.
Curiosament, el controvertit informe Roca, en què es plantejava la supressió de 48 municipis independents, era favorable a l'escissió de Sant Julià i Medinyà. L'any 2000, el consistori ja va iniciar –també per unanimitat– els tràmits d'un altre expedient de segregació, però els va ser denegat el 2003. Quatre anys després, per majoria, el ple va iniciar aquest cop el procediment de creació d'una EMD, però al final s'han tornat a decantar per reclamar la independència.
