Medi ambient

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

Torres planta els ceps més alts de la DOQ Priorat, a 740 metres, i recupera varietats que suporten millor la crisi climàtica que les internacionals

“L’adaptació és ser on som, amb noves eines”, diu

Als costers del Priorat, els ceps estan avesats a les calorades estiuenques. És un paisatge mediterrani de llicorella en vertical, on les arrels aprofiten cada escletxa, ben endins a la terra rocallosa, fins a trobar humitat. Però els viticultors de la comarca no recorden cap juny com el d’enguany: en un moment en què el raïm és molt tendre, l’onada de calor va deshidratar totalment els gotims d’algunes varietats, que van quedar com panses.

És un avís contundent que la crisi climàtica ja és un fet, i que, com alertaven els científics fa uns dies, al Mediterrani avança a passes de gegant i posa en perill el motor de zones vitivinícoles com el Priorat, ja en si mateix un indret on el conreu és costos. “A nosaltres no ens va afectar gaire, però treballar aquesta terra és molt dur. És una viticultura heroica”, diu Miquel Torres Maczassek, el director general del grup penedesenc familiar Torres, davant les carinyenes enfilades a les pissarres de la finca Mas de la Rosa, un enclavament preciós a pocs quilòmetres de Porrera. Torres té relació amb el Priorat des de sempre: “El document més antic que tenim a casa és d’un proveïdor d’aquí. El 1923, amb el seu raïm elaboràvem el vi Coronas...”, explica. Torres és propietari de finques a la DOQ Priorat des dels anys noranta. Mas de la Rosa, amb el petit mas de mitjan segle XVII sobre un turonet, és una vinya documentada ja el 1936. Envoltada d’un paisatge amb escassa petjada humana, la finca va enamorar, primer, Manolo del Águila, proveïdor del celler penedesenc per al seu vi Perpetual. I, després, Miquel Torres, que el va convèncer perquè la hi vengués el 2017, amb l’acord de continuar treballant-la: “Sovint, si no hi ha continuïtat amb els fills, qui s’estima de veritat una vinya busca algú que la pugui cuidar. És excepcional trobar parcel·les com aquesta, de més de 75 anys.” En aquestes 1,9 hectàrees, Torres elabora el vi més preuat: solament unes 1.900 ampolles, a un preu de 370 euros, que ven en un 80% fora.

Mas de la Rosa és expressió de la línia de vins de gamma alta i sostenibles –viticultura 100% orgànica i amb recollida manual– que Miquel Torres ha introduït al celler. A més, Mas de la Rosa deixa enrere fusta i densitat, que han marcat la imatge vinícola de la DOQ Priorat durant les darreres dècades. A partir de “la carinyena com a espina dorsal”, de la identitat tradicional d’un territori, aquest vi la rejoveneix amb un esperit franc i refinat alhora, amb l’alegria de la fruita fresca.

La frescor d’aquest vi remet als gairebé 500 metres d’altitud de la finca d’on surt el raïm, que apaivaga les calorades. L’altura és una de les estratègies de Torres davant la crisi climàtica. Als Tossals, la muntanya de llicorella davant del mas, hi ha fet una plantació experimental. El projecte es va iniciar fa dos anys i, amb 740 metres d’altitud, serà la vinya més alta de la DOQ Priorat. “Hem picat a moltes portes buscant els propietaris i al final hem pogut comprar aquestes 20 hectàrees”, explica Miquel Torres. I hi afegeix: “Cada cop plantem més amunt. Com ara les vinyes de Tremp, la Patagònia xilena o els 1.200 metres de Benavarri.”

Fa molts anys que Torres, a través d’anuncis, cerca ceps de varietats gairebé desaparegudes. Actualment, ja té un importantíssim reservori de mig centenar de varietats ancestrals, recuperades i conservades. De les quals, planta la forcada i la moneu al Penedès, perquè, a diferència de les varietats internacionals, les autòctones s’adapten millor a la sequera. La perspectiva que ofereix la crisi climàtica és complicada: “Estem mirant llocs alts, varietats, maneres de portar la vinya i de reduir la nostra petjada de carboni –ho hem fet en un 27% des del 2008–. Cada any passa alguna cosa. No sols el canvi de temperatures, sinó fenòmens puntuals i més adversos, com fortes pluges i gelades... L’adaptació és ser als llocs on som. Avui, tenim noves eines i més coneixements que fa un segle.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona