El dia que no havia de nevar (tant)

Recordo perfectament, i qui no?, aquell dilluns 8 de març del 2010. És una data que els aficionats a la meteorologia tenim gravada en la memòria, igual que el 31 de gener del 1986. En els dos casos, tot i que diferents entre ells, una profunda pertorbació es va situar enfront de la costa catalana i va impulsar una barreja d’aire humit procedent del mar amb un altre de molt fred del nord-est.

L’any 1986, la tempesta vinguda directament i ràpidament d’Islàndia va fer ploure intensament a la costa, va omplir de neu l’interior i va provocar nombrosos danys, amb molts arbres caiguts, en comarques com ara Osona.

Ara fa deu anys, en canvi, la pertorbació semblava molt més inofensiva, malgrat que en altura hi havia una important bossa freda de més de -31ºC a 5.000 metres. La baixa, aquest cop, no va entrar pel nord peninsular, sinó, com sol passar sovint, pel sud, fins que es va situar al Mediterrani a prop de les illes Balears.

Però, en comptes d’anar fent cap a l’est, com també és habitual, entre el matí i el migdia del dia 8 va fer enrere cap a l’oest fins a col·locar-se gairebé enfront de la Costa Brava. Paral·lelament es va anar fent més fonda i, per tant, més perillosa. Un moviment no previst per cap model que potser va ser finalment la raó de fons que el govern català no alertés amb contundència la població o que els diferents serveis meteorològics preveiessin només nevades per damunt dels 200 metres i no pas al litoral.

De fet, el llavors conseller d’Interior, Joan Saura, aquell dilluns es va desplaçar fins a Mallorca en visita oficial i la majoria de responsables polítics policials gironins tampoc estaven a l’aguait. Eren a Sant Feliu de Guíxols celebrant la festa de la policia de la població. Com s’explica, si no, tanta manca de previsió?

Hi ha una dita entre meteoròlegs aficionats que diu que les grans nevades a Catalunya mai han estat anunciades. Naturalment això no és cert i la prova la tenim en les nevades de l’any 2018 o en el temporal Glòria.

L’any 2010, però, el temporal de neu i vent, molta estona amb tempesta també –un fet poc habitual en nevades–, va agafar a tothom desprevingut i a la feina o als centres educatius. De fet, a Girona, a les 9 del matí nevava lleugerament a Montjuïc (200 metres d’altitud) i plovia a baix a la ciutat. “La previsió s’ha complert”, vam pensar. Res més lluny de la veritat. En menys de dues hores, la pluja es va convertir en neu. Una neu humida que queia en forma de flocs grossos i empesa per un fort vent. De seguida terra, teulades, cotxes i arbres van quedar ben blancs. Les carreteres no van trigar a col·lapsar-se i van atrapar milers de conductors.

Els danys importants van venir havent dinat i a la tarda, quan el temporal es va fer més virulent i la força del vent i el pes de la neu van fer caure milers d’arbres i, el que és més greu, desenes de torres elèctriques que van deixar sense llum durant diversos dies milers d’abonats arreu de les comarques gironines.

Un dels molts estudis fets amb posterioritat a la nevada assegura que es va tractar d’un “fenomen meteorològic de baixa freqüència però no desconegut” al país. La pregunta és: estarem més ben preparats la propera vegada? I un fet evident: que sigui de baixa freqüència no vol dir que no es pugui repetir aviat. Estem avisats.