Medi ambient

La petjada humana en el medi

Un dels efectes més destacats ha estat l’increment insostenible de visitants en espais naturals del territori redescoberts arran dels confinaments i les limitacions

Mantenir l’equilibri entre protecció i ús dels espais, un repte

“Ens hem trobat que tant en l’àmbit local com de país la gent ha sortit massivament a l’entorn natural. Això és molt positiu perquè vol dir que la gent era conscient del que teníem a casa nostra, però el problema és que han sortit de cop i tothom ha anat allà mateix i s’ha massificat.” Les paraules del director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, coincideixen totalment amb les reflexions que fan el director del Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, Josep Vila, i el president de l’Associació de Naturalistes de Girona, Adrià Compte. La pandèmia, diuen, ha tingut un doble efecte en el medi ambient, un de positiu i un de negatiu, el descobriment i connexió amb el medi natural més proper i la seva massificació, respectivament. L’afluència de molta gent en determinats espais naturals ha obligat les autoritats a regular-ne l’accés i els experts auguren que són restriccions que es quedaran, encara que no hi hagi pandèmia. De totes maneres, Josep Vila encara va més enllà i considera que hauria de ser cada persona qui hauria d’“autoimposar-se canvis” en la seva relació amb la natura i saber que no es pot anar allà on es vulgui en qualsevol moment. La relació personal amb la natura també és un punt en el qual el president de l’Associació de Naturalistes de Girona, Adrià Compte, posa especial èmfasi en aquest context de pandèmia i canvi climàtic. “Els humans estem molt desconnectats de la natura”, diu Compte, que insisteix que cal que s’aprengui a conviure en un ecosistema del qual som una part més.

Emissions i residus

Si bé la massificació de la gent a determinats espais és el punt més destacat, hi ha altres aspectes en què la pandèmia ha incidit sobre el medi ambient. Per una banda, l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera a conseqüència del major ús del vehicle privat perquè molts ciutadans tenen por d’utilitzar el transport públic per l’ús compartit, i també l’augment de residus, especialment, abocats al medi natural, com ara les mascaretes. Aquests són alguns dels punts més destacats dels efectes de la pandèmia en el medi ambient i que tenen com a denominador comú l’acció humana i el “pèndol” del qual parla Josep Vila. Quan els humans van estar confinats a casa seva i van reduir la seva presència en el medi van observar com la natura se’ls aprovava i, per contra, a la inversa, quan es fa un ús massiu de determinats espais. És una de les lliçons que, en aquest àmbit, s’haurien d’extreure de la pandèmia.

JOSEP VILA DIRECTOR CAMPUS PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

“No es pot anar a qualsevol lloc en qualsevol moment”

Com ha afectat la pandèmia el medi natural?
Hi ha hagut dues fases molt clares. En els inicis, quan hi havia el confinament domiciliari, es va poder observar que quan es reduïa la presència humana al medi (el que s’ha anomenat antropopausa) hi havia moltes espècies que recolonitzaven territoris i es feia més usual veure-les a la vora fins i tot de casa, a les mateixes ciutats, en què es redescobria el cant dels ocells. Recordo, per exemple, les imatges de dofins i altres animals marins que s’apropaven a la costa en reduir-se la presència d’embarcacions. Després, un cop es va acabar el confinament, es va acabar també aquesta mena de miratge, però no la lliçó que en podem treure. Llavors lògicament les persones necessitàvem i volíem recuperar d’una manera encara molt més directa el contacte amb la natura. Fou llavors que la balança es va situar a l’altra banda, amb la massificació de molts espais. I, entremig, hi va haver tots aquests confinaments municipals que van permetre redescobrir l’entorn més proper i es van veure imatges que potser eren més pròpies d’una altra època, de mainada i famílies senceres jugant en rieres, redescobrint fonts, itineraris, racons i records... Tota una experiència de reconnexió amb l’entorn més pròxim, que jo crec que va ser una de les coses més positives, així com aquesta oportunitat d’observar que la natura se’ns apropava si nosaltres reduíem la nostra presència al medi. Això també és un punt per a la reflexió i tota una lliçó.
En quin sentit?
Doncs que hem passat d’una banda del pèndol a l’altra. Som conscients que recuperar el contacte amb l’entorn, pròxim o no, amb la natura en general, és una cosa molt positiva, però hem de ser conscients que no tothom pot anar a qualsevol lloc en qualsevol moment. Aquesta idea que em puc moure per tot arreu sempre que vulgui i quan vulgui l’hem de posar en un segon pla i en un primer pla hem de prioritzar la conservació del patrimoni. Una de les característiques del context de crisi socioambiental que ens toca viure és precisament la pèrdua de biodiversitat, i aquesta també s’explica en part per la freqüentació excessiva de determinats espais. Vull dir que la pandèmia, vista com a procés, ens mostra tot un conjunt d’escenaris i oportunitats diferents de relació amb l’entorn. Si realment ens estimem la natura ens hem de saber autoimposar nosaltres mateixos canvis en la nostra forma de relacionar-nos-hi. Per exemple, aquestes escenes de massificació en determinats espais natural protegits, sovint per figures estrictes de conservació, no hauríem de permetre que es repetissin.
Autoimposar-se limitacions ‘versus’ les mesures restrictives governamentals?
La millor mesura és aquella que no s’ha d’aplicar. Si s’estan aplicant mesures per reduir la massificació en determinats espais naturals és realment perquè s’ha arribat a una situació límit. Al cap de Creus, a la Pica d’Estats, aquí a comarques gironines a Sant Aniol i molts altres indrets s’ha superat a bastament el llindar suportable. Cal calcular quina és la capacitat de càrrega de cadascun d’aquests espais i posar les limitacions que siguin necessàries per no superar-la, i, a més, també que durant la nostra visita en puguem gaudir en unes bones condicions. Evidentment, el millor seria que no s’haguessin d’implantar aquestes mesures, però crec que a hores d’ara no hi ha més remei. Els parcs naturals, i molts municipis també, apliquen les mesures que poden i fan un gran esforç, tot i disposar de molt pocs mitjans, tant econòmics com humans. Això sovint limita l’eficiència d’aquestes mesures, per exemple de control i vigilància en el compliment de la normativa i les limitacions. En aquest sentit, espero que l’agència de la natura i el fons de patrimoni natural que ha d’entrar en funcionament ara amb l’impost de les emissions dels vehicles faciliti que es disposi finalment dels recursos necessaris per poder entomar aquests reptes. Cal molta més capacitat econòmica i humana per superar la situació actual, en què s’ha funcionat literalment amb un esclop i una espardenya, i encara sort del decidit esforç i la bona voluntat dels gestors.
Aquesta massificació dels espais naturals és un fenomen puntual provocat per les dificultats de marxar a altres indrets o ha vingut per quedar-se?
Crec que ha vingut per quedar-se i que és una tendència que s’ha accelerat en aquest context especial de la pandèmia, però ja fa més d’una vintena d’anys que l’augment de visitants en els espais naturals, i molt especialment en els protegits, és una realitat in crescendo. L’increment de la presència de persones en el medi natural ha sigut un fenomen progressiu i especialment s’ha donat en determinats espais podríem dir icònics. Aquests espais que tothom vol visitar. Quan algú ve a la zona volcànica de la Garrotxa vol anar a la Fageda d’en Jordà, si algú va a Aigüestortes vol anar a Sant Maurici, si algú vol anar al Cadí-Moixeró ha de visitar el Pedraforca... Uns espais icònics que, a més, sovint es corresponen amb figures de conservació estricta. Davant d’aquesta realitat l’única possibilitat és la regulació i l’educació, i que la conservació prevalgui sobre qualsevol altra mena d’interès; aquest és el camí per revertir la situació actual i ho hem d’acceptar.
L’educació mediambiental és un factor fonamental?
Sí, i tant, perquè no només es tracta que els visiti un nombre que no superi aquesta capacitat de càrrega de l’entorn, sinó que el comportament dels visitants també és un factor clau: quan puguis anar-hi ha de ser amb la conducta adient per reduir al màxim qualsevol mena d’impacte. Cal gaudir d’aquests espais però sempre amb el degut respecte. Ens hi hem d’endinsar sabent que trepitgem espais molt fràgils i d’alt valor. Els hem de tractar amb molt respecte i amb veritable estima. No és, doncs, només una qüestió numèrica sinó també de bona educació ambiental.
I això com es fa? A les escoles o on?
Sí, sens dubte les escoles han de tenir-hi un paper fonamental, durant les sortides i visites i activitats que fan de forma habitual en aquests espais naturals. Sempre amb l’ajuda i la complicitat dels responsables d’aquest espais, de les escoles de natura o empreses que es dediquen a l’educació ambiental perquè fomentin un comportament adequat al medi natural. També cal dir que hem d’aprofitar tot el camp d’oportunitats en el coneixement i reconeixement del patrimoni i els indrets de més valor natural i cultural en l’entorn pròxim d’aquestes mateixes escoles. És a dir, afavorir activitats en aquest medi més pròxim. No podem deixar de conèixer i compartir allò més pròxim, arreu hi ha indrets amb valors i zones d’interès.Però no tot ho ha de fer l’escola, només faltaria, cal tenir la implicació de les famílies durant les sortides i també del conjunt de la societat, de cada ciutadà, quan s’observen actuacions inacceptables o directament intolerables.
Potser no era una assignatura massa visible fins ara?
No de forma suficient; com deia, la crisi socioambiental en la qual estem immersos, amb tota una sèrie d’elements i factors diversos que interactuen sobre la conservació del patrimoni natural, entre els quals hi ha la hiperfreqüentació dels espais naturals, és un element preocupant, però alhora és també una gran oportunitat per reconnectar les persones amb la natura, i això només és possible amb el degut respecte cap a l’entorn que ens envolta.
ADRIÀ COMPTE PRESIDENT DELS ’NATUS’

“Hem fet passos enrere en l’ús del transport públic”

La pandèmia ha afectat el medi ambient? Com?
Primer de tot hi ha, com a part positiva, el fet que després d’estar un temps confinats la gent ha volgut anar a descobrir entorns naturals propers. Tenim costum d’anar a llocs molt llunyans i per contra tenim un entorn privilegiat, natural, al voltant i hem vist com la gent l’ha descobert, però per contra, el que ha passat és que hem vist aquests entorns propers massificats i moltes vegades de manera poc respectuosa.
Què vol dir?
Que s’han trobat molts més residus dels que es podien trobar, espais que ja estaven una mica degradats per la presència humana doncs ho han estat més i amb molta més rapidesa, amb molt d’efecte també sobre la fauna local i autòctona que tenim. Els humans formem part d’aquests ecosistemes; tot i que estem molt desconnectats de la natura, hi hem de tornar a connectar però de manera positiva i saber que, a part de nosaltres, també hi ha moltes més espècies tant de fauna com de flora i que hi hem de conviure d’una manera o altra.
Què li semblen els controls en accessos de parcs naturals on hi havia massificació?
Des de l’entitat i des del meu punt de vista creiem primerament que és important l’educació ambiental, però quan aquesta educació no funciona en tota la població o hi ha gent a qui costa fer arribar aquesta sensibilització, al final no queda més remei que fer un control d’accessos. Després s’ha de veure si aquest control ha de ser econòmic o no.
La pandèmia també ha fet augmentar l’ús del vehicle privat en detriment del transport públic.
Sí, hem fet passos enrere en aquest sentit. Per una banda, s’ha deixat d’anar en transport públic per les aglomeracions; això és un punt que hauríem de veure. Nosaltres sempre hem defensat que perquè hi hagi un bon transport públic, a banda que hauria de ser o gratuït o pràcticament gratuït, hi ha d’haver més horaris i vehicles públics. Creiem que si les coses es fan bé i hi ha prou horaris i prou mitjans públics no hi ha d’haver cap problema. També ha afectat la generació de residus. A la natura trobem més residus, com ara mascaretes i guants, que abans de la pandèmia no hi eren.
S’ha detectat un augment de residus a les lleres dels rius?
No ens centrem en això, tot i que hem fet alguna campanya, per exemple després del temporal Glòria a la llera del Ter, i campanyes puntuals al Galligants o l’Onyar perquè hem vist moltes deixalles, però creiem que això no és la solució, que és només posar un pedaç en un gran problema de gestió i de consum. En aquest cas sí que hem vist que hi ha un gran augment de plàstics, mascaretes i guants de plàstic.
Vist que la pandèmia persistirà durant un temps, què s’hauria de fer per pal·liar els efectes al medi ambient?
Pel que fa al consum, sempre optem per potenciar un consum més responsable i respectuós. Un consum conscient. Intentar generar com menys residus millor; com menys residus generes menys residus van a parar al medi natural. Per exemple, ara s’han prohibit les palletes de plàstic però n’hi ha de cartró; per nosaltres segueix sent un residu. Per descomptat no és tan contaminant, però és un residu. Anar a fer la compra de proximitat, a granel, portar els teus envasos... Hi ha mil invents que s’han fet per intentar generar el mínim de residus. Després això farà que sigui més fàcil contenir la invasió de residus que tenim tant als rius com al mar o als boscos, on també en trobem molts.
PONÇ FELIU DIRECTOR PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

“Hem regulat l’accés per preservar els valors”

Quina és la funció dels espais naturals?
Els espais naturals, i parlo d’un parc natural com és el del cap de Creus, fan una doble funció. Una, que és la més important i per la qual es van crear, és la de protegir l’entorn, preservar, conservar i, per tant, gestionar-lo. I d’altra banda, també fan una funció molt important des del punt de vista social i turístic, quan n’hi ha. Per tant, tenen aquesta doble funció, de conservació i d’ús públic. I l’ús públic i la conservació a vegades desencaixen una mica quan hi ha molta massificació.
Aquest és el repte?
Sí, i al cap de Creus hem d’intentar que això sigui possible, que les dues funcions es puguin aplicar correctament. El que hem fet aquí, després de veure l’any passat que hi havia una massificació terrible, són aquests punts concrets i més populars o coneguts, com són bàsicament la punta del cap de Creus i el far, i les cales del sud; aquest estiu hem estat a temps de gestionar, que vol dir regular l’accessibilitat. Que no vol dir prohibir-la, sinó regular-la de diferents maneres i pel bé de la preservació dels valors perquè massa gent a un lloc el que fa és traspassar la capacitat de càrrega d’un ecosistema, però també pel visitant, que quan va a un lloc i el troba massificat tampoc està content.
Aquest tipus de gestió ha arribat per quedar-se?
Estic convençut que sí. La gent ha descobert un lloc que no sabia que tenia i com que és tan bonic i atractiu la gent seguirà anant-hi. Jo penso que serà així en aquestes parts i també a l’interior del massís, a la zona del Port de la Selva, on ja hem prohibit el trànsit motoritzat, i això també ha canviat molt la tipologia de la gent que ho visita. Abans estava més massificat, més brut, hi havia més deixalles. Amb aquestes mesures el que fem és revalorar l’espai, donant-li més importància i, per tant, la gent quan entra a aquest lloc és conscient que entra en un espai més singular, protegit, més sensible i que, per tant, ha d’actuar diferent.
A vegades ens pensem que el parc natural és només la zona terrestre, però també és el mar. En l’àmbit marítim com s’ha hagut d’actuar? O no hi ha tants problemes?
Sí que hi ha problemes, però en l’àmbit marítim aquest any no hem pogut actuar gaire, pràcticament gens; en alguna cala hem fet alguna restricció per alguna espècie invasora, però tot això està previst que ho fem l’any que ve. Ara estem treballant amb el PRUG, el pla rector d’ús i gestió de la part marina,que defineix quins usos i activitats hi pot haver; ara estem redactant aquest PRUG, la idea és a finals d’any treure’l a informació pública. Hem fet moltíssimes reunions amb sectors i col·lectius afectats, des de pescadors fins al sector de la navegació i el de la immersió, pescadors recreatius, professionals, etc. De tot això en traurem unes mesures que es trauran a informació pública i a partir d’aquí la gent haurà de decidir si hi fa al·legacions.
Ara que la campanya s’està acabant, es pot fer una valoració de com ha anat aquest estiu?
De xifres, no en tenim encara, però des del punt de vista qualitatiu, de percepció, jo diria que tant jo com els ajuntaments, que hi hem col·laborat, estem molt contents de com ha anat. Hi ha hagut una manera diferent d’aproximar-se al parc, la quantitat de gent que hem pogut portar al parc és pràcticament la mateixa però més ordenada i també tenim el retorn de la gent que hi ha anat, que entén perfectament aquestes mesures i els comentaris que tenim, en general són positius.
A banda de ser director del parc, amb la seva experiència en el medi natural pot dir si d’aquesta pandèmia se n’ha extret alguna lliçó?
Jo diria que en el moment d’estar tancats a casa, amb el confinament, vam poder veure que hi havia molta natura, que la natura és molt agraïda quan no s’hi fa cap intervenció, que en poc temps torna a reviure i créixer, de la mateixa manera que quan sortim al medi nosaltres hi podem incidir negativament també. Però sobretot per al que ha servit això és perquè la gent s’adonés que hi ha molta natura a casa nostra, que hi ha moltes possibilitats. La pandèmia i postpandèmia han revalorat molt la importància dels espais naturals, no només com a llocs de conservació sinó també com un ús públic del país i de la gent de fora i per aprendre a treballar internament des del país per donar-ho a conèixer i fer aquest equilibri, i externament per aconseguir un turisme sostenible. Tenim la carta europea de turisme sostenible i hi estem treballant, són espais que tenen un valor, són fràgils i sensibles però tenen un valor i el que fa això és apostar per un turisme, però sostenible.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona