El degoteig de candidats d'última hora a l'MTC dilueix la pressió sobre Ascó

Nou municipis ja han demanat el cementiri nuclear, però Indústria espera una dotzena de peticions

Zarra és el segon municipi dels Països Catalans, després d'Ascó, que es postula com a candidat a rebre els residus nuclears de tot l'Estat. En un ple ordinari celebrat dijous a la nit, però amb una moció urgent, l'alcalde va aconseguir l'aprovació de la candidatura. Zarra és un municipi d'uns 500 habitants, proper a la central de Cofrents malgrat que fora de la seua àrea d'influència i, per tant, aliè als beneficis econòmics de la nuclear. En aquest sentit, el Ministeri d'Indústria va explicar ahir que les bases de la convocatòria donen les mateixes opcions als municipis de les zones nuclears, com Ascó o Yebra, que als que no pertanyen a les àrees d'influència de les centrals. Així, Indústria va recordar que la prioritat fonamental per designar la seu de l'MTC és la seguretat i que els candidats gaudeixin d'un consens territorial prou ampli.

En aquesta línia, el cas més peculiar potser és el de Santervás de Campos, un poble de 137 habitants de Valladolid que ahir al matí va aprovar la seua candidatura en un ple molt tens. Sense experiència nuclear, Santervás té el suport del govern de Castella i Lleó. A canvi d'acceptar la instal·lació del cementiri de residus d'alta radioactivitat, el govern autonòmic del PP exigeix al govern de l'Estat una pròrroga per a la central de Garoña, a Burgos, que l'executiu espanyol va decidir tancar-la el 2013. Siga com siga, la realitat és que el degoteig de candidats d'última hora servirà a Indústria per diluir la polèmica territorial i rebaixar la pressió que hi havia sobre Yebra i Ascó. En aquest sentit, l'últim candidat confirmat va ser el municipi extremeny d'Albalà, amb el vot contrari de l'alcalde independent i de dos regidors del PP. Així, la candidatura es va aprovar amb el vot dels altres quatre regidors independents. L'alcalde d'Albalà, uns 50 quilòmetres al sud de Càceres, ha dit que pensa dimitir perquè «la salut de la població» és abans que els beneficis econòmics del cementiri.

Ascó reserva 30 hectàrees al costat de la central

g.m. / acn

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç encara no sabia ahir quants municipis aspiren a rebre el magatzem de residus nuclears. El novè candidat, Albalà, es va conèixer a la tarda, però els càlculs que ha fet Indústria eleven el nombre de possibles emplaçaments a la dotzena. Fins la setmana que ve no serà possible conèixer exactament el nom de tots els candidats, ja que és possible que algun dels municipis més menuts haja passat desapercebut. A més, no tots els candidats han presentat la documentació directament al Ministeri, perquè també es podia fer a les delegacions i a les subdelegacions del govern de l'Estat a les províncies.

D'altra banda, Indústria va confirmar a aquest diari que les candidatures han d'incloure una reserva dels terrenys per poder construir-hi l'MTC. Així, els ajuntaments han de localitzar-los sobre un plànol, concretar la seua extensió, la qualificació urbanística del sòl, els titulars dels terrenys i la seua disponibilitat. En aquest sentit, Ascó ja té reservades unes 30 hectàrees d'una antiga finca agrícola, situada entre el polígon nuclear i l'eix de l'Ebre (C-12). La compra per part de l'Ajuntament es va iniciar a final del mandat anterior, però va tancar-se durant el de l'actual alcalde, Rafael Vidal, que ha destacat la bona situació dels terrenys.

Carta a l'alcalde de la Palma

EL PUNT

Un grup de veïns de la Palma d'Ebre ha proposat enviar per correu electrònic a l'alcalde, el convergent Gil Martí, una carta per retreure-li que, amb motiu de l'assemblea de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), prengués posició a favor de la candidatura d'Ascó. «M'adreço a vostè per tal d'expressar la meua queixa sobre el fet que, en nom de tot el poble, s'hagi definit clarament a favor de la instal·lació a la nostra comarca d'un magatzem de residus nuclears», diu la carta, que demana al batlle que, quan hagi de tornar a parlar en nom del poble, faci abans una consulta popular «per saber què opinen els veïns, molts dels quals estan radicalment en contra d'aquest magatzem nuclear». «Podria agafar exemple de l'alcaldessa de Vinebre», s'hi afegeix.

Unes 20.000 adhesions al Facebook

D'altra banda, un grup de la xarxa social Facebook creat per un veí de Tivissa contrari a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó, tenia ahir gairebé 17.000 adherits, mentre que un altre grup del Facebook que fa extensiu el rebuig a l'àrea de Vandellòs, i impulsat per l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, acumulava més de 3.450 suports.

El «no» de les Corts de Castella-la Manxa

AGÈNCIES

El president de Castella-la Manxa, el socialista José María Barreda, demanarà dilluns a les Corts de la comunitat autònoma l'aprovació d'una resolució conjunta en contra de la instal·lació de l'MTC a la regió, seguint el camí marcat per la resolució acordada pels tres partits que integren el govern català en relació amb la candidatura d'Ascó. Per la seva banda, davant les pressions dels dos governs autonòmics socialistes, la vicepresidenta estatal, María Teresa Fernández de la Vega, va apel·lar ahir a la «serenitat intel·lectual» i va assegurar que el Ministeri d'Indústria prendrà una decisió «amb rigor», tenint en compte les raons de seguretat i el nivell de consens.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona