Medi ambient

Tremolors que fan por

La injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor, situat a pocs quilòmetres de Vinaròs, desencadena una crisi sísmica al sud de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat

Indústria fa aturar l'activitat a la planta marina de gas fins conèixer la relació entre els terratrèmols i el projecte
Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita han detectat desplaçaments de les moles de peix, sobretot dels molls
La promotora del Castor estudia les causes de la sismicitat i recorda que ha instal·lat dos sismògrafs a la zona
Preocupació entre els productors de musclos per si hi ha una filtració de gas a la badia i fa malbé la producció
Els terratrèmols de més intensitat han tingut lloc després d'aturar-se la injecció de gas a l'antic pou petrolier
La Generalitat reclama que Escal UGS ature totalment l'activitat i no descarta emprendre la via jurídica

Molts veïns del Montsià i el Baix Maestrat han notat directament els darrers dies els moviments sísmics provocats a pocs quilòmetres de la costa, a l'entorn del magatzem de gas submarí, conegut com Castor. “M'he despertat a la matinada pel moviment, les copes de l'armariet dringaven”, comenta una veïna d'Alcanar, mentre un altre de la Ràpita assegura que els gossos del carrer bordaven mentre la tauleta de nit tremolava. A Vinaròs és on més s'han percebut els terratrèmols, el més fort al tancament d'aquesta edició dimarts a la matinada, de 4,2 graus a l'escala Richter. Però la intranquil·litat s'ha apoderat no només dels que han viscut directament els moviments de la terra, sinó que aquells que tenen un son més profund i no han percebut els sismes estan indignats i pateixen per les conseqüències que poden provocar els moviments sísmics. En aquest sentit, els productors de musclos del delta de l'Ebre pateixen per si es produeix una filtració de gas a la badia. “Si hi ha una fuita al magatzem de gas submarí i arriba a la badia ja podem donar per perduda la nostra activitat: s'hauran acabat els musclos i les ostres”, així de contundent és l'aqüicultor Miquel Carles. De moment no han detectat res estrany però la mala maror és entre el sector. “No ens han informat de res, però això ja és habitual, a pescadors i agricultors poc ens tenen en compte”, afegeix Carles.

Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita han detectat desplaçaments de les moles de peix, sobretot de molls, i estan estudiant si pot tenir alguna relació amb la crisi sísmica. “Habitualment a garbí es capturen molls de talla gran i, en canvi, aquests dies no en trobem; mentre que a llevant s'han capturat molls de més quilos”, explica el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Eusebi Rosales, que directament no ha notat cap dels terratrèmols, però sí que ho han fet molts dels seus companys pescadors. També el responsable del sector dels cítrics d'Unió de Pagesos (UP), Carles Roig, lamenta que s'hagi tingut poc en compte el territori a l'hora de permetre la instal·lació del magatzem de gas submarí a la costa de l'Ebre. “Estem molt nerviosos i cremats, hem de suportar aquesta cadena de sismes com a conseqüència dels interessos econòmics, que prevalen per sobre dels socials”, lamenta Roig. I és que tot i que el magatzem Castor no està a les Terres de l'Ebre, la plataforma terrestre és al límit del nucli urbà d'Alcanar, mentre que el magatzem submarí és a pocs quilòmetres també de la Ràpita, Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Però el moviment social contra el projecte Castor només havia arrelat a Alcanar fins la crisi sísmica, que també ha tingut l'Ajuntament més bel·ligerant. “Ens havien acusat de ser alarmistes, de predir coses impensables quan alertàvem dels riscos sísmics i de la proximitat d'una falla”, comenta el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. En tres setmanes s'han produït més de 300 sismes a la zona, per bé que la majoria han estat imperceptibles per la població.

L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, assegura que rep moltes consultes de veïns alarmats pels moviments de l'escorça terrestre. “No entenc com és possible que l'estudi d'impacte ambiental no inclogués el risc sísmic”, diu Montserrat. Exigeix transparència i celeritat per conèixer la relació entre els terratrèmols i la injecció de gas al subsòl.

El rebuig al magatzem submarí va en augment i en només una setmana s'han convocat dues protestes a Vinaròs (a través de les xarxes socials), una cassolada i una assemblea a Alcanar per preparar una gran mobilització. També la Generalitat s'ha posat en peu de guerra i ha alertat que una possible negligència per part d'Escal UGS pot ser la causa dels terratrèmols. L'empresa que va deixar d'injectar gas matalàs a l'antic pou petrolier el passat 16 de setembre, té prohibit pel ministeri d'Indústria continuar l'activitat a la planta marina. Però precisament els sismes de més intensitat han tingut lloc una vegada finalitzada la injecció de gas. “El dia 24 va tenir lloc un sisme de 3,6 graus per compressió, perquè s'havia injectat gas; però els moviments dels dies 29 i 30 van ser per dilatació i això vol dir que o bé s'ha extret gas o hi ha una fuita, un porus per on s'escapa el gas”, sosté el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, en base als informes elaborats per l'Institut Geològic de Catalunya. El govern vol saber quina ha estat l'activitat d'Escal UGS des del 26 de setembre, a la vegada que reclama a l'Estat que es facin els estudis pertinents per determinar si el Castor compleix els requisits de seguretat necessaris. I en el cas que no sigui així podria obrir la via jurídica contra el projecte.

No tothom coincideix que la relació entre els sismes i la injecció de gas sigui tan directa. Malgrat que el ministeri d'Indústria va paralitzar l'activitat del Castor i que dimecres passat va enviar un grup d'experts al magatzem submarí per analitzar la relació entre la planta i els terratrèmols, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va demanar prudència. “No disposem de cap evidència científica que relacione directament els sismes amb el projecte Castor, hem d'estudiar-ho”, diu el ministre. I també es refereix a la necessitat d'analitzar el que ha succeït l'empresa Escal UGS. “Hem estat els primers a difondre aquesta alteració i estem treballant conjuntament amb el ministeri per conèixer les causes de la sismicitat”, explica el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro en una nota de premsa. La promotora del Castor recorda que l'activitat sísmica de la zona és monitoritzada per dos sismògrafs de l'Observatori de l'Ebre, que van ser patrocinats per l'empresa. Insisteix que ha comunicat tots els terratrèmols a les autoritats locals, provincials i nacionals, però aquí no hi entra ni la Generalitat, ni els ajuntaments ebrencs, perquè el magatzem no està a Catalunya i no en té competència. Escal UGS insisteix que l'emmagatzematge de gas natural Castor forma part de la planificació estratègica dels sectors d'electricitat i gas del ministeri d'Indústria (2008-2016) i que ha aconseguit un total de 42 autoritzacions per part de les administracions, entre les quals la declaració d'impacte ambiental favorable per part de la secretaria d'Estat de canvi climàtic (2009).

Més tous són els ajuntaments del Baix Maestrat i la Generalitat Valenciana, tot i que dimarts passat va activar el pla de risc sísmic en situació 0, la qual cosa implica mantenir la comunicació entre Bombers, subdelegació del govern i els ajuntaments. Sí que exigeixen la paralització temporal de l'activitat del magatzem de gas submarí però no apunten cap possible negligència. “Exigim que els tècnics resolguen amb celeritat i eficiència aquesta situació perquè el més important és garantir la seguretat per als nostres municipis”, ha assenyalat l'alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan.

RESERVA DE GAS

El magatzem de gas submarí Castor té una capacitat d'emmagatzematge de 1.900 metres cúbics de gas natural. Fins ara s'ha injectat als antics pous petroliers l'anomenat gas matalàs, és a dir, el gas que ha de quedar immobilitzat a l'interior del jaciment per omplir espais de difícil drenatge i fer d'aïllament entre el gas útil i l'aqüífer. No s'ha injectat encara tot el gas matalàs, que ha d'arribar a un volum de 600 milions de metres cúbics, un procés que Escal UGS preveia continuar a final de mes, però que la crisi sísmica ha aturat. Si el projecte continua endavant el magatzem tindrà 1.300 milions de metres cúbics de gas net. Quant a la capacitat de producció de la planta serà de 25 milions de metres cúbics per dia, una quarta part del consum mitjà diari de gas. No és l'únic magatzem de gas subterrani a l'Estat. N'hi ha un a Osca, Serrablo i un altre a Biscaia, Gaviota, en aquest últim cas també sota el mar. El de la costa de Vinaròs, però, és l'únic del Mediterrani. El projecte inclou una plataforma marina, un gasoducte i una planta d'operacions terrestre. En aquesta darrera planta és on es comprimeix el gas per injectar-lo a l'antic jaciment i està connectada tant a la xarxa gasista com a la plataforma marina. Aquesta darrera és sobre l'estructura geològica de l'antic jaciment petrolier d'Amposta (que es va desmantellar el 1989) i on s'han perforat tretze pous, distribuïts de manera uniforme a la part superior per facilitar les operacions d'emmagatzematge, injecció i extracció de gas. Cinc d'aquests pous s'ha previst utilitzar-los de forma exclusiva al control continu de les pressions i els moviments d'aigua i gas a l'interior del jaciment, mentre que la resta són reversibles. Pel que fa al gasoducte té una longitud de 30 quilòmetres, 22 dels quals sota el mar.

Cronologia

De pou petrolier a magatzem de gas submarí

L'antic pou petrolier situat a uns 20 quilòmetres de la costa de l'Ebre s'ha convertit en un magatzem submarí de gas.

1973

L'empresa Shell descobreix el jaciment.

1989

Després d'extreure 56 milions de barrils de petroli es tapen els pous i es desmantella la plataforma marina.

2004

Escal UGS fa els primers sondejos per convertir el jaciment de petroli en un magatzem de gas.

2008

El consell de ministres dóna a Escal UGS la concessió del projecte Castor i l'inclou en la planificació estratègica.

2012

Acaben les obres d'un projecte que ha costat 1.300 milions d'euros.

09-09-2013

Comença la cadena de sismes per la injecció de gas natural.

Més de 400 sismes en tres setmanes Mobilitzacions

L'Observatori de l'Ebre ha detectat més de 400 terratrèmols a l'entorn del magatzem de gas submarí des del passat 5 de setembre, quan la concessionària del magatzem de gas submarí va començar la injecció de gas a l'antic jaciment petrolier. Tot i que majoritàriament han estat imperceptibles per la població, n'hi ha hagut que han arribat fins a 4,2 graus a l'escala Richter i que s'han notat no només al Montsià i el Baix Maestrat sinó que també al Baix Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. No han provocat danys però mai no s'havia registrat un terratrèmol de tal intensitat a la zona. L'octubre del 2009 l'Observatori de l'Ebre va dissenyar una xarxa de sensors sísmics per monitoritzar l'activitat sísmica a l'entorn del Castor.


La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha encapçalat els darrers anys la lluita contra el magatzem de gas submarí, amb manifestacions, denúncies a la Unió Europea per incompliment de la normativa mediambiental i de participació ciutadana i múltiples recursos administratius. Ara valoren positivament que l'Estat hagi aturat temporalment el magatzem Castor i ja preparen mobilitzacions per evitar que l'empresa reprengui l'activitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona