El full de ruta per a la Banyoles del pròxim quart de segle
En el nou POUM es preveu una ciutat que, en aquest període de temps, arribi als 25.000 habitants
Es deixa espai per fer 2.800 habitatges nous
Cap grup polític de l’oposició hi dona suport
S’obrirà un nou vial a l’est, resseguint la riera Canaleta
Vuit anys després que comencessin els tràmits, el nou pla general d’urbanisme (POUM) de Banyoles està enllestit. Si fem cas de l’alcalde i del portaveu del principal partit de l’oposició, es tracta del document més important que mai ha sortit i que mai sortirà de l’Ajuntament en les últimes dècades i en les pròximes i, no obstant això, no té el consens que se sol exigir a una eina legal i urbanística d’aquesta envergadura: s’ha aprovat de manera provisional (hi falta el darrer vistiplau, de la Generalitat, que en principi és un simple tràmit) només amb els vots favorables de l’equip de govern (JxCat, amb majoria absoluta), mentre que ERC s’ha abstingut i Sumem Banyoles i Convivència i Progrés (CiP) hi han votat en contra.
El pla vigent és del 1984. En els 36 anys transcorreguts, ha servit per a la transformació provocada pels Jocs del 92 i el posterior creixement demogràfic fruit de la immigració. Dels aproximadament 14.000 empadronats que hi havia aleshores, s’ha passat als 20.000 d’avui i, amb el pas del temps, aquell pla s’ha hagut d’anar apedaçant amb modificacions puntuals. D’aquí ve la necessitat del nou POUM, del qual, de fet, ja es parlava el 2010 com a objectiu a curt termini. El projecte es va aprovar de manera inicial l’agost del 2018 i des d’aleshores s’hi han incorporat aspectes recollits en les al·legacions que s’han tingut en consideració, que han estat el 78% de les 165 que s’hi han presentat.
Horts i recs
L’ordenació de Sota Monestir, basada en un pla especial elaborat de manera paral·lela al POUM, és el més delicat i controvertit del nou pla, perquè s’hi concentren bona part de les hortes i els recs que han donat personalitat a Banyoles. La zona s’ha dividit en quatre sectors per tal de donar-hi usos diferents: s’hi mantindran els habitatges actuals, s’hi podran fer edificis nous però només en determinades àrees, i s’hi conservarà una part dels conreus, així com el patrimoni arquitectònic de més interès. Un aspecte molt rellevant de Sota Monestir és la previsió d’obrir-hi una sèrie de vials.
El nou vial
El de més envergadura és el que anirà de nord a sud, resseguint la riera Canaleta, des d’on ara acaba el Joan XXIII (Mas Palau) fins a la Farga. Arran d’unes al·legacions, el vial s’ha desplaçat més cap a llevant, a la vora de la riera. D’altra banda, hi haurà carrers transversals, que connectaran la zona de Canaleta i Can Puig amb el centre. Aquesta xarxa viària ha de servir –argumenta l’equip de govern–, d’una banda, per relligar els barris de ponent amb el Barri Vell i la resta de la ciutat i, de l’altra –amb referència al que va de nord a sud–, com a alternativa a la travessera urbana (carrer Llibertat i avinguda dels Països Catalans).
Demografia
Pel que fa al creixement demogràfic, es preveu que en els 20 o 25 anys que ha d’estar vigent el pla, Banyoles guanyi de 5.000 a 6.000 habitants (i se situï, per tant, al voltant dels 25.000). Per tal de donar aixopluc als nous banyolins, es deixa prou sòl per construir uns 2.800 habitatges, que en el pla se situen en el perímetre urbà. A banda de Sota Monestir, un lloc on es podran fer pisos serà l’àrea a l’entorn de les fàbriques de Can Juncà i la Nutrex, unes empreses que en els pròxims anys s’hauran de traslladar a l’exterior.
Equipaments
Es reserven diversos espais per a equipaments, la concreció dels quals es decidirà sobre la marxa. Estaran situats a tocar de l’institut Pla de l’Estany (probablement, un equipament esportiu), a l’àrea de la Nutrex i Can Juncà i a la seu de la cooperativa agrícola. La nova biblioteca i centre cultural es faria a la Providència.
Pel que fa a mobilitat alternativa a la motoritzada, es dibuixarà una franja verda que encerclarà tot el nucli, aprofitant els carrils bici o camins ja existents, i obrint un tram nou a l’altura del camí dels Prats.
Arguments a favor i raons per estar-hi en contra
R. Estéban
Per JxCat, el nou POUM té en compte tant el passat (la riquesa patrimonial) com el futur (les noves necessitats). D’una banda –va indicar en el ple en què el document es va aprovar provisionalment el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Jordi Congost–, es protegeix l’estany i el seu entorn, el patrimoni arquitectònic i el Barri Vell; de l’altra, s’hi preveuen els espais i serveis que caldran a mitjà termini, com els vials de Sota Monestir, els equipaments per als quals s’ha reservat espai i un increment del sòl industrial. “Pensem que la majoria s’hi sentirà còmoda”, va dir Congost.
Els republicans, que són la principal força de l’oposició, recriminen a l’equip de govern que en aquest POUM no es resolguin ni els problemes actuals ni els reptes de futur. Per ells, “ni és valent, ni participatiu ni prou ambiciós”, va dir en el ple el regidor Jaume Butinyà, perquè, entre altres qüestions, és insuficient per pacificar el trànsit de la travessera, es basa en una previsió de creixement demogràfic errònia i no s’ha debatut prou. Aquest darrer aspecte també l’assenyala Sumem Banyoles, grup que, d’altra banda, troba incoherent preveure tant d’habitatge nou quan hi ha molts pisos buits. Pel que fa al vial nord-sud a Sota Monestir, creuen que l’alternativa a la travessera urbana ha de ser la variant de la C-66 i, per tant, aquell nou carrer no és necessari. “S’han retocat quatre coses per tal que tot continuï igual”, va dir, a tall de conclusió, el regidor Non Casadevall. Sumem ha estat especialment bel·ligerant amb el procés participatiu de redacció del pla, que consideren del tot insuficient.
“No millora el pla vigent; perdem una oportunitat per potenciar Banyoles”, afirma el representant de Convivència i Progrés, Quim Fernández, que coincideix amb Sumem a considerar que no cal tant d’habitatge nou i que el nou vial de Sota Monestir farà la funció que ja està fent la variant de la C-66.
