Medi ambient

Penedès

El Foix continua sent un dels rius més contaminats

Un estudi evidencia que, tot i una lleugera millora, només el 40% dels punts observats compleixen els objectius de la directiva marc de l'aigua

La part alta de les rieres de Pontons i Vilobí manté la qualitat

La conca del Foix, la més petita de les conques dels rius que travessen la demarcació de Barcelona, tant pel que fa a la superfície de conca com al cabal circulant, té una pressió demogràfica, industrial i agrícola molt important. Aquest factor, sumat a la desaparició del bosc de ribera, inexistent en molts trams, i la presència d'espècies invasores, contribueix a fer que el Foix sigui un dels rius més contaminats. Segons l'informe del programa de la qualitat ecològica dels rius 2010, el setzè que s'edita, només un 40% dels punts estudiats al Foix complirien els objectius de la directiva marc de l'aigua per al 2015 i, tot i que hi ha una lleugera millora respecte al 2009, queda lluny d'altres conques estudiades. De fet, en global, el 60% dels punts estudiats es mantenen amb una qualitat de l'aigua bona o molt bona (índex IBMWP) a les cinc conques estudiades.

L'estudi que fa anualment la Diputació de Barcelona certifica que “tot i una certa millora en alguns punts, com ara la riera de Pontons a les Dous, a la part alta, o la capçalera del Foix, es mostra una conca amb una qualitat ecològica majoritàriament baixa”. L'estudi, que es basa en diversos paràmetres establerts, apunta també les capçaleres de la riera de Vilobí i la de l'Albereda com a punts amb bona qualitat, però a mesura que continua la conca la qualitat de l'aigua és dolenta. L'estudi alerta també que a les parts més baixes i mitjanes de la conca el bosc de ribera està greument alterat o és inexistent, ja que hi ha infraestructures com ara autopistes, polígons industrials o conreus que han modificat completament la ribera natural que segueix el curs de l'aigua. A més, també cal considerar la problemàtica de les vastes comunitats de canya americana (Arundo donax) que ocupen la totalitat de la ribera en alguns punts a les proximitats dels Monjos.

LA FRASE

Tot i una certa millora, és una conca amb una qualitat ecològica majoritàriament baixa
Informe del Programa de la qualitat ecològica dels rius 2010

El cranc americà colonitza la conca

La zona de Can Vila, al terme de Sant Martí Sarroca, que és un punt d'observació dels biòlegs de la Diputació des de fa anys, pateix actualment la invasió d'una espècie al·lòctona. Can Vila, considerat lloc de referència històricament, actualment es presenta totalment colonitzat pel cranc americà, l'espècie que sembla que ha causat una pèrdua important de biodiversitat de la resta de fauna bentònica, ja que és omnívor i molt voraç. Segons l'estudi fet públic aquesta setmana, la presència d'aquesta espècie no només hauria provocat la pèrdua de la diversitat a la zona sinó que també hauria contribuït a l'increment de la contaminació. A més de ser portador d'una malaltia, el cranc americà és excavador i provoca autèntiques destrosses a la zona on es reprodueix. Aquesta espècie al·lòctona, d'aparença petita i vermellosa, es va començar a introduir de manera massiva, al Ter, als anys setanta del segle XX i s'ha anat estenent per diverses conques catalanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona