Urbanisme

El govern disposa una zona de 200 metres de protecció urbanística al voltant del monestir de Santes Creus

L'acord deixa a les mans de Cultura l'autorització fins i tot d'un canvi dels conreus

«La comissió ha vist avui els nous límits de la zona d'exclusió urbanística a l'entorn del monestir de Santes Creus, perquè ni la plaça que hi ha a l'entrada estava catalogada», exclamava ahir el director general d'Urbanisme, Pere Solà, que recordava en canvi que Poblet «té quilòmetres» de protecció al voltant des de fa anys (tot i que l'aprovació definitiva del POUM de Vimbodí i Poblet està pendent precisament, entre altres coses, de la redacció d'un pla especial que ordeni les diverses normatives proteccionistes que hi al voltant del monestir). «Hi havia una àrea de protecció dibuixada, però fins ara no estarà operativa», indicava Solà sobre Santes Creus.

La mesura l'havien demanat l'any passat tant l'Ajuntament com els mateixos serveis d'Urbanisme, tot i que, de fet, va ser el Departament de Cultura qui la va dictar a final de març, quan va aprovar una modificació de la declaració del monestir com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, que hi permetia la delimitació de l'entorn protegit. Amb el canvi, es va considerar monument històric les edificacions incloses en el primer recinte emmurallat, i els anomenats Hort Gran i Hort de Santes Creus, situats a la part més meridional del recinte i encerclats per muralles.

Més protecció municipal

La protecció decretada per Cultura afecta un radi de 200 metres al voltant del cenobi, tot i que la que té fixada l'Ajuntament d'Aiguamúrcia en el seu POUM, aprovat al 2009, és encara més gran, ja que s'allarga riu amunt del Gaià i cap a la carretera de les Pobles, incorporant-hi el bosc de Sant Sebastià «com a peça bàsica de l'entorn», explicava ahir el tinent d'alcalde Josep Escoda. Ell mateix concretava, així, que la construcció en aquest perímetre quedarà gairebé prohibida, ja que només es podria permetre, «en condicions molt estrictes», la rehabilitació d'algunes construccions de planta baixa incloses en el catàleg de masies. A més, per a qualsevol canvi urbanístic, o fins i tot en els conreus dins de l'àrea, l'Ajuntament haurà d'obtenir sempre un informe favorable previ de Cultura per poder-ho autoritzar. El 1995 ja hi havia hagut un intent de regular la protecció de l'entorn de Santes Creus a càrrec de la Generalitat, però la presentació d'un recurs d'un particular, que el va guanyar, va fer retirar la mesura. Des de llavors, la protecció s'ha anat trampejant amb acords puntuals presos per l'Ajuntament i/o el govern, però amb l'oficialització de l'actual acord «s'evita definitivament que algú pogués aprofitar cap escletxa legal per fer un petit desastre al monestir, a més que queden molt més delimitats tots els passos a seguir», explica Escoda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona