Medi Ambient
Quan els residus són recursos
Cada vegada són més les empreses que miren de donar nous usos als excedents i residus que generen
El menjar i la roba que s’acumula poden tenir una segona utilitat, igual que les peces dels vehicles desballestats
400 empreses catalanes ja tenien projectes d’economia circular el 2017
El model econòmic actual és insostenible. La producció i el consum de béns i productes de curta durada posen en perill el futur del planeta i precipiten la fi de les matèries primeres. Per mirar de frenar aquesta tendència, es proposa agafar com a exemple el model cíclic de la natura, en què res es perd i tots els elements es transformen. L’economia circular es presenta com la solució per aprofitar al màxim els recursos i aconseguir que tinguin valor tant de temps com sigui possible. La innovació i la recerca en la indústria són clau per avançar en el disseny de productes biodegradables o que continguin materials que no puguin retornar al medi ambient però que siguin fàcils d’extreure per reciclar-los, reparar-los o donar-los una segona oportunitat.
El Consell Europeu va acordar el 2010 avançar en l’Estratègia Europa 2020 impulsant la competitivitat, la productivitat i el creixement en aquesta direcció. Dos anys després, la Generalitat va aprovar les bases de l’Estratègia Catalunya 2020, en què s’identifica l’economia verda i circular com un dels àmbits prioritaris per millorar la competitivitat i l’ocupació. Segons un estudi elaborat per Acció-Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat, prop de 400 empreses catalanes ja feien algun projecte sobre economia circular el 2017 en l’àmbit de l’aigua, l’energia o el tractament dels residus. Unes xifres que, segons explica la coordinadora d’economia circular d’Acció, Maite Ardèvol, han continuat augmentant en els últims anys, ja que les empreses s’estan adonant que reutilitzar i compartir recursos té sentit des del punt de vista econòmic. “El sector agroalimentari fa molts anys que dona sortida a matèries primeres, però la clau ara és com s’ha instal·lat en l’àmbit de la innovació, i veiem moltes start-ups que neixen amb aquest objectiu”, assenyala Ardèvol.
Els sectors amb més potencial per aplicar mesures d’economia circular són l’agroalimentari, la indústria química, el transport i la logística. Des d’Acció, es mantenen obertes línies d’ajuts a les pimes per incorporar criteris ecològics i sostenibles en el disseny i el desenvolupament dels seus productes i per definir nous models de negoci basats en l’economia circular. Segons explica Ardèvol, la meitat d’un total de 32 clústers empresarials a Catalunya tenen en l’agenda treballar en aquesta direcció amb els centres tecnològics que hi ha al territori.
Els excedents del camp, a la taula
El sector agroalimentari és un dels que més potencial tenen per a l’aprofitament de recursos. L’empresa Espigoladors va néixer el 2015 a Barcelona amb l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari i com un projecte integrador per acollir i apoderar col·lectius en risc d’exclusió social. Els equips d’espigoladors s’encarreguen, com es feia antigament al món rural, de recollir les fruites i les verdures que els pagesos descarten, per excedent o perquè estèticament no tenen sortida al mercat. El model ha funcionat amb èxit a tot el territori, amb la implicació d’una cinquantena d’entitats que hi contribueixen quan fan la collita i amb la col·laboració de prop d’un centenar de productors arreu del país. “Volem trencar amb el model assistencial de proveir aliments a les entitats i fem la collita amb els mateixos beneficiaris dels aliments”, explica el responsable dels espigolaments, Marc Farrés. L’objectiu és assolir comunitats d’espigoladors a tot el territori. “Ara que tenim la temporada de cítrics, ens mobilitzem amb entitats i pagesos a les terres de Lleida”, explica Farrés, que reconeix que, cada vegada més, els pagesos ja esperen que hi vagin abans de tornar a llaurar o per triar el que ja han collit ells mateixos.
Les xifres són positives, i amb aquests anys calculen que ja acumulen 521 tones d’aliments recuperats gràcies al mig miler d’intervencions al camp, amb la implicació d’uns 2.000 voluntaris. “Som conscients que som una ínfima part de la solució si pensem que el 40% dels aliments es llencen”, reflexiona Tarrés. La major part de la producció es destina a entitats socials, però un 5% del que recullen es converteix en conserves. Les cremes, les salses, els patés i les melmelades que elaboren sota la marca Es-imperfect són una segona oportunitat que permet generar més ocupació.
Segona vida per als vehicles
Les plantes de reciclatge de vehicles són un exemple de com es pot allargar la utilitat de materials que han quedat en desús. A Mataró, l’empresa Reciclauto és una de les pioneres a desmuntar els cotxes i revendre’n les peces que poden allargar la vida d’un altre vehicle. La resta de materials que tenen valor per reciclar són la ferralla, el vidre i el cautxú, que es porten a tractar a altres centres de reciclatge per fondre’ls o trinxar-los i fer-ne de nous. Són els materials més valorats en aquesta nova cadena. A les instal·lacions on reben els vehicles sinistrats o que es donen de baixa, se’n retiren els materials contaminants com ara líquids i bateries abans de desballestar-los.
La normativa del 2015 estableix que un 85% de les peces del vehicle han de ser reaprofitables, però a partir del 2020 la llei serà més estricta i els centres de reciclatge de vehicles hauran d’aprofitar fins a un 95% dels materials. El gerent de Reciclauto, Josep Maria Escolano, explica que s’està treballant en projectes europeus perquè els fabricants apostin cada vegada més per no barrejar plàstics i que es facin components fàcils de reciclar. Les peces extretes, un cop verificades, netejades o reparades, tenen sortida al mercat de segona mà, tot i que la competència de recanvis nous a preus competitius cada cop ho posa més difícil. Tot i així, Escolano assegura que hi ha components com ara els pilots, els alternadors i els retrovisors que tenen més demanda. Les reticències per fer ús de les peces reciclades arriben sovint per part dels mateixos fabricants o mecànics, que prefereixen apostar pels seus components o comprar-ne de nous i carregar el cost al client, assegura Escolano. Es calcula que el 2018 s’hauran donat de baixa a Catalunya uns 90.000 vehicles, quan s’havia arribat a xifres de 140.000. A Reciclauto, centre autoritzat a desballestar també motos i camions, s’hi destruiran un total de 1.300 vehicles.
Samarretes que tornen a ser fil
La quantitat de roba que s’acumula a l’armari es pot reciclar i ja hi ha empreses que, amb contenidors als carrers, s’encarreguen de fer-ne una tria i donar un segon ús a la roba. Per a les empreses tèxtils, però, els excedents són residus que s’acumulen als magatzems.
La firma Hallotex, una de les empreses tèxtils a la capital del Maresme especialitzades en el disseny de moda, porta a terme un projecte innovador per donar sortida a aquest estoc, que recupera i transforma en noves matèries. Hallotex, que té la seu a Mataró i una planta de producció a Tànger, forma part d’un grup d’empreses pròpies i associades que estan certificades en processos sostenibles. Des de fa uns anys, és membre de les associacions sense ànim de lucre del tèxtil Sustainable Apparel Coalition-Textile Exchange i col·labora amb el centre tecnològic Eurecat. L’empresa destaca per la investigació i la inversió per trobar solucions i fer dels residus nous teixits sostenibles.
Així neix un nou concepte de producte que han anomenat organic sound, i que ofereix productes sostenibles de marxandatge tèxtil que aporta un disseny personalitzat que ja ha despertat l’interès d’alguns grups de música. El projecte va més enllà de contribuir a l’aprofitament del teixit i té un vessant social amb l’acord de col·laboració amb el centre de treball especial de la Fundació Maresme, que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual.
La gerent del centre, Carme Martí, explica que, al llarg de l’any, l’empresa els porta unes 300.000 peces de roba descatalogades. “Se n’han d’eliminar els imants, les etiquetes i els botons que portin, i s’ha de revisar abans, perquè no es pot reaprofitar cap teixit que porti licra”, explica Martí, satisfeta de la col·laboració, que permet donar feina als 55 treballadors del centre. Els quilos de roba s’envien a una fàbrica d’Olot, on es trinxen per obtenir-ne el fil a partir del qual surt el nou teixit.
