Medi ambient

opinió

L’amenaça d’un projecte faraònic

Com a país no hem fet els deures quant al consum d’energia amb renovables

Fa mesos que l’amenaça del macroparc eòlic marí de l’Empordà ha despertat una àmplia protesta i rebuig al nostre territori i, sobretot, ha unit sectors tan diversos com ara l’ecologista i el de l’empresariat turístic, i també els estaments municipals, els responsables dels espais naturals i diferents associacions com per exemple el nostre Club Nàutic Estartit. 

És en comarques com les nostres on es fa més patent l’impacte econòmic del turisme i el seu paper com a estructurador del territori. I aquest sector està avui amenaçat per aquest macroprojecte. No és d’estranyar, doncs, l’àmplia resposta de rebuig, que es canalitza a través de la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí (stopmacroparceolicmari.org). 

Des del 1976, l’Organització Mundial del Turisme (OMT), organisme vinculat a les Nacions Unides, considera que el desenvolupament adequat del turisme es basa a donar un ús òptim als recursos mediambientals, mantenint els processos ecològics essencials, ajudant a conservar la biodiversitat i els recursos naturals.

El macroprojecte eòlic marí de la multinacional Sener atempta directament contra aquest principi de desenvolupament turístic sostenible.

El canvi a una economia sostenible mitjançant les energies renovables, l’eficiència energètica i el desenvolupament sostenible es basa, de moment, en el que fixa la llei 16/2017 del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya i el Pacte Nacional per la Transició Energètica (PNTE). Concretament, la llei catalana pretén assolir el 27% del consum d’energia final amb renovables l’any 2030. Actualment, amb prou feines arriba al 20% (19,8%). És evident que com a país no hem fet els deures en aquesta matèria. Ara bé, la manera d’arribar a aquest 27% admet, com a mínim, unes quantes altres propostes lluny del plantejament del macroparc, maniobra monopolística que vol aprofitar la riuada dels fons Next Generation de la Unió Europea, passant per sobre, sense contemplacions, del nostre patrimoni paisatgístic, que generarà sens dubte un potent impacte negatiu sobre el sector turístic (i per descomptat sobre la pràctica recreativa de la nàutica), un dels motors fonamentals del nostre territori.

En definitiva, des de la nostra perspectiva i experiència en les pràctiques sostenibles de la nàutica esportiva i l’activitat portuària, un dels sectors més afectats pel macroprojecte, sabem que aquest plantejament és contrari a tot intent de mantenir els estàndards de qualitat i sostenibilitat turística que hem anat aconseguint al llarg del temps i que és, sense cap mena de dubte, un dels objectius de futur si volem mantenir les nostres comarques com a referent paisatgístic, natural, cultural, social i econòmic. Com ho han estat fins ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona