L’hotel Jecsalis de Sant Feliu tindrà pisos per a gent gran
El projecte Walden XXI, sota el paraigua de la cooperativa Sostre Cívic, reconvertirà els 3.000 m² de l’establiment en una trentena d’habitatges de lloguer vitalici
Oferirà serveis complementaris
El segon projecte a les comarques gironines de cohabitatge, pisos promoguts directament pels socis d’una cooperativa en règim de lloguer inferior als preus de mercat, tira endavant a Sant Feliu de Guíxols centrat a cobrir les necessitats de gent gran. Es tracta de Walden XXI, que s’havia accelerat en els darrers mesos amb l’inici de les reunions i converses per trobar els inquilins, a més d’una modificació de la normativa urbanística municipal perquè les finques hoteleres poguessin esprémer al màxim l’edificabilitat, encara que es destinessin a habitatges amb interès social, i no només a usos turístics.
En espera de tancar l’adquisició de l’immoble i que l’aprovació del nou marc urbanístic fos ferm –ara ja només queda el vistiplau final d’Urbanisme de Girona–, el grup promotor no volia fer públic l’emplaçament, però en les darreres setmanes ja ha revelat que tenen un acord per adquirir l’hotel Jecsalis. L’establiment, tancat des del 2016, ofereix 3.000 m² de sostre construït amb cabuda per a una trentena d’habitatges, d’entre 50 i 72 metres quadrats, per a parelles o bé per a sèniors que vulguin viure sols, però en convivència amb la resta de la comunitat.
Espais i serveis comuns
Un dels impulsors del projecte és l’editor Josep Maria Ricart, que s’ha encarregat en paral·lel d’anar fent créixer el futur grup d’inquilins, i destaca que el grup inicial, de disset persones, ja supera la trentena, amb 24 de les unitats residencials compromeses. La xifra també garanteix el finançament necessari per fer viable l’inici dels treballs, la tercera pota del projecte. I en el darrer mes han obert un concurs d’idees arquitectòniques per a la reforma d’espais.
Avui acaba el termini per a la presentació de projectes, i Ricart compta que hauran de triar “entre sis o set propostes d’estudis d’arquitectura i professionals”. La intenció és aprofitar l’estructura i bona part de les façanes, tot i que amb retocs. Però el resultat dependrà de la solució que el grup triï, després de sospesar dissenys i pressupostos, i amb les aportacions que debati el conjunt del grup, amb l’assessorament afegit de tècnics de Sostre Cívic.
Ricart explica que aquest procés serà important, perquè, a més de distribuir els habitatges, repartiran la resta d’espais disponibles. A més del menjador i zones comunes d’estada i per a activitats, preveuen disposar d’una reserva d’habitacions polivalents, que es podrien destinar tant a l’acolliment de visites de familiars i amics dels residents com per al seu ús mèdic, en cas de malaltia, situacions de dependència o per a tractaments o teràpies.
Costos estimats
Ricart no valora encara l’import total de l’operació –en què influirà el disseny de les reformes, que encara podrien allargar-se dos o tres anys, comptant els tràmits–, però sí que avançava les xifres per residir-hi, amb una quota fixa d’entre 35.000 i 45.000 euros retornables de dipòsit i una mensualitat que cobreixi uns 800 euros del préstec i entre 400 i 500 per als serveis comuns –incloent-hi consums, tributs i un àpat al dia, a banda de la cobertura en casos de dependència–. La cooperativa defensa que el cost és força inferior al d’una residència convencional, amb l’avantatge de conèixer els veïns. El pròxim cap de setmana, el grup iniciarà els tallers de formació i coneixença, en què també debatran la governança del projecte.
LES XIFRES
Envelliment cooperatiu
Emili AgullóEn una societat cada cop més individualista, centrada en l’instant, amb uns pressupostos públics que tampoc aspiren a gaire més que gestionar el dia a dia líquid i amb les perspectives d’envelliment a l’alça, les places concertades de geriàtric cotitzen cares. Per això, un grup de gent gran –i alguns que encara no s’han jubilat– se les està empescant per aixecar a Sant Feliu de Guíxols un complex de pisos pensant en les seves necessitats: viure el dia a dia, fins i tot en parella, però amb la previsió que si un dia es queden sols, o no es poden valer per ells mateixos, el projecte els cuidarà. És un model cooperatiu en què l’aportació econòmica del conjunt ha de garantir el benestar i la cura de tothom. Però no només això, també la companyia.
