“La posidònia oxigena cinc vegades més que l’Amazònia”

Fa molts anys que la posidònia és una planta protegida, però el públic en general, la societat, és molt desconeixedora dels seus beneficis i la importància que representa a la Mediterrània.

Ningú dubta que la selva amazònica és vital per oxigenar el nostre planeta, però la gent no sap que la posidònia, que és endèmica del mar Mediterrani, oxigena cinc vegades més que la selva amazònica.

Entre d’altres. I això, evidentment, no ajuda a protegir-la. Tenim molts i molt bons estudis científics, però si no hi ha una tasca pedagògica, una difusió, que arribi a tothom, és molt difícil que la gent, que la societat en general, en prengui consciència. Pensi que sempre la que empeny és la societat.

Temps enrere, ja sigui l’Estat o la mateixa Generalitat van fer unes lleis que protegien la posidònia. Estem parlant de la dècada dels anys noranta del segle passat. Però on és el problema? Que no es van posar, ni s’hi posen, recursos per fer complir aquestes normatives. Tampoc vull carregar contra la nàutica d’esbarjo, perquè els fons no estan senyalitzats. Aquest, de fet, és el problema del mar en general, que no hi ha vigilància ni mitjans. Pensi que els camps de boies ecològiques tenen un impacte sobre el fons marí d’un centímetre quadrat, pràcticament nul, i eviten que els que tenen embarcacions recreatives tirin l’ancora, que és un dels actors principals que malmeten els alguers.

Sí, exacte. Volem mapar els fons que tenim per, posteriorment, incorporar-ho a una aplicació. De fet, aquesta ja existeix; em refereixo a la que hi ha les Illes Balears, als quals pensem que se’ls podria proposar perfectament. De tota manera, ens calen recursos per fer el mapatge. I aquí, penso, cal una intervenció decidida de les administracions per passar a l’acció.