Londres redueix un 16% les emissions de CO2
El peatge verd funciona des del 2003 i també ha reduït els col·lapses en un 30%
Aquest any s’hi ha introduït una zona d’emissions ultrabaixes
La taxa d’embús, el peatge verd introduït el 2003 per limitar l’accés de vehicles contaminants al centre de Londres, ha permès reduir les emissions de CO2 en un 16%, la presència de vehicles en un 15% i les retencions de trànsit en un 30%. En total, el trànsit al centre de la ciutat s’ha reduït una quarta part. Ocupa una àrea de 21 km², en comparació amb els 95 km² que ocuparà la futura zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona, que entrarà en funcionament l’1 de gener.
Des de maig, es va afegir una zona d’emissions ultrabaixes, que afecta, en termes generals, els cotxes dièsel de més de 4 anys i els de benzina de més de 13, així com els vehicles i motos que no compleixen uns estàndards d’emissions estrictes. No se’n lliuren ni les ambulàncies ni els cotxes de policia. Només els tradicionals taxis negres, tot i que són els més contaminants.
Els vehicles han de pagar 26,3 euros si entren a la zona d’emissions ultrabaixes de set del matí a sis de la tarda, i 12,6 euros si ho fan la resta de la jornada. Els camions han d’abonar 110 euros. La mesura afecta més de 40.000 vehicles. Els controls són automàtics a través de milers de càmeres instal·lades en els límits, que detecten la matrícula del vehicle i si ha de pagar. Les multes són de 160 euros. Aquest peatge s’ampliarà a 80 km² (pràcticament tot Londres) a partir del 2021. Amb aquestes mesures, esperen reduir les emissions de diòxid de carboni en un 45%.
Una de les raons per les quals ha funcionat aquest peatge verd és que els diners recaptats s’han reinvertit a millorar el transport públic. De fet, el primer dia que es va introduir la taxa es van afegir 300 autobusos a les línies de Londres. Un any després, el 2004, ja havien entrat 29.000 passatgers més al centre de la ciutat amb transport públic. I entre el 2002 i el 2014, el nombre de cotxes privats que van entrar a la ciutat es va reduir un 39%.
Cap al cotxe elèctric
No obstant això, durant els últims anys ha augmentat en un 29% la presència de taxis i de vehicles de transport amb conductor (VTC). Fins al maig podien entrar gratis a la zona verda, però des de la implantació de la zona d’emissions ultrabaixes els VTC també han de pagar.
L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, que té asma severa, està intentant promoure els cotxes elèctrics. De moment només representen l’1% de tots els vehicles al Regne Unit. A Londres només n’hi ha 12.000. L’objectiu és arribar al milió de cotxes elèctrics l’any que ve i que representin el 60% del total d’aquí al 2030. També ha incrementat la instal·lació de punts de recàrrega. Ja n’ha instal·lat 1.500 per tota la ciutat.
LES XIFRES
Milà, pionera a Itàlia
alba sideraA diferència de les seves predecessores –Singapur, Estocolm i Londres–, Milà va posar en marxa el primer peatge urbà centrant-se no a descongestionar els embussos, sinó a abaixar els nivells de contaminació. Era el 2008, i es va batejar amb el nom d’Ecopass. Amb alguns canvis, des del gener del 2012 es diu Àrea C. Ocupa 8,2 km² i comprèn el nucli antic. Els vehicles més contaminants no hi poden entrar; els altres han de pagar de 2 a 5 euros al dia per accedir-hi, segons si són residents o no. Funciona de dilluns a divendres, del matí al vespre, i l’accés és de franc per als cotxes híbrids i elèctrics i per a les motos. Els experts consideren insuficient l’Àrea C: hauria de ser més extensa, ha fet augmentar el nombre de motos (en un 21%) i ha desviat el trànsit a altres zones de la ciutat. Milà és una de ciutats més contaminades d’Itàlia i d’Europa: el 2018 va superar 135 dies els límits de partícules d’ozó.
