Medi ambient

Costes fa fora els cotxes

final

Costes de l’Estat dona per acabada la moratòria que consentia l’ús de zones de platja com a aparcament, com ara a Palamós, l’Estartit i, en menor grau, Sant Pere Pescador

Palamós i l’Estartit plantegen propostes que impliquen refer els passeigs marítims

A Palamós, i només a la platja Gran, hi ha més de 400 aparcaments

Costes de l’Estat vol que es retirin els cotxes que encara ocupen zones de platges que s’utilitzen com a aparcaments a la Costa Brava. Municipis com ara Palamós, amb el seu gran aparcament amb prop de 400 places, que ressegueix tota la platja Gran; el de l’Estartit (800), també urbà, o Sant Pere Pescador, en una de les seves platges a tocar del Fluvià, hauran d’abordar aquesta qüestió. Aquest model s’ha tolerat durant dècades i ha servit per donar oxigen a la possibilitat de rebre la gran afluència de visitants a l’estiu, arran d’un model que cal revisar i que prioritza especialment el transport particular per sobre del col·lectiu.

Reformar els passejos

Aquest escenari ha portat l’Ajuntament de Palamós a treballar per buscar una solució. L’administració de Costes de l’Estat deixa clar, doncs, que ja no es pot dilatar més la moratòria i que aquest gran espai de la platja Gran ha de deixar de fer aquest ús. Palamós té tres aparcaments urbans arran de platja. L’aparcament de la platja Gran que està format per dues zones: la primera, les asfaltades, a l’espai a tocar de l’estenedor de xarxes i la Planassa, respectivaments. Són dos aparcaments de Ports de la Generalitat, que els treu a explotació. La segona, un vial de sauló compactat, a la platja, que també es fa servir per a aquest ús, que és competència de l’administració de Costes de l’Estat, del qual s’ha fet un ús consentit i que ara ha de tornar a ser platja.

L’alcalde, Lluís Puig (ERC), explica que no els queda cap més possibilitat que obrir el meló de la reforma integral del passeig marítim; una endèmica patata calenta pels diferents equips de govern que havien d’escollir entre reforma del passeig o aparcament a la platja. L’equip de govern ha demanat a Costes temps per poder fer el procés participatiu que defineixi com haurà de ser la reforma. S’està davant d’un treball urbanístic de primer ordre que no només modificarà un paisatge més que centenari, el front marítim del nucli de Palamós, sinó que comportarà una nova relació entre la mateixa platja, el passeig i el nucli. “Costes té clar que el projecte s’ha de basar en un passeig tou. El nostre repte és fer un bon projecte i ordenar la situació de les places d’aparcament”, destaca Puig. A ningú se li escapa que l’actuació es fa també per compensar la pèrdua de places d’aparcament. A la zona del passeig només quedarà per a aquest ús la part asfaltada, al costat de l’estenedor de xarxes, que és de Ports de la Generalitat, un aparcament regulat de 240 places. A aquestes s’hauran de sumar les que s’aconsegueixin amb la reforma del passeig, un cop descartat, i pel que sembla, un aparcament subterrani.

A Torroella de Montgrí juguen amb avantatge perquè la solució està molt més avançada. L’alcalde, Jordi Colomí (UPM), explica que a l’Estartit, amb els anys, s’ha anat endreçant el front marítim, tant a la Pletera com més enllà, on també hi havia aparcaments a la zona de la platja. Amb tot, en queden dos: el del Ter Vell i el de la platja Gran, el sector més urbà. “El sector de la Pletera ja s’ha ordenat i ara només tenim dos aparcaments, amb la pressió de Costes de l’Estat perquè es treguin els cotxes. “A Torroella tenim un acord amb Costes perquè es faci un nou passeig marítim, el qual ja s’està redactant i que pagarà íntegrament el ministeri”, explica Colomí, que hi afegeix: “En questa zona del passeig, on s’ha anat guanyant sorra, aquesta reforma ens permetrà mantenir un espai on podran aparcar els vehicles i que serà inundable, però que ens servirà per ordenar-lo, en el marc precisament d’aquest nou passeig.”

A Sant Pere Pescador, l’alcalde, Agustí Badosa, explica que la platja més al nord, tocant al riu Fluvià, és el punt més problemàtic, on “la solució no és fàcil, i encara s’està pendent de trobar un punt de consens”. Segons Badosa, aquest és un espai d’ús consentit entre Costes i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. A més, i segons l’alcalde, també s’està pendent de la resposta a les al·legacions al pla director del sistema costaner.

“Cal fer servir molt menys els cotxes”

Com a alcalde de Torroella de Montgrí, com valora aquesta actuació al nou passeig?
És veritat que perdrem alguns aparcaments al passeig, però ens permetrà guanyar en qualitat urbana, amb zones de jocs infantils o espais enjardinats. Pensi que ara n’hi ha 800 no ordenats i en quedaran uns 500.
Com valora la solució?
Ens n’hem sortit d’una manera molt satisfactòria perquè podia haver estat greu. Una cosa ha de quedar clara: la gent ha de prendre consciència que el futur s’ha de basar a utilitzar menys els cotxes als nuclis urbans, que han de guanyar espais per als vianants. El nostre pla de sostenibilitat ho té molt en compte.

“A les platges hem creat zones de riscos”

J.T

Carolina Martí és doctora en geografia, en l’especialitat d’ordenació del territori i gestió del medi ambient de la UdG, professora del departament de geografia, membre del grup de recerca Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, directora de l’Institut de Medi Ambient - UdG. Per Martí, cal facilitar la integració entre els nuclis, la platja i el mar.

Una platja no deixa de ser una zona fronterera?
La platja és la interfase entre la terra i el mar; és un espai dinàmic, actiu, que hem delimitat i minvat implantant-hi un munt d’usos. No és una barrera, és un espai de transició amb uns processos que hem de saber i respectar.
I els aparcaments a la platja?
Estem davant d’una il·legalitat consentida. De fet, és un ús que mai ha estat permès per llei, però era un ús fàcil, rendible i que proporcionava i proporciona molta comoditat. No tan sols ens hi hem acostumat, sinó que ara la ciutadania considera aquests espais indispensables.
I la solució?
En algunes zones la solució s’ha de basar no només a recuperar la platja retirant els cotxes, sinó reordenant l’espai amb el projecte d’un passeig nou.
Com s’ha de fer?
Aconseguir l’espai més tou possible, eliminant barreres dures que trenquin la dinàmica natural del litoral. Facilitar la integració entre el nucli, la platja i el mar.
Què cal tenir en compte de cara al futur?
Les platges tenen una triple funció: la funció recreativa, molt important socialment i econòmicament; la funció defensiva que protegeix la part interior, els nuclis, de l’embat dels temporals, i la funció ecològica, de reservori de biodiversitat. Fa 70 anys que només s’ha potenciat la funció recreativa i s’han menystingut les altres. Hem creat riscos, com ara inundacions a la primera línia de mar, pèrdua de sorra o esllavissades, perquè no hem considerat l’ecosistema platja que pot protegir-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alliberen 25 tortugues marines a la platja de la Pineda després d’un any de cria en captivitat

Vila-seca

Aragonès es compromet a engegar un pla de reconstrucció per a la zona afectada per l’incendi de Santa Coloma Queralt

Bellprat

Entitats ecologistes s’oposen a l’ampliació de la marina del Port d’Aro

Platja d’Aro

Els Agents Rurals intercepten 482 ocells protegits en una intervenció contra el tràfic i comerç clandestí

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Temps tranquil

barcelona

Llagostera té un nou reglament de participació ciutadana

llagostera

Reserva i pagament previs per accedir a Sant Aniol d’Aguja

Sales de Llierca

Nova àrea d’esbarjo per a gossos al parc de la Devesa

girona
girona

Acord de coalició entre Catalunya en Comú i Podem