Infraestructures i serveis

La T1 fa deu anys amb els accessos pendents

El tren llançadora a Sants es farà esperar tres anys més

El creixement del nombre de passatgers i rutes obliga a buscar solucions per ampliar la capacitat de la terminal

Els agents econòmics insten a anar més enllà del Prat

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha guanyat 23 milions de passatgers en els darrers 10 anys. L’enlairament de la infraestructura coincideix amb la posada en funcionament de la T1, inaugurada tot just fa una dècada, el 16 de juny del 2009. Isidre Gavín, secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, assegura que en el seu moment la T1 “va salvar l’aeroport de Barcelona de l’asfíxia”. Des de Turisme de Barcelona, el seu president, Joan Torrella, destaca el “salt d’escala en la connectivitat de Barcelona amb el món, no només quantitativament sinó també qualitativament”, que va representar la T1, mentre que Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment del Treball, qualifica l’evolució de l’aeroport d’“història d’èxit”.

L’increment del nombre de passatgers, rutes i companyies que hi operen s’ha fet malgrat les deficiències en els accessos. La T1 va començar a funcionar sense que hi arribés el tren ni el metro, que va trigar gairebé set anys. Al tren no se l’espera fins al 2022 pel cap baix, tal com explica Gavín. “L’Estat sempre arriba a Barcelona amb molts anys de retard”, lamenta. El secretari d’Infraestructures recorda que les llançadores dels aeroports de Madrid i Barcelona “es van signar al mateix temps i la de Barajas fa temps que està acabada”. Cristian Bardají, director d’estudis d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, remarca la importància que, quan funcioni, la llançadora viatgi amb “la millor freqüència possible”. El model de llançadora des de l’estació de Sants no és el més adequat per a un aeroport del nivell de Barcelona, que ocupa la setena posició en volum de passatgers del rànquing europeu del Airports Council International, assegura Pere Suau-Sánchez, professor d’economia i empresa de la UOC expert en gestió d’aeroports. “Els grans aeroports tenen estacions intermodals que permeten connectar amb diferents tipus de transport i donen més opcions als viatgers”, explica.

Més vols transcontinentals

En els quatre primers mesos d’aquest any, el volum de passatgers ha crescut un 6,6% més que en el mateix període del 2018. És per això que Aena està invertint per mirar d’optimitzar la capacitat de l’aeroport. Ara mateix s’estan fent obres de remodelació i ampliació al dic sud de la T1 que tenen per objectiu ampliar la capacitat per a avions grans i adaptar-se a les necessitats d’aquest tipus d’aeronaus. D’aquesta manera es vol donar resposta al creixement de vols transcontinentals que ha registrat l’aeroport de Barcelona. Gavín, que és també el president del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), explica que en el darrer any van créixer un 16%. Des de la posada en marxa del CDRA, el 2005, s’ha passat de 17 destinacions intercontinentals a 45 i s’ha multiplicat per 8 el volum de passatgers directes intercontinentals. Des de la Cambra de Comerç, que forma part del comitè, Bardají valora aquesta aposta que, diu, “ha permès diversificar tràfics”.

Les dificultats per al creixement es troben majoritàriament en l’aire. Les limitacions que imposen les pistes fan que el nombre d’operacions d’aterratge i enlairament per hora siguin 78 i hi ha també les dificultats derivades de la saturació de l’espai aeri. Suau-Sánchez proposa un consens amb el territori per poder millorar l’operació de les pistes, frenada ara per les molèsties que generen als veïns de l’entorn.

Gavín reconeix que el model de gestió d’Aena “des del punt de vista de govern és clarament millorable perquè és massa centralitzat”. Tot i això, admet que pel que fa a la gestió interna de l’aeroport “mereix una nota més alta perquè s’ha sabut reaccionar en els episodis negatius, que de vegades no són responsabilitat d’Aena”. En aquest sentit valora positivament la formació i incorporació de nous controladors aeris que haurien d’ajudar a tenir un estiu més tranquil.

LES FRASES

L’Estat sempre arriba a Barcelona amb molts anys de retard i ho veiem amb la llançadora
Isidre Gavín
secretari d’infraestructures i mobilitat de la generalitat
L’aposta per les rutes intercontinentals ha permès créixer en xifra de passatgers
Cristian Bardají
director d’estudis d’infraestructures de la cambra de comerç
És necessari valorar si optem per l’ampliació de la terminal segons el projecte original
Salvador Guillermo
Secretari general adjunt de foment del treball
Per parlar de futur cal abordar la xarxa aeroportuària de Catalunya en el seu conjunt
Ignasi Sayol
president de pimec logística
Cal buscar un consens amb el territori per poder millorar l’operació de les pistes
Pere Suau-Sánchez
Professor d’economia de la uoc expert en gestió d’aeroports
La T1 ha suposat un salt d’escala en la connectivitat de Barcelona amb el món
Joan Torrella
Director de Turisme de Barcelona

La nova terminal satèl·lit permetrà créixer a partir del 2026

La construcció de la terminal satèl·lit de la T1 és el projecte que hauria de salvar la infraestructura del col·lapse en un futur recent. Aquest projecte ha de permetre incrementar el sostre màxim de passatgers fins als 70 milions i servirà per donar oxigen a la instal·lació, que està ja molt a prop dels seus límits. La nova terminal satèl·lit està pensada per acollir avions de grans dimensions com els que fan els vols transcontinentals. El projecte, llargament anunciat i ajornat, va començar a concretar-se el març passat, quan el consell d’administració d’Aena va aprovar la licitació de l’assistència tècnica per a la redacció del projecte i l’assistència d’arquitectura mentre durin les obres. Dies abans, el president d’Aena, Maurici Lucena, havia concretat la inversió del projecte xifrant-lo en 700 milions d’euros i la data d’inici de les obres, entre els anys 2021 i 2022 per tenir-ho enllestit el 2026, quan molt probablement ja s’haurà sobrepassat amb escreix l’actual sostre dels 55 milions de passatgers si es segueix amb els ritmes de creixement dels darrers anys. De fet, la data per superar aquest límit és el 2020, quan encara faltaran, segons els terminis anunciats, sis anys per a l’entrada en servei de la nova terminal.

És per això que es fa urgent trobar alternatives que permetin frenar el previsible col·lapse. El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, reconeix que el creixement pot ser “un problema” i convida Aena a parlar amb la Generalitat per abordar possibles solucions que, segons ell, passen perquè els aeroports de Girona i Reus siguin complementaris al de Barcelona. Segons Gavín, Aena comparteix el plantejament. “Aena ha fet seu el model aeroportuari que ha definit la Generalitat”, assegura el secretari d’Infraestructures, que avança que ja hi ha una reunió prevista per tractar de la qüestió. Les inversions d’Aena previstes a Girona, per a la terminal i la pista, i per a Reus són vistes amb bons ulls pel govern català, però creuen que ara el que cal és mirar com es fan les connexions en transport públic necessàries perquè el model funcioni. També serà necessari, segons paraules de Gavín, una política de taxes diferenciades que facin atractius els aeroports de Girona i Reus per a les companyies aèries. A aquest plantejament, el president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, hi suma també l’aeroport d’Alguaire, a Lleida, com a infraestructura destinada al tràfic de mercaderies. “Per parlar de futur cal abordar la xarxa aeroportuària de Catalunya en el seu conjunt”, manté, i remarca la necessitat de dotar la infraestructura lleidatana d’una bona accessibilitat perquè pugui ser una bona opció per al tràfic de mercaderies, un sector també en creixement. L’any passat, a l’aeroport de Barcelona van créixer un 10,8% les tones de mercaderies transportades i en els primers quatre mesos d’aquest any l’increment ja suma un 7,1% més que l’acumulat en el mateix període de l’any passat.

En la mateixa línia, el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, considera necessari valorar si té sentit optar per l’ampliació de la terminal segons el projecte original, amb la terminal satèl·lit, o bé si s’articula la connexió amb els aeroports de Girona i Reus amb tren d’alta velocitat per guanyar en eficiència i cohesió territorial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Medi Ambient

Els Aiguamolls, un festival de les aus

Castelló d’Empúries
MEDI AMBIENT

Implicats amb el medi ambient

barcelona

Crescuda del final de l’Ebre amb finalitat ambiental

SOS Costa Brava tem que el PDU no sigui restrictiu

girona

Girona deixa per al 2020 el projecte del parc Mas Masó i el del castell de Montjuïc

girona
Centenari del tren a Ribes de Freser

Centenari del tren a Ribes de Freser

RIBES DE FRESER

Cinc municipis volen ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç

Terrassa

Crida multitudinària a passar a l’acció per salvar el planeta

MADRID

Nova fase d’instal·lació de llums led als carrers d’Olot

OLOT