Medi ambient

FRANC COMINO

IMPULSOR DE L'ESPAI ZERO D'OLOT

“Hem demostrat que el canvi de model energètic és possible”

Les famílies i les empreses poden reduir el consum d’energia entre un seixanta i un vuitanta per cent
A Catalunya, si no fem un canvi dràstic, acabarem comprant energia a Aragó

L’Associació europea Eurosolar, pionera en energies renovables arreu d’Europa, acaba d’atorgar l’European Solar Prize al càmping La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador. Competint amb més d’un centenar de projectes més, el jurat ha distingit un projecte en què, entre d’altres coses, el turista es fa partícip de l’estalvi energètic. En aquesta proposta hi ha participat l’empresa garrotxina Wattia Innova que també va rebre aquest reconeixement el 2014, quan se li va premiar el projecte Espaizero, el primer centre estatal cent per cent autosuficient energèticament. Al capdavant d’aquests projectes hi ha Franc Comino.

Per què és important aquest premi?
La importància d’aquest premi arrela en el projecte d’EspaiZero, que vam crear perquè internament hi havia la necessitat de divulgació. El gran què i el gran repte que tenim com a humanitat és canviar hàbits, canviar la cultura de com utilitzem l’energia i intentar anar a buscar el producte de proximitat per mirar d’abaixar la petjada de CO2.
En això és important el relat.
Necessitem eines que ens permetin crear relat i fer entendre a la societat que ve un canvi imminent i que aquest canvi imminent l’hem de començar a treballar, perquè les coses treballades com a reacció són molt diferents que quan les treballem amb antelació. Llavors aquest repte de reacció amb antelació és per mi el gran què, com fem que la gent s’adoni que el canvi és possible.
D’aquí neix EspaiZero?
Més enllà de ser un laboratori on els nostres enginyers poden experimentar i testar sistemes a casa nostra, es va crear per ser un centre on rebéssim gent, on poguéssim donar a conèixer que el nou canvi de model energètic és possible. I parlar d’energia, que és un concepte difícil que la gent capti, i que entengui el que vol dir no malgastar energia.
És com un aparador, doncs?
Sí, un aparador on anem a vendre eficiència, canvis de model energètic. D’EspaiZero surt primerament una màquina, una locomotora; la locomotora energètica de la Garrotxa. En Joan Vila, vicepresident de Pimec i CEO de LC Paper, va venir a visitar EspaiZero fa cinc anys i va marcar-se com a objectiu també a la seva empresa paperera que la petjada ecològica, les emissions de CO2, fos zero. D’aquí surt el primer èxit, poder crear una locomotora energètica de la Garrotxa que ens permetés sumar altres empreses que tenen com a objectiu zero emissions de CO2. I s’hi va sumar Sigma, una entitat del Consell Comarcal de la Garrotxa; s’hi va sumar Bassols Energia, també clau en la trajectòria amb Wattia, i Webatt i l’Ajuntament d’Olot. Vam fer que empreses de la Garrotxa vinguessin a EspaiZero i que els agradés aquesta filosofia: anem a implementar autoconsum, mesures per poder fer que el nostre producte sigui més eficient.
Han rebut moltes visites.
L’alcalde d’Olot de llavors, en Mia Corominas, crec que un any va visitar l’EspaiZero unes divuit vegades; van venir també de Greenpeace un parell de cops, de diferents càtedres de la Unesco, polítics que venien a veure què havíem fet, i els propietaris de La Ballena Alegre, entre d’altres. D’aquí també va sortir el primer granet de sorra per poder aconseguir el que avui és la Xarxa Espavilada d’Olot.
La Xarxa Espavilada d’Olot?
Gràcies a l’alcalde i a tot l’equip municipal, que van dir que la nova plaça del Mercat seria al més eficient possible, es va animar la cosa fins a tenir avui set edificis al centre d’Olot amb un projecte pioner, perquè no només fem anar una sola energia renovable, sinó que en combinem ja quatre: biomassa, fotovoltaica, geotèrmica i aerotèrmica.
I La Ballena Alegre i els premis Eurosolar.
Va sorgir la màgia, els va agradar el concepte d’integrar diverses fonts d’energies renovables, el concepte que el càmping fos també un tema pedagògic per als mateixos turistes, i no només parlar d’uns conceptes d’enginyeria, que està molt bé; també que el projecte en el qual treballes tingui un component pedagògic de cultura energètica important, que es transmeti als mateixos turistes que venen. I aquí és on ha sortit el premi a Europa. S’ha premiat el fet que el turisme aposti en les seves vacances per un model sostenible. Hi havia més de cent candidatures en els premis d’Eurosolar, que jo diria que són els més reconeguts en l’àmbit europeu quant a implementació de projectes amb energies renovables. Vam conèixer els premis perquè el 2014 es va donar el premi Eurosolar en l’àmbit espanyol pel projecte EspaiZero a l’empresa Wattia. El jurat són professors, doctorands amb una carrera en el món de les renovables. Més enllà de la fotovoltaica...
Però aquest model energètic és factible a les cases particulars?
El meu repte era que tothom pogués tenir un model semblant a EspaiZero a casa seva; per mi el repte és poder replicar això perquè tothom es pugui sumar a aquest model energètic. Evidentment, no puc pretendre que tothom aconsegueixi reduir a zero el consum a casa seva perquè reduir-lo zero, poder arribar a dir soc cent per cent autosuficient, és molt costós per la tecnologia, pel que has d’implementar en cada projecte, però, en canvi, sí que pots dir a les famílies i les empreses que poden reduir el consum un 60 o 80 per cent. Això sí que es pot fer.
Com es pot reduir tant?
Doncs si pot posar plaques fotovoltaiques als seus projectes, a casa seva o a les pimes... Aprofitant l’energia solar per produir electricitat podem aconseguir reduir el nostre consum energètic fins a un 30 per cent directament. Si a més d’autoconsum fotovoltaic, aconsegueixes acumulació, és a dir, si durant el dia tens sol i no arribes a consumir tot el que t’han proporcionat de manera gratuïta les plaques fotovoltaiques, llavors es bolca aquesta energia cap a les bateries.
L’acumulació és clau.
Clau, perquè quan no tenim ni sol ni vent, que és el que ens proporciona energia, en aquest cas renovable, recorrem a les bateries. Perquè el nou model energètic no tindrà cap sentit si no tenim capacitat per emmagatzemar energia.
Sovint es retreu, però, que tot aquest procés està molt bé però és car. No és barat implementar aquestes energies en una casa.
D’aquí ve que s’estiguin buscant sistemes per poder finançar això i per poder fer que això sigui una realitat. Arran de visites de polítics i altres a EspaiZero, va sorgir un grup de treball per poder replicar el model property assessed clean energy (PACE) a Olot. Així, a la Garrotxa hem començat a treballar a través del projecte Europace i del programa que s’ha creat a la Garrotxa, Hola Domus, per poder replicar-ho a Salt, a Girona i a Barcelona. Hola Domus precisament és per a això, per poder fer que la gent pugui implementar aquestes energies a casa seva, que tenen un cost i un retorn que pot anar d’entre els deu i els catorze anys; que aquest retorn pugui tenir un finançament a llarg termini, per exemple entre 15 i 20 anys. De manera que mentre estàs pagant, amb aquesta inversió t’autopaguis el finançament.
De quants diners es tracta?
Muntar unes plaques a casa d’uns 120 metres pot costar entre 4.000 i 5.000 euros. Després muntar una bateria, 5.000 euros més. Sí, són 10.000 o 12.000 euros, però, per exemple, la gent es pregunta: quant val reformar la cuina? I la gent es pregunta: reformar aquella cuina quin retorn de la inversió té? Si féssim els números, segurament hi hauria qui aquest retorn no el veuria. Nosaltres a Webatt, que és l’empresa que hem creat conjuntament amb Bassols Energia, treballem perquè la gent que diu que el que hi ha a EspaiZero ho voldria tenir a casa seva –amb sistemes de control que permeten tirar amb sol o vent...– ho pugui muntar a casa seva amb finançament si convé. Per què no? Ens trobem que les cases, avui, són com un temple, ens ha passat en multitud de casos que la gent ens diu que no han pogut anar de vacances, que estan preocupats amb el que passa, que volen col·laborar a mitigar el canvi climàtic... Doncs què millor que agafar aquest estalvi que hem fet aquest any i aquesta consciència i invertir a casa nostra per posar-hi plaques. I ara hi ha famílies que han posat plaques fa sis mesos i ara van per posar la bateria. Perquè amb les plaques han arribat a un 30% d’estalvi d’energia... Tenim un munt de factures de famílies que passen de 150 euros al mes a 30.
Tot plegat suposa un canvi de paradigma. De passar d’un sistema com l’actual, en què un fabrica l’energia per a molts, a un sistema en què siguin molts els que la fabriquen?
Exactament això. Passar de grans plantes de producció, que a més són de nuclear i carbó, a petites plantes de producció més locals. O sigui, canviar d’un sistema centralitzat a un sistema descentralitzat i petit. El secret, consumir a prop d’on es genera i al revés, generar a prop d’on es consumeix. Per què? Per evitar grans cablejats i infraestructures de transport de l’energia i posar petits cablejats de transport i amb acumulació. Això són polítiques energètiques europees. Model outside versus model inside.
Aquestes polítiques europees les veu viables per a les pimes o els particulars?
Sí, la UE s’està obrint. El focus clau del nou paquet energètic europeu és fer que el consumidor sigui el centre del nou model energètic. S’estan obrint moltíssim per fer que el ciutadà, en lloc de ser passiu, sigui actiu, que pugui participar en el sistema. Sense cap dubte això implica que el ciutadà i les pimes puguin participar del nou model.
I com hi accedeix una pime aquí?
De moment, quant a la regulació del mercat, de com es transfereix energia, estan fent consultes als ciutadans. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert ara una consulta per parlar de comunitats energètiques. Volen saber l’opinió de les empreses, de les organitzacions... Igual que s’ha obert la consulta de l’autoconsum, de l’emmagatzematge. Si vol, el ciutadà, la pime, pot donar la seva opinió i consultar aquests models que es volen obrir en un futur immediat. Però més enllà d’això, el que s’impulsa és que si la gent a casa seva o a la seva pime comença a muntar fotovoltaica i emmagatzematge, en breu, en cosa de dos, tres o quatre anys, s’hagi obert al mercat perquè la gent, més enllà d’estalviar energia, amb el seu projecte pugui participar en el mercat prestant serveis als distribuïdors d’energia o a l’operador, Red Eléctrica. Això no és una cosa que quedi lluny. El mercat s’està obrint a tot el món. A Austràlia, a Alemanya, famílies que tenen un excés d’energia acumulada en cedeixen una part i se’ls pot arribar a remunerar fins a 30 euros al mes. Això és fer participar la ciutadania en el nou model energètic. I això no es farà si no hi ha gent primer que hagi muntat sistemes d’aquests. Tot té uns passos, i el que és clar és que de moment hem d’anar a muntar això de manera local.
A Catalunya, com està la situació de renovables?
Tenim un problema perquè està molt bé que fem partícip el ciutadà a casa seva d’aquest model, però no viurem només del fet que el ciutadà i les pimes puguin ser el màxim d’autosuficients. Les ciutats són bastant dependents d’energia i, per tant, no en farem prou de posar plaques a les teulades dels pisos o pèrgoles fotovoltaiques allà on puguem; necessitarem tenir llocs extraurbans per poder posar-hi parcs eòlics i parcs fotovoltaics combinats, de manera local. El model inside no és posar grans parcs a l’altra punta de Catalunya i distribuir energia, sinó que Catalunya ha de tenir la capacitat de poder muntar petits parcs, a diferents llocs i regions, i poder injectar aquesta energia. Ara tenim un problema perquè s’estan tombant bastants parcs fotovoltaics per un conflicte amb l’agricultura. Hi ha tot un tema de política d’agricultura, però jo crec que no s’està donant el relat que toca, falta molta pedagogia i cultura. En altres països, el vi que s’ha produït amb energia eòlica o fotovoltaica és premiat i la gent el compra perquè és un vi ecològic, i aquí estem prohibint muntar parcs fotovoltaics o parcs eòlics en llocs on els números surten i té tot el sentit del món. Per tant, si no hi ha un canvi radical i dràstic quant a política energètica a Catalunya, estem molt endarrerits amb tot el que s’està fent arreu d’Espanya.
Molt endarrerits?
Sí, a la resta de l’Estat s’està pressionant molt fort. Ens trobarem que si no fem un canvi dràstic quant a política energètica i no invertim diners en cultura energètica, pedagogia i relat, ens trobarem que, d’aquí a quatre anys, acabarem comprant energia a Aragó. Seguríssim, perquè allà s’està fent molta feina i aquí no.

Passió per l’eficiència

Quan fa vint anys va dissenyar la seva casa a Olot amb un revolucionari sistema domòtic per aconseguir un estalvi energètic del 30% ja apuntava quina seria la seva gran passió: l’eficiència energètica que ha anat lligada a l’automatització residencial. Ha fundat empreses com Igetech Innova SL, reconeguda en l’àmbit estatal en el món de l’automatització d’edificis; Wattia Innova SL, amb la qual va donar a conèixer el projecte EspaiZero, o Webatt Energia. Empreses que, segons destaca ell mateix, estan formades per un gran equip humà. “Ser visionari i disruptor no és gens fàcil i només amb uns companys de feina que confiïn en tu i siguin apassionats de la seva feina es pot aconseguir tirar endavant empreses innovadores.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia