Medi ambient

El Llobregat reneix

El riu Llobregat està immers en un procés de recuperació ambiental i social que comença a donar resultats visibles al Baix Llobregat

Els projectes han afavorit les visites a la zona fluvial

“Treballem perquè el riu Llobregat sigui una façana que incorporin els municipis del Baix Llobregat, que hi han viscut durant anys d'esquena”, afirma Josep Maria Carreras, el coordinador del projecte de millora del Llobregat del Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat. Des de fa poc més de cinc anys el riu està immers en un procés de transformació que comença a donar resultats visibles. El Llobregat ha tornat a néixer per a molts ciutadans del Baix Llobregat que aprofiten el condicionament de camins i la creació de passeres per recórrer l'espai fluvial. Com explica l'alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, “torna a tenir peixos i és més net”. La recuperació s'està fent de manera esglaonada i per trams. Això suposa que la recuperació sigui, ara per ara, més visible en alguns trams com ara els que separen Martorell de Castellbisbal i Sant Boi del Prat de Llobregat.

El desviament del darrer tram del riu l'any 2004, amb un pressupost de prop de 61,3 milions d'euros, va donar el tret de sortida a la transformació de l'espai fluvial amb la recuperació d'una zona natural que ofereix 14 quilòmetres de camins. Amb la creació l'any 2006 del consorci, format per la Mancomunitat de Municipis, el Consell Comarcal, la Diputació, els departaments de Medi Ambient i Política Territorial i Obres Públiques i l'Estat, es va definir com i on s'havia d'actuar. Es trobaven davant d'un riu degradat per la forta presència d'indústria i d'infraestructures viàries i ferroviàries. És un tram de 30 quilòmetres entre Martorell i el mar, que comprèn tretze municipis. El coordinador admet que “la recuperació és complicada perquè les infraestructures són les que són i han anat bloquejant l'accés al riu”. A través del consorci s'ha actuat per trams en dos àmbits: el mediambiental i el social. La millora dels ecosistemes s'ha basat en el control del tipus de vegetació i la implantació de plantes i arbres autòctons. “Els resultats de tots aquests processos seran visibles d'aquí a vint anys”, explica Carreras. El que ja es nota, però, és l'eliminació de la canya d'algunes zones. La recuperació social s'ha centrat en la creació de camins i de passos per a vianants. El coordinador deixa clar que no s'han inventat cap camí sinó que estan rehabilitant els que ja existien. Reconeix que, tot i la feina feta, encara queda molt camí per recórrer: “S'ha recuperat el riu en determinats trams però es podria fer més”. De moment, la inversió dels projectes coordinats pel consorci puja a 27 milions d'euros. Al riu, però, s'estan fent altres actuacions més petites perquè des dels municipis s'hi pugui accedir directament. Pel consorci el repte ara és el manteniment dels projectes.

Principals projectes

A l'entorn del pont del Diable de Martorell s'ha creat un accés des del pont fins al nou camí del marge esquerre del riu. Les obres en aquest punt també han fet que es pugui connectar amb l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat Martorell-Vila. Al tram que uneix Martorell i Castellbisbal passant per Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat i Castellbisbal s'han recuperat els camins que voregen les ribes. En aquest tram, hi ha diferents exemples de la millora ambiental. En concret, s'han recuperat les basses de recàrrega de l'aqüífer de Ca n'Albareda a Castellbisbal, i entre aquesta població i Sant Andreu de la Barca s'ha plantat vegetació autòctona per minimitzar l'impacte d'un polígon industrial.

Les obres del TAV han afectat directament el riu Llobregat. Adif ha actuat al tram de 13,1 quilòmetres que uneix Pallejà i Sant Joan Despí. El consorci treballa ara per aconseguir el finançament de nous projectes per homogeneïtzar la recuperació del riu.

El tram comprès entre Sant Joan Despí i el Prat de Llobregat, a més de ser el tram on es concentren bona part de les infraestructures que afecten la comarca, és l'espai on les millores són més visibles. Així, per exemple, a Sant Boi de Llobregat s'ha fet un nou accés al riu, amb un pont que uneix el municipi i l'espai fluvial, que acaba amb un parc obert a la gent. L'Ajuntament ha fet una aposta clara per unir l'espai agrari, fluvial, forestal i urbà, com comenta l'alcalde, Jaume Bosch. Apunta que ara per ara, gràcies a projectes com ara la recuperació del Camí del Sorral, es pot arribar des de Sant Boi a altres ciutats del Baix Llobregat. “Des del riu pots anar fins al delta”, hi afegeix Bosch.

El Prat de Llobregat és un altre dels municipis que més s'han implicat en la recuperació del riu. El regidor d'Urbanisme, Sergi Alegre, recorda que “fa anys que el Prat va apostar pel riu”. L'any passat la ciutat ja va recuperar un tram d'1,5 quilòmetres entre el pont de l'autovia i el de Mercabarna. Es treballa ara al parc del riu, un projecte de sis milions d'euros mitjançant el qual s'adequaran 5 hectàrees de terreny per a usos lúdics i esportius. Es preveu la instal·lació d'un equipament que utilitzaran els professionals i aficionats al rem.

A l'últim tram del riu també es treballa en la recuperació d'un meandre a Sant Joan Despí.

LA FRASE

Treballem perquè el riu Llobregat sigui una façana que incorporin els municipis del Baix Llobregat
Josep Maria Carreras
Coordinador del projecte de recuperació del riu llobregat

LA XIFRA

30
quilòmetres separen
Martorell del mar, l'espai on s'està actuant per retornar el riu Llobregat a la comarca.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona