Medi ambient

Obres en curs per salvar les dunes al litoral empordanès

Els treballs, promoguts per la Generalitat a les platges de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i Torroella de Montgrí, facilitaran la fixació de les dunes i de la vegetació autòctona

Les dunes de sorra del litoral i la seva flora no són només un element paisatgístic, sinó que representen un ecosistema d’alt valor, que amb la presència humana i les inclemències del temps es va degradant. Per fer front a aquesta degradació, la Generalitat està executant treballs de recuperació i protecció dels sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (a l’Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (al Baix Empordà). Les obres tenen un pressupost de prop de 600.000 euros, i es financen amb fons europeus del Feder. Els objectius d’aquests treballs són frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada, recuperar la morfologia dunar, eliminar la flora invasora i reforçar la vegetació autòctona. Està previst que les obres acabin aquesta primavera.

Recuperar i informar

Per frenar els principals factors de degradació dels sistemes dunars s’està instal·lant un acordonament per dissuadir les persones de passar per aquests espais sensibles i per recuperar la morfologia pròpia dels fronts dunars mitjançant captadors. Aquests elements (de corda i fusta) permeten retenir les sorres, generar i recuperar morfologies dunars i evitar fenòmens erosius, afavorint la resistència a les llevantades. Finalment, es recuperaran els hàbitats dunars, d’alt interès comunitari; es reforçarà la vegetació autòctona, eliminant espècies de flora invasora, i s’hi instal·larà senyalització informativa.

Impacte humà

A la costa empordanesa, l’impacte humà, com ara la urbanització, la sobrefreqüentació o l’alteració de la dinàmica fluvial i marina, ha canviat històricament els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i els moviments propis dels sistemes dunars, fet que ha provocat fenòmens erosius que han conduït a la pèrdua de funcionalitat. Recuperar les morfologies dunars és una prioritat, entre altres motius perquè algunes espècies com ara el corriol camanegre, que té en aquestes platges les principals poblacions reproductores del litoral gironí, es veuen afectades directament per aquesta degradació. A més, la flora invasora incrementa les amenaces sobre les espècies pròpies de les dunes.

Finançament europeu

Els projectes del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya s’emmarquen en un pla europeu que s’anomena Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat fins al 2020: la nostra assegurança de vida i capital natural. Un dels objectius d’aquesta estratègia és mantenir i millorar la infraestructura verda i restaurar ecosistemes degradats. La comunicació de la Comissió Europea Infraestructura verda: millora del capital natural d’Europa reconeix que el manteniment de la biodiversitat és un factor clau i un objectiu destacat que es considera imprescindible per al manteniment dels ecosistemes.

LA XIFRA

600.000
euros
és el pressupost dels treballs a les platges empordaneses, que es financen amb fons europeus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona