El projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà costarà 324 milions

Gamesa vol construir dos molins en una trentena de municipis de la plana interior de la comarca

La creació de miniparcs estarà prevista en el nou decret que elabora la Generalitat per regular la implantació dels parcs eòlics. Aquesta figura vol evitar una gran concentració d'aerogeneradors en un terreny reduït, i per això estableix una capacitat de generació màxima de 10 megawatts i la instal·lació de cinc molins a cada miniparc, que no podran estar a menys de 2 quilòmetres de distància entre ells. A més, no podrien estar a menys de 500 metres de cases o masos, i de 900 metres de nuclis urbans.

La intenció de la companyia és repartir els aerogeneradors per tota la comarca, però sempre a l'interior per no afectar el sector turístic de primera línia de la costa. A més, descarten també col·locar els molins en carenes i se centren només a la plana, perquè, si bé no s'aprofitaria tant el vent, s'aconseguiria reduir l'impacte visual. Com que la llei no permet posar-los en espais d'interès natural, això ha reduït notablement les zones d'estudi, que s'han repartit entre 32 municipis –vegeu la fitxa–. Segons Cayo Fabra, gerent de Gamesa a Catalunya, «d'aquesta manera crearíem com una illa verda, amb un seguit de municipis que serien sostenibles energèticament». De fet, la companyia ha estudiat també la relació entre la producció i el consum d'energia a cada municipi, i Terrades, Riumors i Vilamacolum serien els pobles on es cobriria un percentatge més alt de la demanda, i Figueres, Castelló i Vilamalla on el percentatge seria més baix.

60.000 euros l'any

Els costos de construcció d'aquesta sèrie de parcs eòlics petits seria d'uns 324 milions d'euros, dels quals 305 serien per fer els aerogeneradors, 10 milions per a la connexió amb la subestació de Santa Llogaia –que va inclosa en el projecte de la línia de 400 kV– i 9 milions més per a la xarxa de mitjana tensió per connectar els molins amb la subestació, una xarxa que faria uns 110 quilòmetres en total. En aquest últim cas, Fabra ha assegurat que les línies serien totes soterrades. D'altra banda, hi ha les compensacions econòmiques als ajuntaments, que serien d'uns 60.000 euros cada any de funcionament del parc. De fet, el projecte ja s'ha presentat als ajuntaments implicats i, segons Fabra, una vintena s'han mostrat favorables a la proposta, mentre que la resta o hi són contraris o estan dubtant.

Impacte i llocs de treball

L'impacte visual que podria representar el projecte ha sigut minimitzat per Fabra, ja que considera que en fer-los repartits a la plana quedaran molt més dissimulats i no alteraran el paisatge de l'Albera o la serra de Rodes. Els aerogeneradors tindrien un pal de 120 metres d'alt, on anirien subjectes les pales, de 64 metres de llarg. El fet que es tracti de molins més alts que els actuals no hauria d'influir en aquest impacte, segons Fabra, perquè a partir d'una determinada alçària la perspectiva del camp visual no varia. En canvi, el gerent de Gamesa a Catalunya ha destacat que el projecte permetria estalviar l'emissió de 691 tones de CO2, i comportaria la creació d'uns 500 llocs de treball durant la construcció i un centenar més de fixos per al manteniment i funcionament. Segons el calendari previst, l'objectiu seria començar les obres a finals del 2010.

ELS MUNICIPIS

Municipis que formen part del projecte per tenir miniparcs a l'Alt Empordà
Terrades
Riumors
Vilamacolum
Palau de Santa Eulàlia
Cistella
Vilanant
Garrigàs
Pontós
Siurana
Boadella i les Escaules
Pedret i Marzà
Sant Miquel de Fluvià
El Far d'Empordà
Ordis
Torroella de Fluvià
Vilabertran
Pont de Molins
Borrassà
Fortià
Vila-sacra
Cabanes
Navata
Garriguella
Ventalló
Avinyonet de Puigventós
Santa Llogaia d'Àlguema
Peralada
Llers
Vilafant
Figueres
Vilamalla
Castelló d'Empúries
9
megawatts per cada miniparc.
L'objectiu és que cada miniparc generi 9 megawatts, 4,5 per cada aerogenerador. En el cas que fossin 32 municipis –com està previst en el projecte inicial–, hi hauria una potència instal·lada de 288 megawatts en total, una xifra que és aproximadament una tercera part del que es genera a la central nuclear de Vandellòs II. Actualment, la tecnologia que ha desenvolupat Gamesa permet que els aerogeneradors tinguin una potència de 2 megawatts; aquests molins que són els que s'han anat instal·lant des del 2002. Abans, només arribaven fins als 850 kilowatts. A partir del 2010, però, està previst començar a instal·lar els aerogeneradors de 4,5 megawatts, que seran lleugerament més alts i amb unes pales més llargues que les dels actuals per aprofitar millor la força del vent i poder generar així més energia.

Medi Ambient ho veu bé

El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, ha afirmat que veu bé el projecte, ja que segons el seu parer té avantatges respecte a altres projectes de parcs eòlics que també s'han presentat: «Posant els aerogeneradors a la plana en comptes de les carenes s'evita haver de fer més carreteres o línies elèctriques per evacuar l'energia, i l'impacte és més reversible.» Per Santos, però, s'han d'analitzar bé les característiques tant del projecte com dels aerogeneradors, tant per decidir-ne la situació com per garantir l'evacuació de l'energia, si bé va destacar que en última instància seran els ajuntaments els que hi donaran el vistiplau, i també la direcció general d'Energia. Tot i això, va afegir que veuria amb bons ulls que es replantegessin projectes que encara s'han d'aprovar o que tinguin una tramitació més avançada en cas que fructifiqués aquest projecte dels miniparcs.

Altres projectes a la zona

Contínuament van apareixent projectes per construir parcs eòlics a les comarques gironines, gairebé tots a l'Alt Empordà. Fins ara, la Generalitat ha autoritzat a Catalunya la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics, que s'haurien de sumar als disset que ja hi ha en funcionament. Pel que fa als que ja estan en marxa, no n'hi ha cap a les comarques gironines, però sí que hi ha sobre la taula set projectes que han rebut autorització: tres a Capmany, un a Colera, un altre entre Colera i Portbou, un més a Biure i un a la Jonquera. De tots aquests, els de Capmany tindrien poca potència, no superior als 20 megawatts, i el de la Jonquera seria el més important, amb prop de 50 megawatts. La resta estarien entre 20 i 40 megawatts. La majoria d'aquests parcs s'han trobat amb l'oposició de moviments socials i també dels mateixos ajuntaments, que critiquen l'impacte visual que comportaran els aerogeneradors, com ara a Portbou o Ventalló –a la fotografia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona