La Generalitat, corporació fiscal

El govern va donar llum verd la setmana passada al que ha anomenat nou model de política fiscal corporativa de la Generalitat i el seu sector públic, una eina dissenyada per la Secretaria d’Hisenda que culmina el pla perquè tots els ens públics de l’administració catalana actuïn com un sol cos en el cicle integral de pagament dels impostos a què han de fer front, bàsicament els estatals. El nou programa és de fet una evolució del que en el seu dia es va batejar com a tramitadora, un projecte aprovat l’abril del 2017 per recollir i pagar conjuntament a l’agència estatal d’Hisenda, a través de l’Agència Tributària de Catalunya, tots els tributs estatals que han d’abonar els ens de la Generalitat, pensat per guanyar en eficiència i economies d’escala, però que el govern espanyol va anul·lar durant l’aplicació del 155 abans que s’arribés a implementar, en una decisió política davant del temor que esdevingués una de les anomenades estructures d’estat que ajudés a dur a terme la fins llavors pregonada desconnexió fiscal.

El consell executiu va recuperar formalment la tramitadora l’1 d’agost del 2019, però ja va avisar que impulsaria un projecte més integral i ambiciós per estalviar més costos, amb la internalització d’alguns serveis de tramitació i assessorament, i unificar criteris fiscals, que ha desembocat en l’actual model corporatiu, que de fet manté els mateixos objectius de fons: establir un protocol d’actuació homogeni, integrat i coordinat en matèria fiscal per a totes les entitats del sector públic català i establir els mecanismes necessaris d’assistència i suport tributari, ara en tots els estadis del cicle fiscal, des de la preparació prèvia a possibles conflictes posteriors.

En aquest darrer any, ja s’han implantat algunes mesures com la formació i capacitació en fiscalitat i el servei d’assessorament, però s’està a l’espera encara que es creï una unitat específica de política fiscal corporativa que acabi de desenvolupar el projecte. Així, la tramitació unificada dels impostos estatals, segons fonts consultades del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, començarà a produir-se tan bon punt s’hagi implantat el també nou sistema de monitoratge i supervisió dissenyat ara, que resulta “molt més detallat i intens” que el previst fins ara. El model aprovat la setmana passada introdueix també un nou criteri de governança fiscal que inclou, per exemple, un codi de bones pràctiques tributàries. A més, preveu la compra centralitzada dels productes tecnològics necessaris, i es creu que alhora millorarà la transparència en matèria fiscal i en el foment del compliment cooperatiu.

El mateix acord de govern defineix els ens i organismes que quedaran dins l’abast del nou model, que són els 13 departaments i les 192 entitats del sector públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, participades majoritàriament per la Generalitat. Vista la complexitat de coordinar tants actors, s’ha previst una implantació “gradual i progressiva” del model, en què s’han diferenciat tres etapes: una a curt termini, que preveu la creació i introducció dels principis i òrgans que, en un segon estadi, permetran tirar-lo endavant sobretot entre l’any vinent i el 2022, els anys de desenvolupament i consolidació. Després, a llarg termini, se seguirà avaluant el model per detectar les millores que s’hi poden introduir. Des del departament es defensa que la política fiscal corporativa va en la línia de les tendències actuals de les grans corporacions públiques i privades d’arreu del món en matèria de govern corporatiu i pràctiques tributàries, ja que permet millorar l’eficàcia i eficiència en la gestió, proporcionar major seguretat jurídica als ens i reduir el risc fiscal.