Medi ambient

Mig segle abastint la Costa Brava d’aigua i sanejant-la

El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona commemora els 50 anys en un acte a Sant Feliu, municipi on es va constituir el 1971

El balanç de la feina feta no obvia els reptes de futur, per donar servei a un milió de persones als estius

El Consorci de la Costa Brava ha aprofitat l’empenta de la inèrcia de mig segle de feina, i la recent ampliació de 27 fins a 47 municipis del litoral i el prelitoral de la Selva, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, per ajustar la seva denominació a Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona, i commemorar l’efemèride fent balanç de la feina feta per garantir l’abastament i la depuració d’aigües al litoral gironí. Ahir, quatre dels presidents de l’ens van repassar el camí d’unes infraestructures bàsiques per a la “vida, però també la prosperitat” turística de la Costa Brava, destacava l’alcalde amfitrió, el guixolenc Carles Motas.

A Sant Feliu es va fer l’acte de constitució de l’ens, el maig del 1971. I ahir al vespre la ciutat va tornar a ser l’escenari de l’acte, en què l’actual responsable, el president de la Diputació, Miquel Noguer, va desgranar els reptes de futur, com ara “l’anticipació” als problemes o els efectes de la crisi climàtica, amb tecnologia, per donar servei a una població de 300.000 persones que a l’estiu assoleix el milió.

Balanç de les solucions

A Noguer el van precedir un record per al desaparegut Frederic Suñer (que el va encapçalar del 1996 al 1999) i les intervencions de l’enginyer Josep Arnau (1987-1994), que va recordar, a més de les depuradores i l’impuls a les canonades d’abastament fins a la Costa Brava Centre, l’allargament dels emissaris que fins aleshores llençaven aigües depurades a 50 metres de la platja, fins a 1.000 o 1.500 metres mar endins. La qüestió és que a principis dels 70 hi havia restriccions d’aigua als estius a la costa i brutícia per la falta de depuradores a les platges. I Carles Pàramo, president en dues etapes, destacava elements com ara haver incidit perquè la llei de costes permetés soterrar estacions de bombament i emissaris, amb una gestió transversal en representació territorial, sigles polítiques i taxes. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va admetre que la seva petja va ser més tècnica, per enfortir els recursos humans i tècnics i planificar un pla d’inversions de 25 milions que encara està en curs.

LA DATA

22.05.71
es va constituir
el Consorci de la Costa Brava, també en una sessió celebrada a Sant Feliu de Guíxols.

Exposició itinerant i un llibre d’Oriol Mas

En el decurs de l’acte també es va presentar el llibre Crònica de l’aigua a la Costa Brava, del periodista Oriol Mas i Lloret. És un relat que, a partir del mig segle de trajectòria de l’entitat, explica com ha estat la gestió de l’aigua a la Costa Brava, des de les crisis d’abastament de fa dècades fins a les solucions i infraestructures posteriors. El resum de les fites es pot resseguir en una exposició oberta al monestir guixolenc fins al 29 d’agost, i que serà itinerant per alguns dels 47 municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona