Salt fa un pas més cap a la municipalització de l’aigua
El consistori s’uneix a l’associació catalana de municipis i entitats per a la gestió pública d’aquest servei
Hi van votar a favor ERC, IpS-CUP, CiU, el PSC, els regidors no adscrits del PDeCAT i Canviem Salt
El ple de Salt va aprovar dilluns l’adhesió de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). Aquesta acció va prosperar amb els vots a favor de l’equip de govern (ERC i IpS-CUP), així com de CiU, el PSC, els tres regidors no adscrits del PDeCAT i Canviem Salt. Es van abstenir, per la seva banda, els dos edils de PxC i el representant de Ciutadans. A l’encapçalament de la proposta que es va debatre s’hi recollia que “l’aigua és un element indispensable per a la vida, la societat i els ecosistemes” i que s’ha de gestionar “sota criteris d’interès general i com un bé comú”. Es recordava, alhora, que l’any 2010 les Nacions Unides van reconèixer l’accés a l’aigua potable com un dret humà bàsic.
El regidor d’Entorn Urbà, Àlex Barceló (ERC), va exposar que l’AMAP es va constituir el 31 de gener del 2018, impulsada pels consistoris de Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals informar, assessorar i donar suport a les localitats i organismes del país que vulguin encaminar-se cap a una gestió pública de l’aigua, oferint la millor qualitat del servei al menor preu. Prèviament a Salt, Girona i Sarrià de Ter també van seguir aquests passos i es van adherir a l’AMAP. I és que, des dels ajuntaments d’aquests tres municipis s’està treballant cap a un model públic al 100% del servei de l’aigua a partir del 2020, quan finalitza la concessió actual (s’acaba el 31 de desembre de l’any vinent).
Un model “probable”
Des del 1992, Agissa s’encarrega de la gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià. És una societat mixta, en què la participació del soci privat (Girona SA) és del 80%, i els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià –que constitueixen la representació pública– participen en un 20% global del capital social –un 14% Girona, un 4% Salt i un 2% Sarrià–. El setembre del 2017, però, hi va haver un canvi important. El jutjat d’instrucció número 2 de la capital gironina va donar la gestió d’Agissa als tres consistoris i va apartar cautelarment Girona SA, investigada per presumptes irregularitats. Barceló va dir que, des d’aleshores, els ajuntaments han anat adquirint més coneixements, entre altres sobre la realitat en què es troba l’empresa. Hi va afegir que, una vegada s’acabi la concessió actual, “una de les vies possibles, i en cert grau probable”, és la municipalització de la gestió del servei. Creu que l’adhesió a l’AMAP els servirà per determinar quin model és el millor per a Salt i per prendre la decisió amb bon criteri, ja que es tindrà més informació de quins són els pros i els contres de la gestió directa del servei.
