Un massís, tres autoritats

Els Ports ha estat tancat pel risc d'incendi durant sis dies consecutius, una circumstància sense precedents, però només a la part catalana. La descoordinació amb el País Valencià i Aragó relativitza l'efectivitat de la mesura aplicada per Medi Ambient a l'àrea de la tragèdia d'Horta

El nivell 3 del pla Alfa, el procediment operatiu establert pel Departament de Medi Ambient per a la prevenció d'incendis, activa la restricció d'accés als principals massissos forestals del país en funció de paràmetres de risc com ara l'estat de la vegetació –sequedat i inflamabilitat– i la previsió meteorològica. Les condicions extremes de la setmana més calorosa de l'estiu van fer que es tanqués l'accés al massís dels Ports durant sis dies consecutius, fins que es va reobrir diumenge passat, una circumstància que no s'havia donat mai des que l'any 2003 es va incorporar el pla Alfa, gestionat per la subdirecció general d'Agents Rurals, al pla d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat). Als valors objectius i inqüestionables que van fer que l'alerta es disparés als Ports, s'hi afegia, des d'un punt de vista més subjectiu, la sensibilitat derivada de l'impacte brutal de l'incendi d'Horta de Sant Joan, en què van morir cinc bombers. «Suposem que ara no volen assumir cap tipus de risc», coincidien veïns de la zona. Les cintes dels agents rurals tallaven les pistes forestals en els límits del Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit i el senyal de prohibició de la circulació a totes les persones que no en són veïnes instava els excursionistes a recular.

El cas, però, és que en arribar al punt d'informació turística d'Arnes durant els dies de vigència de la restricció, al turista se li transmetia una alternativa, si més no, curiosa: no es podia accedir a les zones de bany de la part catalana del massís dels Ports, ni al toll del Vidre de l'Algars ni a les del riu dels Estrets, però, en canvi, sí que es podien visitar les espectaculars gorgues del mateix sector occidental del massís a la zona del Matarranya, que depenen administrativament del govern d'Aragó i que, a més a més, no estan incloses dins del parc natural, com és el cas del Parrissal de Beseit. Tampoc a la part valenciana del massís, al Maestrat, hi havia cap tipus de restricció, tot i que, òbviament, les condicions de risc eren les mateixes.

La mesura excepcional decretada per Medi Ambient només s'aplicava al parc natural, que s'estén íntegrament sota jurisdicció catalana. Però a ningú se li escapa que qualsevol negligència fora de l'àrea de tutela de la Generalitat, a la part valenciana o aragonesa de la mateixa serralada, faria inútil la severitat de les mesures previstes en el nivell 3 del pla Alfa català. «Això és típic dels territoris de perímetre; ens esforcem a coordinar-nos, però de vegades es fa difícil», reconeixia el director del Parc Natural dels Ports, Rafel Balada, mig resignat.

També admet els desajustos de la situació generada la setmana passada el director territorial de Medi Ambient mateix a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, però conclou que el criteri de la Generalitat de Catalunya «no es pot pretendre aplicar a la resta». Això sí, es compromet a aprofundir en els contactes amb les altres dues administracions. «Ja ens hem reunit amb Aragó i més recentment amb la Generalitat Valenciana per tractar conjuntament temes de prevenció d'incendis i de gestió dels boscos i hi treballarem, però no és fàcil», avisa. En canvi, sí que hi ha mecanismes de coordinació més o menys clars en les tasques d'extinció dels focs o, sense anar més lluny, una reserva de caça compartida.

Altres parcs naturals

Fonts properes al departament de Medi Ambient del govern d'Aragó admeten que una possible solució seria l'ampliació del parc natural, però, tècnicament –les comunitats autònomes tenen transferida la potestat de crear i gestionar parcs naturals– això podria derivar en la constitució d'un altre parc natural annex a la zona aragonesa del Matarranya i, per tant, susceptible de rebre, també, criteris de gestió diferents. A més, des dels municipis aragonesos, la majoria de parla catalana, no s'ha articulat seriosament aquesta reivindicació, segons argumenten les mateixes fonts del govern autonòmic per no haver de prioritzar un pas que sí que ha fet València en relació amb un altre bocí del mateix conjunt muntanyenc: la creació, ara fa tres anys, del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, que abraça unes 5.000 hectàrees.

Entitats com ara la Plataforma en Defensa de la Terra Alta han demanat recentment, arran del tràgic incendi d'Horta de Sant Joan, l'ampliació del Parc Natural dels Ports, per fer-lo més potent i «coordinat amb Aragó i el País Valencià», però aquesta última part de la reclamació, pel que sembla, no té gaire futur immediat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona