L’entorn de l’antiga presó de Figueres s’obre a la ciutat
La Generalitat acorda la cessió anticipada dels terrenys que envolten l’antiga presó
L’Ajuntament vol destinar-los a espais lliures i de retrobament per als veïns
Figueres és una ciutat mancada d’espais verds, diu l’alcaldessa
Primer pas en ferm per reaprofitar una part de l’entorn de l’antiga presó de Figueres –en desús des del 2015– i obrir-la a la ciutadania. En concret, la ciutat incorpora 5.730 m² de terreny que envolten l’edifici de l’antiga presó i que en el dia d’avui continuen tancats rere reixes i un mur lateral. La recuperació d’aquests terrenys ha estat possible gràcies a un acord de cessió anticipada dels terrenys per part de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat a l’Ajuntament. Aquest “desenllaç feliç”, que van fer públic ahir l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, i el regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel, tanca una llarga tramitació que s’havia complicat amb les interrupcions de la pandèmia, obre un espai que la ciutat podrà desenvolupar i aplana el camí per al pas següent, en què s’haurà de definir quin ús tindrà l’edifici (vegeu la peça adjunta).
Espais lliures
El primer objectiu de l’Ajuntament és destinar aquests nous terrenys disponibles a espais verds. “Tenim molt clar que la ciutat de Figueres és una ciutat mancada d’espais verds, espais lliures que puguin ser punts de trobada de la ciutadania, i més encara quan estem parlant d’aquesta part de la ciutat i de tota la zona migdia, perquè són zones molt poblades, amb molta edificació però molt pocs espais”, avança l’alcaldessa. Amb aquesta primícia, l’Ajuntament ha encarregat un projecte als serveis d’Urbanisme que estableixi la creació d’una combinació entre espais verds, parc infantil i espais de retrobament tant per a gent gran com per als més joves. Espais, diu l’alcaldessa, que el barri de la presó i el barri de la Creu de la Mà necessiten.
El regidor d’Urbanisme hi afegeix que la reordenació d’aquest sector de la ciutat ja es preveu en la redacció del nou POUM, que el govern preveu sotmetre a aprovació inicial en el decurs del mes de juliol. Aquest nou POUM inclou precisament els conceptes d’esponjament, de recuperació o creació d’espais verds. “Estem entre les ciutats amb menys ràtio de metres quadrats d’espais verds per habitant”, diu Amiel.
Per tant, no es descarta la possibilitat de destinar una part d’aquests terrenys a aparcament, però Lladó insisteix que volen complir un objectiu que consideren importantíssim i que el POUM deixa molt clar: la necessitat de crear espais verds. “Si una cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia ha sigut que Figueres necessita aquests espais oberts, d’esbarjo, de trobada, tant per a gent gran com per als més petits”, hi afegeix.
Participació ciutadana
La recuperació d’aquest espai suposarà també una obertura important a la ciutat. Amb la retirada de les reixes exteriors que tanquen avui aquests terrenys i sobretot l’enderroc d’un mur lateral, s’obrirà aquest sector cap a la plaça d’Ordis i l’avinguda Salvador Dalí, des d’on ja es veurà l’emblemàtic edifici de la presó. En aquest sentit, el govern ja avança que l’enderroc del mur que avui tanca la plaça d’Ordis suposarà el trasllat del mural que ornamenta avui la plaça, i que s’està treballant per trobar-li un nou emplaçament.
El conjunt d’aquest projecte se sotmetrà a la participació ciutadana perquè els veïns d’aquests barris hi puguin incorporar propostes o esmenes. Una participació més justificada en aquest sector que va ser precisament objecte de la prova pilot de creació de districtes d’àmbit territorial a la ciutat de Figueres.
LA XIFRA
Pendents dels usos de l’edifici
L’antiga presó de Figueres, propietat de la Generalitat, va quedar buida entre el 2014 i el 2015 amb l’entrada en servei del centre penitenciari del Puig de les Basses. Des d’aquella data, s’han fet diverses propostes per recuperar i aprofitar aquest edifici i el seu entorn, però per ara no han fructificat, tot i que tothom coincideix a remarcar la importància d’aquest espai estratègicament al sector sud de la ciutat. Una de les primeres propostes –en l’anterior mandat– va ser encabir la futura escola Carme Guasch en els terrenys de la presó. Va quedar descartada quan es va acordar situar la nova escola en el mateix entorn on ja hi ha els mòduls prefabricats de la Guasch actual. Des del 2019 el nou govern quadripartit defensa reagrupar a l’antiga presó un punt de serveis administratius d’atenció al ciutadà unificat entre la Generalitat i l’Ajuntament.“Volem emular –deia l’alcaldessa Lladó ja el 2019– el Santa Caterina a Girona.” “La proposta segueix en ferm i seguim treballant-hi”, diu avui Lladó.
