Medi ambient

Concurs d’idees per remodelar l’eix urbà de Lloret de Mar

El consistori cerca solucions als desnivells de l’avinguda Just Marlès i vol augmentar-hi l’activitat comercial

El pla reprèn la feina del seminari d’urbanisme del 2016

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha convocat un concurs d’idees per canviar la mobilitat del municipi i remodelar l’eix urbà, que inclou les avingudes del Rieral, Just Marlès (la riera), Pau Casals, Vila de Blanes i el passeig marítim –un eix en forma de 6–. El concurs s’ha convocat amb més de dos anys de retard i forma part del pla de reconversió turística.

El jurat del concurs estarà format, entre altres membres, per un arquitecte en l’àmbit urbanístic, un enginyer de camins, canals i ports i un ambientòleg especialitzat en planificació urbanística i territorial. L’Ajuntament ja ha publicat les bases del concurs. En la segona, només hi accediran deu propostes seleccionades i presentades inicialment. Se’n triaran tres de finalistes. La dotació econòmica és de 80.000 euros, sense IVA, segons informa el consistori.

El regidor responsable del pla, Jordi Orobitg (ERC), admet que la iniciativa reprèn la feina del seminari d’urbanisme del 2016, que ja “destacava les potencialitats del passeig, la via pública de referència”. “Hi ha també aspectes importants com ara com transformem urbanísticament l’avinguda Just Marlès, que sempre s’ha associat a l’oci nocturn, però que de dia no té gaire activitat. A més, és bo que mirem com posar fi als desnivells o tapem el carrer sense que tinguem problemes d’inundacions i com hi afavorim l’activitat comercial en planta baixa”, hi afegeix.

A principis del 2016 experts en urbanisme i arquitectura d’arreu del món –integrants del Fòrum de Professionals d’Hàbitat (HPF, per les sigles en anglès)– van exposar els seus punts de vista sobre el front marítim de Lloret en una visita al municipi. Segons informa l’Ajuntament, van concloure que l’eix que travessava la vila “havia de ser com una rambla que fomentés la circulació dels vianants i dels ciclistes”. A més, “havia de disposar d’àrees d’esbarjo i repòs amb arbrat per a ombra”.

La mobilitat de Lloret –admet Orobitg– està molt condicionada per la construcció de l’autopista C-32, ara paralitzada, i per la segona part de l’obra que havia projectat la Generalitat: la variant de Canyelles, que aniria entre el final de l’allargament i la GI-682, la carretera de Lloret a Tossa.

Fins demà, consulta

Justament sobre el trànsit al passeig hi ha, fins demà, una votació per decidir si es retalla un carril de circulació i en quina direcció. O el que és el mateix, si es deixa un únic carril en sentit sa Caleta o bé Just Marlès. També hi ha la possibilitat de mantenir els dos carrils i de votar a favor que hi hagi una franja horària amb reducció de trànsit. Estan cridats a votar 32.591 lloretencs.

LA DATA

14.03.21
és el dia
que acaba la consulta sobre la direcció i la restricció de trànsit al passeig, via una plataforma virtual.

LA XIFRA

80.000
euros
és el cost del concurs d’idees per remodelar l’eix urbà que inclou tres avingudes i el passeig marítim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona