JOAN MANUEL OLIVELLA

PRESIDENT DEL GRUP ECOLOGISTA L'ESCURÇÓ

«Si em barallo, seria pel cementiri nuclear»

Aquest any es compleix el 25è aniversari de la fundació del grup ecologista L'Escurçó.

–Tenen computades quantes causes han defensat aquest primer quart de segle?
–«Tenim un bon arxiu mediambiental a Mont-roig del Camp, com una petita biblioteca, però són més de mil.»
–Podrien situar-les dins d'un rànquing?
–«Estem orgullosos d'haver portat moltes empreses als tribunals per temes de contaminació, també hem actuat molt contra la caça furtiva i hem lluitat molt pel tancament de Vandellòs I.»
–N'hi ha alguna per la qual arribaria més lluny?
–«Si m'hagués de barallar amb els antidisturbis, seria perquè a canvi no s'instal·lés el cementiri nuclear. El que es vol fer aquí és vergonyós.»
–Pel camí també hauran quedat causes pendents?
–«N'hem perdut moltes per falta de temps, personal i diners, però si en un assumpte de contaminació l'empresa denunciada acaba guanyant l'acció intimidatòria dels ecologistes serveix perquè faci les inversions perquè l'episodi no es torni a repetir.»
–Ja que parla de nuclears, si retrocedim 25 anys, què hauria passat amb la fuita de partícules a Ascó?
–«En una altra època potser aquest incident hauria portat al tancament de la central, però el moviment ecologista actual no té prou capacitat reivindicativa entre el jovent. Molts creuen que som una pseudoadministració.»
–Quin futur creu que té l'energia nuclear?
–«És cara, però sense el suport del diner públic i del poder polític no pot existir. En canvi, les altres energies sí, perquè totes són rendibles.»
–Abans em deia que els arriben queixes per encàrrec.
–«Quan hi ha alguna cosa per denunciar, hi ha la policia, però també els ecologistes, tot i que nosaltres som una ONG.»
–Si un partit polític té una base ideològica, què té L'Escurçó?
–«L'objectiu de L'Escurçó és l'estudi i la protecció del medi ambient i la natura perquè l'acció humana és terrible.»
–La consciència ecologista va a l'alça.
–«Cada cop és més necessària, però encara hi ha la idea que el medi ambient no és un problema fins que no et toca de prop.»
–Cada cop les seves opinions són més respectades i tingudes en compte.
–«Ens hem convertit en referents i consellers polítics perquè quan algun moviment ecologista diu alguna cosa normalment se la creuen gràcies al prestigi social i científic que hem adquirit. S'ha vist que ens equivoquem poques vegades.»
–No m'equivoco si dic que els polítics sempre són més sensibles a l'ecologisme, però quan estan a l'oposició?
–«L'ecologia ven molt per arribar al poder, però després et toca manar, i és quan se't passa.»
–Si no existissin, caldria inventar-les.
–«Potser la seva tasca la farien altres associacions, com les de veïns o pares.»
–També hi ha gent que els vol mal?
–«Sí, una entitat de Sòria a què fèiem competència ens va intentar destruir, amb tota una sèrie de denúncies, però hem resistit gràcies a la força social de L'Escurçó.»
–Potser li hauria d'haver preguntat al principi, però per què va néixer L'Escurçó?
–«Era l'any 1984, la conselleria de Medi Ambient no existia i hi havia moltes coses per les quals calia lluitar. A més, Tarragona està molt malament i d'un primer grup anomenat Arpella se'n van crear dos: L'Escurçó i el Gepec.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona